divendres, 5 de desembre de 2008

UNA CONVERSA AL MIG DEL CARRER SOBRE LES LLUMENETES

L'altre dia, un vell conegut em va mamprendre pel carrer, dient que amb el que havia escrit -jo- estava fent molt de mal.
En principi no sabia de què em parlava, però l'interlocutor em va acabar d'il·lustrar: es referia al meu escrit sobre les llumenetes de Nadal als carrers el que estava fent molt de mal als comerciants.
Us promet que em va sorprendre l'abordatge i els raonaments emprats. Sembla ser que si no hi ha llumenetes pels carrers el personal compra menys i els comerciants -alzirenys en aquest cas- vénen menys, i són greument afectats per la crisi. Em va retraure l'interlocutor que si jo deia aquestes coses era només pel que tenia contra l'Ajuntament...

La conversa no acabava d'acabar sinó que, alçant els dos la veu, ens vam repetir els arguments. Semblava ser que o jo tenia molt de poder, tant com per a fer que l'Ajuntament no manara penjar les guirlandes nadalenques pel carrer, o hi havia persones que parlaven per no callar i, mentrestant, buscaven un boc emissari (allò que en castellà diuen "chivo expiatorio") a qui abocar-li els seus mals, i que semblava que era jo.

Després de defensar la llibertat d'expressió -pròpia i aliena- acabí dient que si l'Ajuntament volia defensar el comerç local podia fer altres coses més serioses com, per exemple, no potenciar els centres comercials i, especialment, no haver promogut el meravellós Centre Comercial Vilella (però què faran els pobres jóvens alzirenys si no poden anar a Vilella al cine i a comprar roba de totes les marques, com recomanà i prometé la Sra. Alcaldesa als representants al Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alzira en una memorable reunió, com a alternativa d'oci juvenil?).

Vaig alenar tranquil en veure uns dies després que ja estaven penjant els llums nadalencs a les avingudes, i ahir ja estaven tots penjats. Ja no seria culpa meua que a alguns comerciants alzirenys no els isquen ells comptes.
Amb tots els respectes a totes i a tots els qui intenten viure del seu treball i dels seus negocis, el problema del comerç local alzireny -i d'altres ciutats- no ve de la Crisi actual ni de les llumenetes que pengen dels fils pel Nadal. La crisi bancària, els acomiadaments laborals i la por que es fa des de cada racó de la ciutat i de la premsa ha agreujat una realitat ben evident.
Ja fa uns quants mesos, comerciants alzirenys em comentaven el poc recolzament que tenien de l'Ajuntament. En aquells mesos, Vilella regalava a l'Associació de Comerciants sis mil euros per tal que feren no-sé-què amb ells. I, aleshores, els comerciants locals no els els tiraren a la cara, cèntim a cèntim, als factòtums vilellencs ni al regidor que, per activa o per passiva, segur que estava pel mig en el fet de l'almoina.

La situació econòmica actual és la conseqüència lógica d'un sistema pervers que ha anat desenvolupant-se des d'uns anys enrera, basat en el consum compulsiu, en fer-nos creure que no podem ser feliços si no consumim i que el món no pot girar si no consumim compulsivament i sense esme. Que és el que hem fet els darrers anys, podent o sense poder, amb la complicitat del sistema bancari i el control del joc per part dels grans especuladors. (recomane la lectura del que profèticament escrigué Arturo Pérez-Reverte en un article de l'any 1998 en El Semanal).
Una perversitat economico-consumista que s'arrossega per tots els nivells de l'economia i ara esdevé en recessió, acomiadaments, comerciants locals que no vénen i centres comercials amb ofertes impossibles.

Tornant a l'amic de les llumenetes, deixeu-me dir-li que sent que tant ell com aquells comerciants locals s'ofengueren pel meu escrit. Però sent molt més encara que tinguen posada la bena als ulls i peguen trompades sense saber on ni per què. Haurien de llevar-se la bena dels ulls i posar-se les ulleres per poder esbrinar les raons i els perqués de la situació actual. I quins camins prendre per arribar a un futur millor. Perquè les crisis també tenen futur, si s'entenen com a moments de canvi, i s'enceten nous camins.


(Per assabentar-se'n de la Crisi i l'Economia Global, llegiu ATTAC)

dimarts, 18 de novembre de 2008

ELS LLUMS NADALENCS QUE EM TOQUEN QUE ELS DEIXEN APAGATS

Llegim a la premsa que l'Ajuntament d'Alzira es gastarà enguany uns 59.000 € en il·luminació nadalenca. No sé si finalment serà eixa la quantitat o haurà baixat perquè els 59.141’86 € (IVA inclòs) era la quantitat màxima per la que podien presentar-se proposicions. Supose que, si ho diu la premsa, serà que ja s'ha adjudicat i abans del dia 5 de desembre tindrem la il·luminació nadalenca ben a punt.

Segons es llig al Plec Tècnic (consulta'l picant a "PLEC TÈCNIC IL·LUMINACIÓ DE NADAL") cal posar uns 140 arcs, 6 motius, l lletrero, 10 cortines i 4 garlandes (deixeu-me que ho diga en valencià en l'aniversari de la Llei d'Ús) repartides per un grapat de carrers, places i parcs de la ciutat. Podeu veure al Plec els punts concrets on s'han de col·locar; supose que com els darrers anys. A tot açò, en aquest preu no entra el consum elèctric ni tampoc un bon grapat d'elements propietat de l'Ajuntament que l'empresa adjudicatària podrà utilitzar (estrelles, papanoels, neu, cortines, palmeres, avets, rètols...)

¿Que a l'Ajuntamentd'Alzira no sabien que havia d'haver crisi quan aprovaren el pressupost d'enguany? Potser quan aprovaren el pressupost encara no, però si quan els 18 de setembre i 8 d'octubre passats s'aprovà el Plec de Clàusules Administratives i el 16 d'octubre la Sra. Alcaldessa Dª Elena convoca el procediment de licitació y, seguidament, es publica al BOP nº 253 de 23/10/2008.

¿El Govern Local vol veure els carrers, les places i parcs alzirenys plens de llum i color, perquè l'esperit nadalenc no s'apague des del 5 de desembre al 5 de gener? Amén, Aleluia.

¿Que hi ha qui pensa que aquest meravellós esperit nadalenc actual és simplement l'exaltació lluminosa del consum desaforat? Si, jo mateix, i és una trista lliçó que estem ensenyant als nostres fills i néts aquella del Consumisme Meravellós Insostenible i Injust. Models de vida i de futur ben desadaptats i desadaptants...

D'un Ajuntament com el que tenim (amb totes les benediccions democràtiques possibles, no ho dubte, al·leluia, amen) no podem esperar molt més. Cadascú educa des dels seus objectius de vida i de futur, i els del PP/PSD-PSIC.CV d'Alzira són els que són.

Però deixeu-me almenys que demane que les peretes acolorides que em toquen en el repartiment (dic jo que, almenys uns 6 euros d'il·luminació en la meua mitjana familiar) no les posen o, encara que siga, que no les encenguen. Així s'estalviarà algun cèntim, dic jo, d'energia. D'eixa que cal estalviar.

Que la gràcia del déu del consum, disfressat ara de vermell amb barbes blanques i després de camell amb reis al damunt, es vesse damunt els vostres cors i pugueu trobar el temps i els espais per comprar tot el que no necessiteu!!

O, si no, que senzillament visqueu aquests dies com una perfecta excusa per fer festa familiar i pugueu fruïr dels vells i dels menuts i dels qui us assemblen més en l'edat. fins i tot, de vosaltres mateixos.

Bona campanya de Nadal i Reis!!

Eduard Hervàs

dijous, 6 de novembre de 2008

MASCARELL NO PODIA SER INSTRUCTOR DE L'EXPEDIEN, PERÒ ELS DINERS ELS POSA L'AJUNTAMENT

Ara resulta que tot allò que començà Mr. Mascarell (D. David), la Sra. Alcaldessa Dª Elena i la resta de equiPP de govern municiPPal, i que no van poder acabar perquè abans aconseguiren suspendre'm en el primer examen de l'oposició i que ja no fora funcionari de l'Ajuntament d'Alzira -ni tan sols interí- estava mal fet des del principi.

Això diu l'Audiència de València: el Sr. Mascarell, D. David, com a regidor no podia ser instructor de l'expedient sancionador que em van obrir. Jo ja els ho havia dit en diferents escrits i, com no feren cas i anaren a la seua, vam haver de presentar un recurs contenciós-admninistratiu.

En la primera sentència van acceptar les meues pretensions: que el Sr. David, Don Mascarell, com a regidor no podia ser instructor de l'expedient sancionador.

La Sra Bastidas, Dª Elena i l'equiPP de govern decidí apel·lar. Amb diners de totes i tota la ciutadania alzirenya, això és, sense costar-los a ells ni mig cèntim, clar.

Ara ve allò i resulta que diu la Sala del Contenciós Administratiu de la Comunitat Valenciana que no tenien raó, que el Sr. Mascarell, com a regidor no pot ser instructo
r d'un expedient contra un funcionari (encara que siga interi). Que ha de ser un altre funcionari del mateix grup, en aquest cas del grup A.

No he vist cap nota de premsa de l'Ajuntament, ni tan sols a la SuperWeb municipal explicant-ho a la ciutadania. Per això, i amb tota la modèstia per contar una cosa pròpia i persona m'atrevisc a contar-ho.


Per cert, que s'ha perdut la sentència amb costes i tot. Això vol dir que han de pagar les despeses del judici. les de la seua part i les de la meua. Ho sent pels cabdals municipals en època de crisi, però l'Ajuntament haurà de pagar les costes... No Dª Elena Bastidas -que encara és alcaldessa- ni D. David Mascarell -que ja no és regidor, viu a Algemesí i va i ve tots els dies des d'Algemesí a València més o menys a les 7 del matí i a les 3 de la vesprada, respectivament. No és just això de que en lloc de pagar ells i la resta de l'equiPP de govern pague Alzira sencera, però no pretendran després de tot que també ho pague jo...

i és que ja vaig pagar prou sense saber massa bé el perqu
è. Ara, en llegir la sentència, se m'ha vingut al cap altra vegada tot allò de l'expedient, i l'examen d'oposicions... (si no saps de què va, o vols fer memòria pot spicar en el següent enllaç: EXPEDIENTS I OPOSICIONS D'EDUARD HERVÀS.)

I com encara no sé d'on vingué tot aquell procés inquisitorial he pensat que pot ser ja un bon moment per començar a investigar i a lligar caps. Amb l'ajuda de totes i tos els qui sé que -almenys- em respecteu com a persona i algú/alguna m'estima un poc i moltes/molts reconeixen el treball que vaig fer amb l'Educació i la Infància de l'Ajuntament d'Alzira al llarg de 18 anys.

Seguiré informant i explicant com podem, entre tots, anar seguint el fil. I arribar al cap.





dissabte, 11 d’octubre de 2008

AL PRINICIPI I AL FINAL ÉS UNA MANCA DE RESPECTE

Al principi i al final, el que els passa a molts/moltes responsables polítics municipals és que tenen tan poc de respecte a la ciutadania -ciutadanes i ciutadans- que no es pot entendre. Per exemple, als responsables polítics alzirenys els importa quasi res la major part d'alzirenyes i alzirenys. Perquè, com l'amor, el respecte es manifesta amb actes. I si els actes no són o són contraris a les necessitats i dignitat de les ciutadanes i els ciutadans és que no hi ha gens de respecte.
I com a exemples només en posaré tres:
1.- RESPECTE A AL GENT QUE CAMINA, ESPECIALMENT SI TÉ PROBLEMES DE MOBILITAT: ANCIANS, DISCAPACITATS FÍSICS, CARROS DE XIQUETS O DE COMPRAR...
Açò que es veu a l'esquerra és una vorera com les que hi ha moltes a Alzira. A cada carrer solen haver dues voreres, la una a la dreta i l'altra a l'esquerra . Aquesta que es veu ací ja fa llargs mesos -pense que més d'un any- que està clausurada per la columna que dóna llum d'obra a una finca de nova construcció: Al·leluia, els constructors poden més que la dignitat de les persones!! Hi ha més possibilitats com, per exemple, que la caixa de la llum estiga dins la casa. Però això es coneix que és una pèrdua màxima per al negoci, dic jo, i des de l'Ajuntament la senyora alcaldessa -o el seu regidor delegat, que tant s'hi val- dóna el permis perquè tallen la vorera. Total, si per la vorera no passen cotxes!!!
Continuem pel mateix carrer i girem a mà esquerra -mala cosa-.Ve un carrer estret amb unes voreres més estretes encara i, si no n'hi havia prou, retalladetes perquè no puguen passar les persones, ni humanes ni divines.
I després, de regal, una paperera...

Solucions arquitectòniques i urbanístiques les hi ha, us ho jure per la memòria del Garrofer de l'Eixavegó. El que no hauria d'haver és un carrer amb una vorera així. (Si cal, fora voreres o que tot el carrer siga una vorera.)
És un de tants exemples de manca de respecte urbà a la població dintre d'Alzira, Ciutat Educadora. (Per als responsables educadors municipals: l'urbanisme és una de les coses que més educa en una ciutat.)

b) RESPECTE, EN LES OBRES DE L'APARCAMENT DE L'ESTACIÓ.
Quan estiguen acabades esperem que l'estació i els
seus voltants siguen ben funcionals i les persones que s'acosten cada dia en automòbil ho tinguen fàcil i cómode. Però mentre es fan les obres no s'hauria de tancar el pas al caminet/passeig nou que acaben d'inaugurar i que segueix sent un encant.
No és difícil deixar un pas que permeta l'accés a l'estació des del final del camí, a l'altra banda del pont. El que passa és que els importa entre un pito i un pito i mig que les persones que van a peu puguen accedir-hi correctament.
Les obres, aque
stes i qualsevulles altres que es facen, han de respectar els ciutadans. Però d'això, massa vegades no se'n saben els polítics... i has de rodar per on van els cotxes en doble direcció enfedats del caos de l'aparcament... o buscar una escletxa entre les tanques i buscar el caminet del riu.



c) RESPECTE A LA VISTA I A L'ESTÈTICA CIUTADANA.
Sembla ser que qualsevol constructor d'ieois que tenia diners podia regalar qualsevol cosa a l'Ajuntament, entre ells grans escultures, monumentals desficacis que teòricament valen uns milers d'euros. o això diuen.
Al lamentable calendari de l'Ajuntament d'enguany (en altre lloc el comentí; de vegades els artistes claven al pata també, però en dura un any a la paret) hi ha el mes de novembre amb la millor imatge possible d'un dels monuments desficaciats: quan els ulls i el cervell es fixa en tot menys en el gan Míssil: el cel el color, la boqueta nit... i el míssil es perd als ulls.

Deixem-nos de fulles ni de tonteries, és un míssil camuflat. I com ell, els SantsPatrons (millor eren polivalents per utilitzar-los cada època de l'any).
Manca de respecte a l'estètica, la ciutat i a la història. Com deia aquell, amb diners, torrons... o poc de gust. O enganys. O ni diners ni torrosns, poc trellat i amagar realitats. Manca de respecte.

Podem fer un catàleg d'exemples de manca de respecte a Alzira i els seus ciutadans si m'envies a educalzira@gmail.com les teues propostes.

divendres, 3 d’octubre de 2008

SETEMBRE DE 1975: DARRERES EXECUCIONS DEL FRANQUISME


Un muntatge fotogràfic amb la cançó Al Alba, de Luis Eduardo Aute,
composada dies abans i escoltada i cantada amb ràbia
recordant uns fets irremediables a les acaballes de la dictadura franquista.

No es pot perdre la memòria ni amagar-la sota un cudol.
Un poble desmemoriat és un poble perdut entre les síncopes del temps
en l'espai del mai-més i sempre vençut.

Per la memòria de la història,
la Memòria Històrica és un element indispensable
per poder gaudir de futur.

diumenge, 28 de setembre de 2008

CONSUELO BERENGUER JA NO SERÀ REGIDORA DE CULTURA

Es van complint els terminis perquè la regidora del PP de l'Ajuntament d'Alzira Consuelo Berenguer deixe de ser-ho. Hui és diumenge 28 i la regidora deixarà de ser-ho dimarts dia 30, segons hem llegit que ha dit. També hem llegit a la premsa local i comarcal diferents escrits de lloança a la que se'n va; com a persona i com a regidora de Cultura. Fins i tot des de l'oposició, i no sé si açò és bo, dolent o li manca el trellat per tots els costats.

Deixeu-me que em referisca primer al seu rol de Regidora de Cultura que, si més no, el que ha fet és continuar allò que feren els d'abans, ni més ni menys. amb una digne exercici anual de continuisme cultural. Que ja és prou. No ha desbaratat el que hi havi ai ha anat resolent allò que anava presentant-se al tall dels dies i mesos. Si la política cultural no era abans ni nacionalista ni socialista, tam,poc ha estat ara massa Ppopular. Simplement, ha estat.

Això si, cal lloar el fet que haja seguit tractant des de l'Ajuntament a la llengua (català, valencià...) un tracte correcte, seguint en allò que es podia el REGLAMENT D’ÚS I NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÀ A LA CIUTAT D’ALZIRA, publicat al BOP el 16 de gener de 2002, a la legislatura anterior a la pujada del PP a l'Ajuntament. Un fet, el tractament del valencià a l'Ajuntament, que de normal que ens pareix, ni ens n'adonem. Llevat del tema de la llengua (benvolgut continuïsme) no considere el continuisme cultural a Alzira cap cosa extraordinària, ho sent. Ni en les coses de cada dia (allò que està a l'abast d ela població de dilluns a diumenge i de gener a desembre) ni en les extraordinàries. Ni les que es prometen i s'anuncien i desapareixen o mai no acaben d'eixir. Com a Regidora de la Dona, no cal parlar-ne.

Quant a la vessant personal de la Sra. Berenguer, he de dir només que recorde una anècdota: quan van acabar d'orquestrar allò que acabà en el meu acomiadament laboral de l'Ajuntament, anant del gran teatre a la Casa de la Cultura en una nit de juny em digué que ho sentia molt. Jo m'ho vaig creure perquè em feia la impressió que ho deia de cor. Però posteriorment va aprovar i signar totes les actes que calgueren per acomiadar-me amb tanta legalitat, però. I seguí còmplice de tot el fet, i ja no ha tingut necessitat o valor per a dir-me res, d'allò. Potser fora la pressió política... Una bona xica, supose. (perquè no mossega? haguera dit mon pare).

De les raons per a la renuncia o dimissió, jo no en sé. Supose que seran importants, però en ser les seues n'hi ha prou. Tampoc vam saber les raons del seu canvi d'opinió de quan no anava a acabar la legislatura passada i finalment es presentà a les eleccions. Això si, sembla que aconseguí eliminar algú, perquè no anara a la llista. I ara ni aquell ni ella, que també s'ho deixa.

Com a final, només caldria dir que ha deixat l'Ajuntament aquella de qui des del primer dia digueren que a quin sant estava al PP. I es notà, perquè si hagués estat PePera de veritat la cultura a Alzira (i la llengua) hagués estat bastant pitjor... L'equip de govern municipal perd i, segons diuen, els de l'oposició també. Coses de la política.

dijous, 31 de juliol de 2008

HO JURE PER LA CASA DEL REI, QUE NO HO SABIA

Ho jure per la Casa del Rei i la Font del Garrofer, dalt del Pato de la Font del poble de ma mare: que jo no ho sabia.
En baixar del tren a les 7 i mitja els ulls se m'han fet llumentes i al cervell m'han tocat campanes de concert de Llorenç Barber.
Les antiestètiques i antiestàtiques tanques que han impedit mes rera mes l'utilització del Passeig de l'Estació ja no ho impedien, almenys des de la banda de l'estació.

M'he atrevit a internar-me en l'incert passatge i només girar he diviat allà al fons algunes persones i taules i algunes coses més.
Les tanques de la vora de la carretera del camí de l'estació tampoc no estaven i damunt les taules hi havia una col·lecció de gots ben col·locats, estovalles a les taules, xics mudats, banderes a punt de ser col·locades, un equip de veu, un amplificador, micròfons, altaveus...

Això és que van a inaugurar-ho!!! em digué una veueta a l'interior del cervell...
Evidentment, no m'havien convidat, ni tan sols informat, i això que s'ha demostrat el meu interés pel tema. I siga coincidència, encert de bono-loto de 3 o que ja els ha donat vergonya, alguna cosa tenia que veure la inauguració amb el que vaig escriure esta setmana. (De vegades cal tindre una mica de gentilesa i galanteria político-social)


Hi havia tot excepte les persones inauguradores, i uns pannells explicatius que estaven acabant de col·locar. I més altaveus i micròfons. També, la placa commemorativa que espere que diga que açò va ser inaugurat estant d'alcaldessa la Senyora Elena; però tapada amb un drau blau, perquè no la inauguraren abans els pardalets.
Molt content de la casual casualitat. Ja veuran vostés com és un passeig ben agradable. Ja li trobarem els defectes més avant, sobre tot si no hi ha un acurat manteniment.



(Per cert, la bandera de la gallina/àguila franquista continua onejant al vent. I el concurs segueix en peu)

dimecres, 30 de juliol de 2008

COM LES PERSONES CIUTADANES NORMALS I CORRENTS


Pensant en baixar del tren, quan la veueta ens avisava que la pròxima estació seria Alzira em vingué la revelació i ho vaig entendre tot. El tancament o, millor, no obertura del pas/passeig de l'Estació es devia a la manca d'experiència directa amb el problema de la Senyora Elena i col·laboradores.

En un any de tren a Valè
ncia -amunt i avall- no he vist ni un sol dia a la Sra. Alcaldessa Bastidas o ninguna de les seues regidores -Lillo, Martínez, Ortega, Berenguer- o regidors. Ara només en recorde dos, però ja ex:
  • Un ex-regidor -de lamentable record- que pujava alguna estació més enllà, l'inimitable Senyor Mascarell Don David. Que, després d'aconseguir que li crearen una plaça i el col·locaren a uns quilòmetres d'ací, se n'anà -per discussió o buscant millors horitzons econòmics- i seguidament estigué a punt d'aconseguir una plaça fixa a l'Ajuntament d'Alzira -que s'havia creat quan ell era regidor de Recursos Humans o similar; que no aconseguí perquè no van poder fer prou força contra un membre del tribunal que no volguétragar ... Ell ara hagués pogut parlar del tren però no del passeig, que pujava i baixava en un poble veí. Ja fa uns mesos que no se'l veu.
  • Un ex-alcalde, Alfredo Garés, que puntualment va i torna en tren però sol desplaçar-se a l'estació en automòvil. Sé que si hi haguera el passeig i el provara no dubtaria en utilitzar-lo quotidianament.
Segur que hi haurà algun més, però no a les hores que jo vaig. Fins i tot, potser Donya Elena o algun/a dels/de les seus/seues regidors/es...

El que deia aquell, que qui no ho tasta no pot saber el gust que fa o qui no es rasca serà que no li pica...

Des de la revelació de la veu del tren, un consell (de) ciutadà: que de quan en quan els qui manen (alcaldes7ses, regidors/res... ho facen tot com els ciutadans normals:
  • anar a peu a l'estació
  • agafar el bus per anar a l'Hospital
  • anar a l'Hospital sense influències
  • passejar per les voreres d'Alzira amb un carret de bebé o assegut/da en una cadira de rodes
  • voler eixir de un cantó on hi ha a l'esquerra una fila de contenidors
  • anar a estudiar a la biblioteca municipal. (o a llegir, encara que siga)
  • desplaçar-se per Alzira en bicicleta
Els canvis serien reals i ràpids si les persones humanes responsables polítiques sofriren el que sofreixen les persones ciutadanes normals i corrents.

A que si?

dilluns, 28 de juliol de 2008

DEL BOOK DE DOÑA ELENA AL PASSEIG DE L'ESTACIÓ

Del book de Donya Elena Bastidas, llibret on entre lletres laudatòries ens mostra el seu ampli vestuari, i que ha estat repartit per totes les bústies de la ciutat perquè les alzirenyes prenguen exemple, vull ara mateix fer esment d'una de les localitzacions que, per a mi, paga la pena de tot el llibret.
Es tracta de la notícia del passeig que han fet per anar des dels dos ponts a l'estació, entre gespa, jocs infantils i vistes al Xúquer.
Podeu veure a les fotos que és un passeig molt bonic i agradable. El que no sé és per què ix a l'Hola d'Elena si no es pot utilitzar encara per a res. Hi ha tanques per tots els costats, escales, entrades i eixides, que impedeixen que ningú entre o isca.

Era una obra necessària, diuen i jo també ho dic. Hi ha molta gent que ve a peu a l tren però des de tota la vida que no es sap per on creuar. És un camí perillós enmig la redona, el pont cap a Benimulem, les pujades i baixades a l'autovia... No h ha lloc on passar cap a l'estació amb una mínima seguretat. Perquè el passeig tan polit i verd està tancat, encara que ja s'ha retratat l'alcaldessa per a eixir a les fotos.

Des dels balconets miradors es veuria el Xúquer i s'escoltarien els pardalets, s'oblidaria dels cotxes i camions per uns minuts mentre s'aniria a l'Estació... Però està tancat i barrat amb tanques de totes les maneres.

Ja sé que hi haurà una raó important i decisiva, però el veïnat no hauria de sofrir eixes raons tan justes i necessàries. Només que els/ens deixaren utilitzar-lo, encara que no l'inauguren. O que l'inauguren setmana si/setmana no. O que posen una foto tamany natural de l'equip de govern en ple enmig dels jocs infantils... Però que d'una vegada l'òbriguen...


A banda de servir per a anar a l'Estació, el dia que els pegue per deixar que s'utilitze, serà un lloc bonic de passeig per a majors i menuts.

EL BOOK... Finalment, la Senyora Bastidas ha aprés de qui ha d'aprendre. Corria pels carrers de la ciutat un clam que, finalment, ha estat atés. No podia ser que l'alcaldessa de Carlet fora l'única de la comarca que tinguera un recopilatori fotogràfic... Ja en són dos, a l'empara del Pare Bernat i les germanetes, les alcaldesses amb book fotogràfic personal. ¿Serà que en deixar açò de la política voldran provar sort en el Cine? Bé, sempre ens quedarà Vilella i el seu futur Museu, o l'Alzinema, quan isca de l'amagatall..


diumenge, 1 de juny de 2008

ENTRE ALGUNA PROPOSTA I LA LLARGA TRADICIÓ HI HA UNS QUANTS EUROS O NOMÉS UNA PREGUNTA

Carles Aranda, regidor del BLOC, va fer una proposta de baixar el sou dels càrrecs públics i del personal de confiança de l'Ajuntament d’Alzira -alcaldessa, regidors i assessors- entre un 10% un 20%, per solidaritat amb els ciutadans que estan patint l'actual crisi econòmica.
Amb un moviment de Regina d'Escacs empeltada de Regina de Cors del País de les Meravelles d'Alícia, creuant tota la diagonal del tauler municipal, l'alcaldessa Bastidas li parà els peus amb una contraproposta que duria a que el BLOC es quedara sense secretari ja que, de fet, es quedaria sense grup.

No digué Bastidas allò de "que le corten la cabeza", que no és massa democràtic, però si que retrucà i directament guanyà la falta, perquè ella pot, i recordà que la proposta d'Aranda trencava un pacte municipal de feia dos anys, llarga tradició democràtica. Amb tot açò, Aranda retirà formalment la seua proposta, ja que era l'únic que podria perdre-ho quasi tot sense que Alzira i els alzirenys i alzirenyes guanyaren cap cosa.

Tot açò em feu recordar el que ja fa molts anys escoltí a un pensador compromés ( aquell home, com a bon teòleg, pensava més en les persones que en Déu). Deia que els polítics podrien servir millor a la societat si es complia una condició senzilla: que el minsitre d'Educació hagués de dur els seus fills i filles al pitjor col·legi que hi haguera al seu país; el ministre de Sanitat hauria de ser atés al pitjor hospital, el d'Habitatge viure a la pitjor casa que hi haguera... Aquell home parlava de l'Administració Central però es podria assumir perfectament per a la Local i per a l'Autonòmica o per a l'UE.

Si s'haguera tingut en compte la proposta inicial del regidor Aranda, l'alcaldessa Bastidas haguera passat de guanyar uns 86.000€ a 68.800€ anuals. Però no sols li afectava directament a ella que, per exemple, a la regidora Lola Ortega li suposaria passar de 59.000€ a 47.200€ anuals, i això no podia ser. Sembla que contravenia la llarga tradició del pacte municipal, per la cual cosa havia de desestimar-se o aconseguir que es retirara, com fóra, la proposta.

Tot està molt clar, però ja he dit amunt que de vegades cal escoltar els pensadors que, com a bons teòlegs, pensen més en les persones que en Déu. O si no volen teòlegs, que estem en un estat aconfessional, que els ho pregunten als membres del Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes que, amb el que els queda d'innocència i bona fe encara donarien una resposta addient al dilema ètic. Sempre, clar, que se'ls fera la pregunta adequada ja que, com diu el poeta i cantant, "qui pregunta, ja respon". I, també, "qui respon, també pregunta".

I ací, o manquen preguntes o sobren respostes.


Eduard Hervàs


eduardhervas@gmail.com

diumenge, 9 de març de 2008

MANU RIOS, LA MANIPULADORA DE CANAL 9, PREGONERA DE


Vergonya em donaria ser confrare de qualsevol confraria alzirenya de la Setmana Santa i escoltar el Pregó en la veu de la locutora de Canal 9 Manu Ríos.

Si Canal 9 és quant a informació un caixó ple d'exageracions, mentides i veritats a mitges, la senyoreta Manu Ríos està sent als seus programes de "debat" la veu de l'engany, la veu dels manipuladors dels seus caps, braç armat mediàtic del PP de la Generalitat Valenciana.

Potser faça temps que no l'escolteu, perquè heu deixat de veure els informatius i debats de Canal 9. Però podeu vore un video de dos minuts i mig d'un inici del Debat a Parlem Clar, el seu programa. Fixeu-vos en què i com diu quines coses...
video

Quins mèrits té la periodista per a ser Pregonera?
La Veritat Cristiana? El fariseisme confés dels fariseus bíblics? El rentament de mans de Pilat? La negació de Pere? L'orella de Malco?
Em faria vergonya escoltar un dona com aquesta parlar de qualsevol cosa en directe que tinguera a veure amb allò que jo puga estimar. A les Germandats i Confraries alzirenyes també els hauria de donar vergonya, perquè col·locaran al punt més alt a una professional ben poc professional. És simplement la veu dels seus amos. Que necessita treballar? Si, a canvi de la veritat i de la seua dignitat com a persona i com a periodista.
Cert és que qui haja proposat i aprovat el nomenament de la Pregonera, o no sabia de qui es tractava o ho sabia massa. Però d'algú és la responsabilitat.

¿Que va retransmetre molt bé la processó de Divendres Sant? És la seua feina, per la que li paguen i, a més, duia un guió i tenia altres comentaristes d'Alzira que s'ho sabien molt bé.

Malgrat tot, bon inici de la Setmana Santa Alzirenya!!!

Eduard Hervàs

dimarts, 4 de març de 2008

A ESPATLLES DEL POBLE, A PROP DEL PSI-PSD, ENTRE PAIs i PAIs i el CONSELLER BLASCO

La majoria absoluta i la minoria innecessària s'ajunten a l'Ajuntament d'Alzira. Com deia un vell amic, "açò és per a que es conte", i quan ho contes a fora d'Alzira no arriben a creure-s'ho.

En quin cap cap que un govern amb majoria absoluta pacte amb una minoria perquè entre a manar? Noms en el cap de la Sra. Elena Bastidas, alcaldesa d'Alzira.

En el cap de la Sra. Gisela Blasco, del PSI-PSD (el partit al que ara s'ha apuntat Tamayo el Trànsfuga de Madrid) no cal que càpia. Ella ho tenia clar, el poder. La família té arrels i branques ben esteses pel País. I pels PAIs.Casella

S'adoneu que només fer-se la nova coalició s'ha représ el tema del PAI de l'ex-Medievo en la finca de SOS?

Rafael BlascoJa veiem com la crida al "CONSENSO" que reclamava l'Alcaldesa era, a banda de signe de manca de projectes que vagen més enllà de la Construcció (construir el que siga, encara que tarde) era un avanç del que anava a passar.

PAI i més PAI, lligams llançats a València al conseller Blasco (què passà realment en aquel asalt al xalet de la Barraca del conseller? Només anar la policia autonòmica es deixà de parlar. Silencia absolut. Valdria la pena rellegir els articles de LEVANTE-EMV. O més LEVANTE)

dissabte, 1 de març de 2008

CONSUELO BERENGUER, REGIDORA DE LA DONA D’ALZIRA NO VOL EIXIR EN LA FOTO.



Consuelo Berenguer, regidora de Cultura i de la Dona d’Alzira, eixia divendres dia 29 de febrer, a punt de tocar les vuit de la vesprada, de l’aparcament que els regidors i regidores de l’Ajuntament tenen als soterranis dels jutjats de la plaça del Sufragi. Duia el bolso i una gran bossa que deixava endevinar un vestit dut de la tintoreria.

Des de la segona setmana del 2008 es celebra cada divendres a les 8 de la vesprada, a la porta dels jutjats de la Plaça del Sufragi d’Alzira, una concentració silenciosa en protesta i record de les dones que han estat assassinades per la violència masclista. Ho organitza l’Associació de Juristes Dones d’Alzira.

La senyora Berenguer es va trobar de cara amb les persones que estaven acabant de col·locar els marcs amb el nom i la data de la mort de cada dona, i les que estaven esperant que tocaren les vuit. Hi havia més gent de l’acostumada perquè fou el divendres de la setmana en que foren assassinades quatre dones, una d’elles a Cullera: Virma, Laura, Mª Victoria y Mª Jesús.

Amb un somrís nerviós als llavis i evitant la mirada dels presents, va anar fugint de la plaça, supose que a sa casa a penjar el vestit a punt per a qualsevol festa, amb representació institucional. Potser no relacionara la violència contra la dona, amb la seues responsabilitats polítiques.

A les concentracions dels divendres en contra la violència exercida contra les dones no ha hagut cap representació institucional de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alzira. Si que han vingut acudint regidores, regidors i responsables de partits en l’oposició d’Alzira i de la comarca, mesclats amb altres dones i hòmens.

És curiós, acabe de rebre per correu electrònic una nota informativa (no sabria dir si és una invitació) amb les activitats programades per a la setmana pels drets de les dones que organitza la Regidoria de la Dona l’Ajuntament d’Alzira, del 3 al 7 de març. Em pregunte si el vestit que duia embolicat divendres la Sra. Regidora Consuelo Berenguer seria per acudir a algun dels actes.

Només em cal donar-li un consell que espere que reba també amb un somrís als llavis. Senyora Regidora, de vegades val més deixar el cotxe uns minuts en zona blava que deixar-se vore i després tindre por –o vergonya- d’eixir en la foto.

dimecres, 9 de gener de 2008

LES MENTIRES DE VILELLA I LA CIUTAT D'ALZIRA:COMERCIANTS, XIQUETS I CIUTADANS

Després d'una llarga desconnexió de la realitat sociopolítica local i comarcal per qüestions de treball i de vacances mentals, m'enfronte al que la premsa ha vingut contant d'Alzira i la comarca.

La darrera cosa que veig és la lloança pública de les meravelles de Vilella. A Las Provincias de hui dimecres es torna a explicar allò de bo que tindrà aquest segon centre lúdic d'Alzira, a pam i mig del de Carcaixent.

(Recorde, i així ho conte, com m'ho contaren, que la Sra. Alcaldessa Bastidas va oferir als representants dels xiquets i xiquetes alzirenys aquest centre comercial com a la solució per al temps lliure juvenil: allà podrien anar a comprar roba de totes les marques i al cine. Ara els diria, almenys i també, que podran córrer al circuit de karts de Carlos Sainz i Martínez Aspar i anar al museu del cinema Making of World (Fabricant el Mon?). Els xiquets i les xiquetes només li demanaven un lloc on poder reunir-se per escoltar música, jugar, estar... Ella els oferí un allau de miratges consumistes. Els xiquets i les xiquetes callaren per vergonya, i no han tonat a parlar.

Però a banda del que representa d'alternativa lúdico-festiva-consumista, ens volen fer creure que serà bo per a l'economia local. Al mateix temps, l'alcaldessa i regidors del PP diuen que recolzen els comerciants locals donant-los molletes del gran pastís econòmic que es repartirà. Llegiu aquesta frase en veu alta: No hi ha recolzament del comerç local quan es potencia un centre comercial. Els diners dels ciutadans alzirenys (i carcaixentins, xativins, o de cada poble o ciutat) no es multiplica per poder-se repartir entre els comerciants tradicionals. Diners hi ha els que hi ha, i els comerços tradicionals aniran tancant (com ja ho estan fent cada vegada que s'obre un dels meravellosos centres comercials). Fa vergonya recordar com Vilella regalà fa uns mesos 6000 euros a l'Associació de comerciants d'Alzira. (perquè callaren o només per eixir als diaris?). Els interessos dels responsables municipals del PP van per les grans firmes i empreses i no pels comerciants locals. Ni pels consumidores locals o forasters. És una opció política com una altra, però que no ens diguen mentides.

I açò sense parlar del model de ciutat que tenen: una ciutat on se separa el treball de la cultura, de l'oci, de les compres, on s'obliga a agafar el cotxe per anar al cine, a comprar, a passejar o a ajuntar-se amb els amics; on la cultura o la joventut són simplement excuses per retribuir a unes regidores, i l'urbanisme per afavorir a amistats.

Que quede clar: Vilella serà un colp ben fort als comerciants locals i a la ciutat com a lloc de relació entre les persones. Però almenys que no se'ls òmpliga la boca amb paraules buides, encara que tinguen dret peru`q per això els han votat i el poble ja fa molts anys que, resignat, s'ha callat. I tot açò sense parlar dels PAIs, de la Residencia Municipal de Majors... quina vergonya!!