L'altre dia, un vell conegut em va mamprendre pel carrer, dient que amb el que havia escrit -jo- estava fent molt de mal.En principi no sabia de què em parlava, però l'interlocutor em va acabar d'il·lustrar: es referia al meu escrit sobre les llumenetes de Nadal als carrers el que estava fent molt de mal als comerciants.
Us promet que em va sorprendre l'abordatge i els raonaments emprats. Sembla ser que si no hi ha llumenetes pels carrers el personal compra menys i els comerciants -alzirenys en aquest cas- vénen menys, i són greument afectats per la crisi. Em va retraure l'interlocutor que si jo deia aquestes coses era només pel que tenia contra l'Ajuntament...
La conversa no acabava d'acabar sinó que, alçant els dos la veu, ens vam repetir els arguments. Semblava ser que o jo tenia molt de poder, tant com per a fer que l'Ajuntament no manara penjar les guirlandes nadalenques pel carrer, o hi havia persones que parlaven per no callar i, mentrestant, buscaven un boc emissari (allò que en castellà diuen "chivo expiatorio") a qui abocar-li els seus mals, i que semblava que era jo.
Després de defensar la llibertat d'expressió -pròpia i aliena- acabí dient que si l'Ajuntament volia defensar el comerç local podia fer altres coses més serioses com, per exemple, no potenciar els centres comercials i, especialment, no haver promogut el meravellós Centre Comercial Vilella (però què faran els pobres jóvens alzirenys si no poden anar a Vilella al cine i a comprar roba de totes les marques, com recomanà i prometé la Sra. Alcaldesa als representants al Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alzira en una memorable reunió, com a alternativa d'oci juvenil?).
Vaig alenar tranquil en veure uns dies després que ja estaven penjant els llums nadalencs a les avingudes, i ahir ja estaven tots penjats. Ja no seria culpa meua que a alguns comerciants alzirenys no els isquen ells comptes. Amb tots els respectes a totes i a tots els qui intenten viure del seu treball i dels seus negocis, el problema del comerç local alzireny -i d'altres ciutats- no ve de la Crisi actual ni de les llumenetes que pengen dels fils pel Nadal. La crisi bancària, els acomiadaments laborals i la por que es fa des de cada racó de la ciutat i de la premsa ha agreujat una realitat ben evident.
Ja fa uns quants mesos, comerciants alzirenys em comentaven el poc recolzament que tenien de l'Ajuntament. En aquells mesos, Vilella regalava a l'Associació de Comerciants sis mil euros per tal que feren no-sé-què amb ells. I, aleshores, els comerciants locals no els els tiraren a la cara, cèntim a cèntim, als factòtums vilellencs ni al regidor que, per activa o per passiva, segur que estava pel mig en el fet de l'almoina.
La situació econòmica actual és la conseqüència lógica d'un sistema pervers que ha anat desenvolupant-se des d'uns anys enrera, basat en el consum compulsiu, en fer-nos creure que no podem ser feliços si no consumim i que el món no pot girar si no consumim compulsivament i sense esme. Que és el que hem fet els darrers anys, podent o sense poder, amb la complicitat del sistema bancari i el control del joc per part dels grans especuladors. (recomane la lectura del que profèticament escrigué Arturo Pérez-Reverte en un article de l'any 1998 en El Semanal). Una perversitat economico-consumista que s'arrossega per tots els nivells de l'economia i ara esdevé en recessió, acomiadaments, comerciants locals que no vénen i centres comercials amb ofertes impossibles.
Tornant a l'amic de les llumenetes, deixeu-me dir-li que sent que tant ell com aquells comerciants locals s'ofengueren pel meu escrit. Però sent molt més encara que tinguen posada la bena als ulls i peguen trompades sense saber on ni per què. Haurien de llevar-se la bena dels ulls i posar-se les ulleres per poder esbrinar les raons i els perqués de la situació actual. I quins camins prendre per arribar a un futur millor. Perquè les crisis també tenen futur, si s'entenen com a moments de canvi, i s'enceten nous camins.
(Per assabentar-se'n de la Crisi i l'Economia Global, llegiu ATTAC)
Vaig alenar tranquil en veure uns dies després que ja estaven penjant els llums nadalencs a les avingudes, i ahir ja estaven tots penjats. Ja no seria culpa meua que a alguns comerciants alzirenys no els isquen ells comptes. Amb tots els respectes a totes i a tots els qui intenten viure del seu treball i dels seus negocis, el problema del comerç local alzireny -i d'altres ciutats- no ve de la Crisi actual ni de les llumenetes que pengen dels fils pel Nadal. La crisi bancària, els acomiadaments laborals i la por que es fa des de cada racó de la ciutat i de la premsa ha agreujat una realitat ben evident.
Ja fa uns quants mesos, comerciants alzirenys em comentaven el poc recolzament que tenien de l'Ajuntament. En aquells mesos, Vilella regalava a l'Associació de Comerciants sis mil euros per tal que feren no-sé-què amb ells. I, aleshores, els comerciants locals no els els tiraren a la cara, cèntim a cèntim, als factòtums vilellencs ni al regidor que, per activa o per passiva, segur que estava pel mig en el fet de l'almoina.
La situació econòmica actual és la conseqüència lógica d'un sistema pervers que ha anat desenvolupant-se des d'uns anys enrera, basat en el consum compulsiu, en fer-nos creure que no podem ser feliços si no consumim i que el món no pot girar si no consumim compulsivament i sense esme. Que és el que hem fet els darrers anys, podent o sense poder, amb la complicitat del sistema bancari i el control del joc per part dels grans especuladors. (recomane la lectura del que profèticament escrigué Arturo Pérez-Reverte en un article de l'any 1998 en El Semanal). Una perversitat economico-consumista que s'arrossega per tots els nivells de l'economia i ara esdevé en recessió, acomiadaments, comerciants locals que no vénen i centres comercials amb ofertes impossibles.
Tornant a l'amic de les llumenetes, deixeu-me dir-li que sent que tant ell com aquells comerciants locals s'ofengueren pel meu escrit. Però sent molt més encara que tinguen posada la bena als ulls i peguen trompades sense saber on ni per què. Haurien de llevar-se la bena dels ulls i posar-se les ulleres per poder esbrinar les raons i els perqués de la situació actual. I quins camins prendre per arribar a un futur millor. Perquè les crisis també tenen futur, si s'entenen com a moments de canvi, i s'enceten nous camins.
(Per assabentar-se'n de la Crisi i l'Economia Global, llegiu ATTAC)
