dimarts, 23 de novembre de 2010

ALZIRA, CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA: QUÈ ÉS AIXÒ?


Ja saben que s'ha tornat a renovar el reconeixement d'Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància, per dos anys més. Aquest guardó que s'aconseguí l'any 2006 suposava el reconeixement de les activitats realitzades aleshores en relació a la Infància. Especialment, tindre un Consell Municipal d'Infància o similar, que assegurara la participació de les xiquetes i xiquets -aleshores, n'hi havia ben pocs- i plantejar l'estratègia d'Infància a

Alzira. Açò vol dir que calia expressar d'una manera organitzada i lògica allò que es fa a la ciutat amb infants i adolescents.

Amb el reconeixement com a Ciutat Amiga, a més de col·locar les plaques informatives a les entrades del poble i els logotips als impresos, s'assumien una sèrie de compromisos, entre els quals estava coordinar les actuacions dels diferents departaments i regidories de l'Ajuntament i altres institucions de la ciutat. I elaborar un Pla d'Infància, que done cohesió a les polítiques que tenen a veure amb els ciutadans i ciutadanes de 0 a 18 anys, i continuar potenciant la participació de les xiquetes i els xiquets /adolescents de la ciutat.

Perquè, a tot açò, què és una Ciutat Amiga de la Infància? És a

quella que es compromet a respectar els drets de la infància i on l'opinió, les necessitats, les prioritats i els drets de la infància formen part integrant de les polítiques, dels programes i de les decisions públiques. Aquella ciutat que, per ser bona per als xiquets i les xiquetes, és bona per a tota la ciutadania.

Per cert, els drets dels xiquets i les xiquetes són els que s'aprovaren fa 21 anys en la Declaració dels Drets de la Infància i als que l'Estat Espanyol s'adherí fa 20, i que una ciutat amiga ha d'aplicar i explicar.


Alzira, Ciutat Amiga de la Infància?

Però quan el Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alzira come

nçava a prendre marxa en les seues reunions mensuals,on es potenciava la

inter-relació entre els consellers i entre el Consell i les àrees municipals, i es plantejaven el present i el futur de la ciutat, sense saber com ni per què qui podia decidir, decidí que les reunions serien trimestrals, dos o tres a l'any. I es perdien quasi totes les possibilitats de treball real.

I quan el programa “Alzira en Xicotet” era interessant, conegut i començava a ser un referent com a mitjà d'informació, desaparegué. Encara que quedara en els papers de l'Àrea d'Educació i, amb això, en la memòria i paraules de l'actual regidora d'Infància. Això, si, és necessari també tindre una Regidoria d'Infància que puga vertebrar la política de l'Àrea. Però necessita tècnics, clar.

I és que una Amiga de la Infància és aquella que garanteix el dret de qualsevol jove ciutadà o ciutadana a influir en les decisions que es prenen al seu municipi; a participar en la vida social i comunitària, a passejar segur pels carrers, a poder trobar-se amb els seua amics i amigues i jugar, a participar en events socials i culturals i a ser un ciutadà igual als demés amb accés a qualsevol servei.

És curiós, a Alzira encara no s'ha posat en pràctica allò que les xiquetes i xiquets li demanaren a l'alcaldessa Bastidas en aquella primera reunió que tingué amb els representants d'ESO al Consell d'Infància. Simplement demanaven un lloc on poder estar, escoltant música, xerrant, jugant a alguna cosa o simplement estant, per no estar pegant voltes o menjant pipes asseguts a les escales dels portals. L’alcaldessa els oferí negociar per obrir algun pub o discoteca a hores d’adolescents.

D'allò ja fa un grapat d'anys i aquells adolescents són jóvens majors d'edat, que no van poder fruir dels seus drets aleshores ni se'ls donà cap explicació del per què no. Una necessitat que han anat exposant generació rera generació de consellers i conselleres, un dret que se'ls ha seguit no reconeixent, el d'ajuntar-se amb d'altres... Aleshores encara no hi havia la Crisi, però tant s'hi val, perquè no és qüestió de diners, sinó de voluntat política. Alzira, Ciutat Amiga de la Infància, senyores Lillo i Bastidas?

Eduard Hervàs


Continuarà: ·.3.- Com hauria de ser Alzira, sis anys després de ser Ciutat Amiga de la Infància?

diumenge, 21 de novembre de 2010

ALZIRA, CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA, 1: LA REGIDORA D’INFÀNCIA NO CONTA EL PLA D’INFÀNCIA A VALÈNCIA

Hem llegit als mitjans de comunicació locals i comarcals que la regidora d'Infància, Carolina Lillo, acompanyada del tècnic d'educació i de la Informadora juvenil foren convidats a presentar el Pla d'Infància d'Alzira en una jornada sobre Participació Infantil que tingué lloc a València, organitzada a València per UNICEF i per la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, de la qual és presidenta la nostra alcaldessa Bastidas.

L'alcaldessa-presidenta presentà l'acte i, només acabà de parlar, se n'anà amb el seu sèquit, com solen fer la major part dels responsables polítics, per si de cas aprenen alguna cosa sobre el tema que es tracte. Per cert, mai no vaig poder parlar amb ella de temes d’Infància quan vaig estar a l’Ajuntament d’Alzira com a responsable d’aquesta àrea i amb el reconeixement de Ciutat Amiga.

Jo us ho contaré: El Pla d'Infància no l'exposaren perquè se l'havien deixat a Alzira, però van exposar la “llarga” sèrie d'activitats que es fan a la ciutat per als xiquets i xiquetes. Parlaren també del Consell de Xiquets i Xiquetes, i explicaren que, després de tants anys, no hi ha manera d'aconseguir que als centres escolars col·laboraren perquè el Consell arribara a funcionara millor. Especialment, van deixar ben clar que les xiquets i les xiquetes no participaven en quasi res a la ciutat. Perquè “participar”, segons UNICEF i la filosofia de Ciutats Amigues de la Infància, és molt més que anar a una festa que t'han organitzat, apuntar-se a una escola d'estiu o assistir al Gran Teatre a alguna representació. O votar els representants al CMXX.

"Alzira en Xicotet".

No vam poder saber com és el Pla d'Infància, però per arrodonir la seua exposició explicà la regidora Lillo que, a més de tot allò, hi havia a l'emissora municipal Alzira Ràdio un programa infantil, fet per als xiquets i les xiquetes, molt interessant, gairebé meravellós, etc. i etc.

Em va resultar una informació ben estranya perquè, pel que jo sabia, aquell programa havia acabat d'emetre's feia uns quants anys. Quatre? Cinc? La veritat siga dita, era un programa interessant per a les xiquetes i xiquets i vaig pensar que, com no hi havia cap necessitat de dir el que no és davant d'aquelles persones especialistes en temes d'Infància de València, de Madrid i d'Astúries, haurien tornat a posar-lo en marxa, i jo no me n'havia assabentat. Per cerciorar-me, vaig preguntar a qui ho podia saber, i em van assegurar que “Alzira en Xicotet” o programa infantil similar no s'estava emetent A Alzira Ràdio des que desaparegué, fa ja uns anys.

D'una banda em vaig quedar decebut -perquè no n'hi havia- i, d'altra, bocabadat, sense entendre la qüestió. Tot allò volia dir que, conscientment, la Sra. Lillo -regidora d'Infància i d'algunes coses més- volgué deixar bé a Alzira, Ciutat Amiga de la Infància, a la seua alcaldessa, o a la seua regidoria -no sé- davant un públic que es suposava que no coneixia massa bé la nostra ciutat.

L'alcaldessa ja no estava, hi havia tècnics i polítics municipals valencians amb responsabilitats en Infància, i responsables de polítiques d'Infància de Madrid i Astúries, que havien vingut com a ponents a la Jornada, a més dels d'UNICEF. I estava jo, que anys enrera havia posat en marxa i dirigit el programa Alzira en Xicotet a Alzira Ràdio, organitzat i acompanyat els primers anys del Consell de Xiquets i Xiquetes, i preparada la documentació per a sol·licitar el primer reconeixement d'Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància.

Total, que no ens contà el Pla d’Infància quan l’havien convidada per a això, ens digueren que el Consell de Xiquets i Xiquetes no funciona, després de tants anys, i que s’emet “Alzira en Xicotet” a la seua ràdio, quan és mentida.


  • Continuarà, 2a part: Alzira, Ciutat Amiga de la Infància: què és això?

dissabte, 4 de setembre de 2010

diumenge, 13 de juny de 2010

FIARE: BANCA ÈTICA

FIARE és una realitat de Banca Ètica. En aquesta temporada en que estem adonant-nos de les maniobres dels amos de l'economia mundial -bancs i similars- i que tot*s patim aquesta situació a alt i baix nivell, cal conèixer què és la Banca Ètica, què és FIARE i començar a prendre opcions.

PERU SASIA - Entrevista al Presidente de FIARE, Banca Ética y Ciudadana from AttacTV on Vimeo.