diumenge, 1 de juny de 2008

ENTRE ALGUNA PROPOSTA I LA LLARGA TRADICIÓ HI HA UNS QUANTS EUROS O NOMÉS UNA PREGUNTA

Carles Aranda, regidor del BLOC, va fer una proposta de baixar el sou dels càrrecs públics i del personal de confiança de l'Ajuntament d’Alzira -alcaldessa, regidors i assessors- entre un 10% un 20%, per solidaritat amb els ciutadans que estan patint l'actual crisi econòmica.
Amb un moviment de Regina d'Escacs empeltada de Regina de Cors del País de les Meravelles d'Alícia, creuant tota la diagonal del tauler municipal, l'alcaldessa Bastidas li parà els peus amb una contraproposta que duria a que el BLOC es quedara sense secretari ja que, de fet, es quedaria sense grup.

No digué Bastidas allò de "que le corten la cabeza", que no és massa democràtic, però si que retrucà i directament guanyà la falta, perquè ella pot, i recordà que la proposta d'Aranda trencava un pacte municipal de feia dos anys, llarga tradició democràtica. Amb tot açò, Aranda retirà formalment la seua proposta, ja que era l'únic que podria perdre-ho quasi tot sense que Alzira i els alzirenys i alzirenyes guanyaren cap cosa.

Tot açò em feu recordar el que ja fa molts anys escoltí a un pensador compromés ( aquell home, com a bon teòleg, pensava més en les persones que en Déu). Deia que els polítics podrien servir millor a la societat si es complia una condició senzilla: que el minsitre d'Educació hagués de dur els seus fills i filles al pitjor col·legi que hi haguera al seu país; el ministre de Sanitat hauria de ser atés al pitjor hospital, el d'Habitatge viure a la pitjor casa que hi haguera... Aquell home parlava de l'Administració Central però es podria assumir perfectament per a la Local i per a l'Autonòmica o per a l'UE.

Si s'haguera tingut en compte la proposta inicial del regidor Aranda, l'alcaldessa Bastidas haguera passat de guanyar uns 86.000€ a 68.800€ anuals. Però no sols li afectava directament a ella que, per exemple, a la regidora Lola Ortega li suposaria passar de 59.000€ a 47.200€ anuals, i això no podia ser. Sembla que contravenia la llarga tradició del pacte municipal, per la cual cosa havia de desestimar-se o aconseguir que es retirara, com fóra, la proposta.

Tot està molt clar, però ja he dit amunt que de vegades cal escoltar els pensadors que, com a bons teòlegs, pensen més en les persones que en Déu. O si no volen teòlegs, que estem en un estat aconfessional, que els ho pregunten als membres del Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes que, amb el que els queda d'innocència i bona fe encara donarien una resposta addient al dilema ètic. Sempre, clar, que se'ls fera la pregunta adequada ja que, com diu el poeta i cantant, "qui pregunta, ja respon". I, també, "qui respon, també pregunta".

I ací, o manquen preguntes o sobren respostes.


Eduard Hervàs


eduardhervas@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada