dimecres, 5 de desembre de 2012

"Este paciente nunca sabrá.... "(L'estafa de la Sanitat Publica amb Gestió Privada)

De Sanitat Pública amb Gestió Privada ja en sabem massa a Alzira i tota la Ribera. 
L'Hospital de La Ribera és bo per a cobrar a la Conselleria o per atendre als clients de les asseguradores, però no per a la resta de la ciutadania de l'Àrea.  
(No, no hi ha llistes d'espera perquè tenen les agendes tancades...)
Ací ens expliquen què passa en aquests Hospitals...
Fins quan aguantarem? Cal exoigir el que és nostre perquè ho paguem, i que no facen negoci amb la nostra Salut i la Sanitat Pública.


dilluns, 26 de març de 2012

DIFICULTATS EN LA MOBILITAT PER ALZIRA


Al Consell de Xiquets i Xiquetes d’Alzira ja fa molts anys que van plantejar a l’Ajuntament -entre moltes altres coses, que no és el cas ara d’esmentar- la necessitat de facilitar a les persones amb mobilitat reduïda el desplaçament per la ciutat. Els xiquets i les xiquetes, que en ser més  xicotets estan més a prop del terra i de la realitat, veien com els seus iaios i les seues iaies, les mares amb els carrets dels bebés o les persones amb cadires de rodes ho tenien malament per desplaçar-se amb seguretat per la ciutat. Detectaren i anotaren molts entrebancs que dificultaven la seua mobilitat. Feren la seua proposta, com tantes altres, i la passaren a l’Ajuntament, perquè arribara a a les regidories corresponents.
Jo no ha hagut de passejar les meues filles en carro per Alzira. Quan vam vindre a viure ja eren ben majors i es movien elles soles. Tampoc no he hagut d’anar amunt i avall amb el carro de la compra perquè solc dur les bosses a casa amb cotxe o vaig a peu als supermercats que estan més a prop. (Una altra qüestió és la de les zones blaves, però tampoc no és el cas) I, per ara, em puc moure prou bé per la ciutat a peu o en bici, Per això, des que plantejaren els representants dels xiquets i les xiquetes el tema de la mobilitat ho havia vist des de fora i d’una manera teòrica, com tantes coses que veiem des de fora.
La setmana de falles vaig anar amb un grup de persones amb discapacitat, algunes amb bastant dificultat per a moure’s amb seguretat, amb unes quantes cadires de rodes, de les quals vaig encarregar-me de dur-ne una. Vam pegar un llarg passeig de més de dues hores pels carrers, places i voreres d’Alzira, cercant les falles a mig plantar on vaig haver de recordar aquelles propostes de les xiquetes i xiquets del Consell.
Apinyant la cadira, vam trobar voreres estretes i amb corbes i peralts impossibles, passos de vianants -d’eixos que tenen ratlles de zebra- sense rampes, o amb rampes mal endreçades i perilloses per a les cadires i els seus ocupants. Vam haver de baixar i anar pel mig del carrer perquè no es podia anar per la vorera, per ella mateixa o perquè hi havia cotxes aparcats amb les dues rodes amunt. Calgué baixar pel rastell sense rampa i anar anant per carrers empedrats o amb clavills i forats a l’asfalt, pel que havíem d’apartar-nos dels automòbils que anaven o venien. I tot açò, amb els obstacles fallers afegits: elements de les falles pertot arreu, tanques, casals. Fins i tot, visitàrem un museu inaccessible a les cadires. Però, el que ens passava a nosaltres aquell matí li passa seguit seguit a bona cosa d’alzirenyes i alzirenys majors o menuts, mares amb bebés, iaies amb carro de la compra…
I si plou -ho vam poder comprovar dies després de l’excursió- el que he dit s’agreuja fins a límits més inacceptables encara: passos de vianants amb mig pam d’aigua, rampes inundades o  dolls d’aigua que surten de qualsevol lloc.
Alzira no és una ciutat accessible
Alzira ha estat reconeguda com a Ciutat Amiga de la Infància, i s’autoanomena Ciutat Educadora perquè pertany a l’Associació de Ciutats Educadores i paga la quota. Es llig als documents relatius a la Infància que una ciutat pensada per a infants, per a majors o per a persones discapacitades és una ciutat per a tots. I una Ciutat Educadora e defineix com aquella que assumeix i sap que tot educa, especialment allò que sembla que no té res a veure amb l’educació i l’ensenyament: el disseny dels carrers, les places, els parcs, els llocs de reunió, els camins de relació, els llocs oficials i oficiosos, equipaments culturals, esportius, d’oci o simplement administratius.
Alzira no és una ciutat accessible, ni facilita la mobilitat al seu veïnat o a qui ens visita. El més greu és que sembla que és una realitat que no depén de la voluntat de ningú, com la pluja o el vent. Però no, la facilitat per moure’s en una ciutat no ha de ser un afegitó a altres comoditats ciutadanes o un regal graciable d’un govern municipal dadivós. És un dret de cada persona que hi habita o que hi arriba i, com a tal dret, s’ha exercir o exigir. I els governants han d’assumir la seua responsabilitat: no és cas d’amagar-se en la crisi, en la manca de pressupost o en que sempre ha estat així. Al contrari, en cada intervenció municipal haurien de tindre’s en compte criteris per afavorir i no impedir la mobilitat i, sistemàticament, anar rectificant tot allò que ara la complica i impedeix. Però, per a això, cal dur de quan en quan una cadira de rodes, un carret de bebé o un gcarro ple de compra pels carrers, places, voreres i passos de vianants. I això també és fer política, política quotidiana.
Eduard Hervàs
Psicòleg


Publicat a RIBERAEXPRÉS el 26/3/12