dissabte, 11 d’octubre de 2008

AL PRINICIPI I AL FINAL ÉS UNA MANCA DE RESPECTE

Al principi i al final, el que els passa a molts/moltes responsables polítics municipals és que tenen tan poc de respecte a la ciutadania -ciutadanes i ciutadans- que no es pot entendre. Per exemple, als responsables polítics alzirenys els importa quasi res la major part d'alzirenyes i alzirenys. Perquè, com l'amor, el respecte es manifesta amb actes. I si els actes no són o són contraris a les necessitats i dignitat de les ciutadanes i els ciutadans és que no hi ha gens de respecte.
I com a exemples només en posaré tres:
1.- RESPECTE A AL GENT QUE CAMINA, ESPECIALMENT SI TÉ PROBLEMES DE MOBILITAT: ANCIANS, DISCAPACITATS FÍSICS, CARROS DE XIQUETS O DE COMPRAR...
Açò que es veu a l'esquerra és una vorera com les que hi ha moltes a Alzira. A cada carrer solen haver dues voreres, la una a la dreta i l'altra a l'esquerra . Aquesta que es veu ací ja fa llargs mesos -pense que més d'un any- que està clausurada per la columna que dóna llum d'obra a una finca de nova construcció: Al·leluia, els constructors poden més que la dignitat de les persones!! Hi ha més possibilitats com, per exemple, que la caixa de la llum estiga dins la casa. Però això es coneix que és una pèrdua màxima per al negoci, dic jo, i des de l'Ajuntament la senyora alcaldessa -o el seu regidor delegat, que tant s'hi val- dóna el permis perquè tallen la vorera. Total, si per la vorera no passen cotxes!!!
Continuem pel mateix carrer i girem a mà esquerra -mala cosa-.Ve un carrer estret amb unes voreres més estretes encara i, si no n'hi havia prou, retalladetes perquè no puguen passar les persones, ni humanes ni divines.
I després, de regal, una paperera...

Solucions arquitectòniques i urbanístiques les hi ha, us ho jure per la memòria del Garrofer de l'Eixavegó. El que no hauria d'haver és un carrer amb una vorera així. (Si cal, fora voreres o que tot el carrer siga una vorera.)
És un de tants exemples de manca de respecte urbà a la població dintre d'Alzira, Ciutat Educadora. (Per als responsables educadors municipals: l'urbanisme és una de les coses que més educa en una ciutat.)

b) RESPECTE, EN LES OBRES DE L'APARCAMENT DE L'ESTACIÓ.
Quan estiguen acabades esperem que l'estació i els
seus voltants siguen ben funcionals i les persones que s'acosten cada dia en automòbil ho tinguen fàcil i cómode. Però mentre es fan les obres no s'hauria de tancar el pas al caminet/passeig nou que acaben d'inaugurar i que segueix sent un encant.
No és difícil deixar un pas que permeta l'accés a l'estació des del final del camí, a l'altra banda del pont. El que passa és que els importa entre un pito i un pito i mig que les persones que van a peu puguen accedir-hi correctament.
Les obres, aque
stes i qualsevulles altres que es facen, han de respectar els ciutadans. Però d'això, massa vegades no se'n saben els polítics... i has de rodar per on van els cotxes en doble direcció enfedats del caos de l'aparcament... o buscar una escletxa entre les tanques i buscar el caminet del riu.



c) RESPECTE A LA VISTA I A L'ESTÈTICA CIUTADANA.
Sembla ser que qualsevol constructor d'ieois que tenia diners podia regalar qualsevol cosa a l'Ajuntament, entre ells grans escultures, monumentals desficacis que teòricament valen uns milers d'euros. o això diuen.
Al lamentable calendari de l'Ajuntament d'enguany (en altre lloc el comentí; de vegades els artistes claven al pata també, però en dura un any a la paret) hi ha el mes de novembre amb la millor imatge possible d'un dels monuments desficaciats: quan els ulls i el cervell es fixa en tot menys en el gan Míssil: el cel el color, la boqueta nit... i el míssil es perd als ulls.

Deixem-nos de fulles ni de tonteries, és un míssil camuflat. I com ell, els SantsPatrons (millor eren polivalents per utilitzar-los cada època de l'any).
Manca de respecte a l'estètica, la ciutat i a la història. Com deia aquell, amb diners, torrons... o poc de gust. O enganys. O ni diners ni torrosns, poc trellat i amagar realitats. Manca de respecte.

Podem fer un catàleg d'exemples de manca de respecte a Alzira i els seus ciutadans si m'envies a educalzira@gmail.com les teues propostes.

divendres, 3 d’octubre de 2008

SETEMBRE DE 1975: DARRERES EXECUCIONS DEL FRANQUISME


Un muntatge fotogràfic amb la cançó Al Alba, de Luis Eduardo Aute,
composada dies abans i escoltada i cantada amb ràbia
recordant uns fets irremediables a les acaballes de la dictadura franquista.

No es pot perdre la memòria ni amagar-la sota un cudol.
Un poble desmemoriat és un poble perdut entre les síncopes del temps
en l'espai del mai-més i sempre vençut.

Per la memòria de la història,
la Memòria Històrica és un element indispensable
per poder gaudir de futur.