dijous, 5 de març de 2009

EMERGÈNCIES I EMERGÈNCIA REAL

Dissabte passat es van concentrar bombers, policia i un fum d'ambulàncies i de embres de protecció civil i Creu Roja en un simulacre d'emergència que paralitzà els voltants de la Plaça del Regne d'Alzira i alarmà a multitud de veïnat, que no sabien que anava a assajar-se el funcionament de tots aquests mecanismes d'intervenció immediata. Bona part del veïnat estava una mica indignat amb el soroll, el tancament de carrers, els aparcaments... .

A menys de vint metres del guirigall de sirenes i lluminària efervescent, el següent dimecres, dia de mercat, una dona major va caure al terra amb l'anca trencada i va estar una hora gitada i atesa pel veïnat perquè l'ambulància no arribava. I quan arribà només era una ambulància sense assistència médica ni acompanyant del conductor.

Sobren paraules.
Alguna cosa falla en l'122, en els plans d'emergència, en la sanitat pública...

PARÈNTESI EN LA SÈRIE HOSPITAL DE LA RIBERA

Preparant el tercer dels capítols de la sèrie de l'Hospital de la Ribera trobe a les primeres pàgines de l'edició nacional del Levante-EMV (opinió?) un escrit del Sr. Manuel Martín, Gerent del "Departamento de Salud de Alzira. Hospital Universitario de La Ribera-Alzira", Alzira, «diez años contigo» la qual cosa m'obliga a posar un parèntesi, ajornar el capítol dedicat a contestar a la pregunta de "com és possible que guanyen diners?" amb ELS AMOS I ELS ENCARREGATS, i glosar aquesta col·laboració.

El Sr. Gerent ens recorda que el passat 1 de gener l'Hospital de la Ribera complí 10 anys de funcionament, compartint la seua infinita alegria perquè sembla que han abastat la seua maduresa com a professionals i com a institució plenament integrada en la vida de la comarca de la Ribera. Això si, l'Hospital de La Ribera serveix per vertebrar la comarca, fins i tot trencant la divisió d'Alta i Baixa, encara que les comunicacions que hagueren servit per vertebrar-la veritablement i poder accedir-hi ràpidament i amb seguretat encara estan ben lluny. Però això és una cosa d'altres anàlisis.

No sé per què s'empenyen els senyors que ens parlen de les meravelles de l'Hospital i del Departament de La Ribera en demostrar-nos l'esforç en prestar uns serveis de qualitat, l'esforç per tornar la salut als pacients i en l'esforç per fer que no es posaren malalts. No caldria tant de convenciment si fora de veres realitat. Els reconeixements i les certificacions de qualitat, la qualificació dels serveis en l'avantguarda de la sanitat valenciana no sembla als usuaris i usuàries que valguen per a molt quan quotidianament pateixen les mancances reals de l'hospital i no reconeixen en la realitat activitats de prevenció més enllà de les revistes o insercions publicitàries en ràdio i premsa. Té raó en allò de la globalitat de la Salut dels habitants de La Ribera, però no que des de l'Hospital o el Departament faça massa per evitar que emmalaltisquen. Programes preventius, seriosos i eficaços, on estan? En els racons de la història ja fa massa anys, que no en els tebeos que encarten als diaris.

Quant que els agraden les xifres!!! Tantsmils ingressos, tantesmils urgències o intervencions quirúrgiques, o proves de radiodiagnòstic; o migmilió llarg d'urgències externes. Ja en parlarem de tanta xifra, però es suposa que això és el que ha de fer un Hospital i un Departament o una Àrea de Salut, no? Potser no tants i millor acabats, però hauran d'atendre urgències i especialitats, fer anàlisi i ressonàncies, radiografies i altres proves. Quantes? Les que siguen necessàries, ni més ni menys. Les quantesmil que calga.

Una pregunta: quantes urgències són necessàries per atendre una urgència? Una altra: quantes urgències són per causa de les modernes operacions ambulatòries, o de les agendes tancades? Serien necessàries també aquestes si altres xifres semblants. I saber quantes en són a usuaris del Departament (que entren en el cupo) i quantes per als de fora, que paguen per acte mèdic. I quin tipus d'atenció. Quants diners paga la sanitat pública perquè els seus pacients siguen atesos en "l'Hospital Privat de La Ribera". Ja saben, és privat quan atén a pacients de fora del Departament.

Segueix parlant de la por que feia la nova experiència de la UTE per a gestionar un hospital. I segueix fent-ne, de por. La diferència entre el que costa una cosa i el que es cobra per ella és el benefici per a la empresa gestora, no? Fa por, ja en parlarem. I diu que el ModeloAlzira és una realitat plenament consolidada... A la Comunitat Valenciana i a la Madrilenya... I poc més. Fa por? I que no em diguen que a Canadà copien aquest model així com ens funciona ací, que no m'ho vaig a creure.

Els llits, ens diu dels llits, que l'Hospital té ara 300 llits, que ha crescut en tamany. I què? Hemodiàlisi nova i ampliada, hospital de dia oncològic... Tot inversions, 5 milions en inversions, regalets que fa l'Hospital al veïnat riberenc? No, obligació contreta i contractual per la UTE amb la Conselleria. De risa, ens volen fer veure que les obligacions són regals!! A banda de la seua obligació, beneficis industrials. I un centre de referència en diferents tècniques punteres i epatants.

Excel·lències, ISO, Tops20, gestió de qualitat en diverses àrees... índex de satisfacció del 90% i una valoració de 9!! A qui li pregunten i sobre què? A les dones que acaben de parir i tot ha eixit bé? A les persones que estan esperant que els familiars dels malalts que estan asseguts a la planta d'urgències siguen atesos? Als qui fan esperar i esperar, anar i tornar? Si em deixen preguntar a qui jo vull puc saber, fins i tot, quina serà la resposta. Això també ho saben el gerent i el cap de màrqueting. Fins i tot quan convenien i contracten la formació i la investigació. Que no dubte que siga bona i puntera, també. Com el de Màrqueting, un dels millors departament de l'Hospital.

Continua alabant els treballadors, 1.844 hòmens y dones -de l'hospital i dels centres de salut-. Una plantilla amb molts valors, els veritables protagonistes de la dècada prodigiosa de la Salut a la Ribera. Cal que reconega l'esforç i la dedicació de totes i tots i cadascuns i cadascunes, amb professionals a l'avantguarda del tractament de qualsevol patologia. Però també caldrà que la reraguarda estiga ben coberta, que és molt gran encara que siga un conjunt de malalties insignificants -o no tant- i repetides i avorrides... Per què serà que els treballadors i treballadores de la UTE de la Ribera diuen que cobren prou menys i treballen tantes més hores que els companys i companyes de la sanitat pública?

Els treballadors i treballadores són els qui ara mateix estan sofrint i sostenint el sistema de La Ribera amb el seu esforç i necessitat de tindre un jornal, amb uns contractes tan perfiladets, minimitzats, retalladets i acurats a favor de l'empresa. (O a casa, que no és obligat que estigues contractat a la Ribera.) I la plantilla, que en massa casos ha de deixar els criteris profesionals per seguir els objectius de l'empresa, pot aconseguir incentius si aconsegueix objectius que, massa vegades, ni sap quins són. Una plantilla jove, molt jove, que ha d'aconseguir amb el vigor juvenil dur endavant tota la tasca que se li posa per davant. Saben quants metges han abandonat l'hospital en l'últim any? Per això canvien tant en alguns serveis, clar, i no acaben d'aterrar mai. I les diferències entre treballadors de la UTE i de la Sanitat Pública, o com els de la Sanitat Pública han perdut tantes possibilitats al Departament.

Ens parla el Sr. Martín, Gerent, de passats i de futurs i de que continuaran estant amb tots els ciutadans de La Ribera amb l'objectiu de vetlar per la nostra Salut, la Salut del Departament 10. Malgrat tot i gràcies a la complicitat de la Sanitat pública valenciana. Que en lloc de contolar paga i deixa que facen el negoci...

Tanca parèntesi i continuarà la sèrie.


Eduard Hervàs