Ahir van coincidir
tots els planetes perquè ho recordara i poguera escoltar per la ràdio
el Ple Municipal de l'Ajuntament d'Alzira. En telèfon mòbil -que no es
mòbil, sinó que es deixa dur, perquè si és mou sol sol ser per la força
de la gravetat, i acabaria espatllant-se contra el terra- el telèfon,
dic, ajuda perquè té ràdio i auriculars.
Hi havia
alguns punts interessants per veure com anaven argumentant i
contra-argumentant unes i altres, perquè el resultat de la contesa ja es
sap, el PP s'en du tots els punts.
El
que vaig comprovar fou la diferència entre algunes persones que són
capaços de donar raons, en discursos clars perquè s'entenguen. I altres,
que també s'entenguen encara que siguen espesos i les raons passen sols
per l'autoritarisme que prové dels vots populars, però autoritarisme a
la fi. I he de confessar que em resulta impossible escoltar alguna de
les portaveus, i m'he de llevar els auriculars perquè, total, el
resultat ja el sabem i no cal que em ferisca alguna neurona a prop de
l'oït.
Sabíem
que la Sra. Mare de Déu del Lluch seguiria sent alcaldessa perpètua
d'Alzira, perquè així ho votaria el PP, però volia escoltar les raons.
Però no puc escoltar a la Sr. Martínez. Potser siga qüestió d'al·lèrgia,
d'estètica o de defensa pròpia, però el cinisme que supura li'l deixe
als seus votants. I la violència verbal, a algun masoquista que no passe
per cap teràpia. Vaig aguantar uns minuts de la seua explicació sobre
la bovada que era allò de voler llevar de les plaques del carrer el nom
de persones que, per llei, no haurien d'estar. Perquè la Sra. Regidora
no sabia que totes aquells noms eren persones que havien estat elevats a
l'altar de la placa pels mèrits a favor del franquisme. Manca de
cultura, supose, o reglot de cinisme. Com el de l'alcalde d'Algemesí i
les persones nascudes el 20N. Per cert, l'Alcaldessa Bastidas, quan
agafa carrereta agressiva tampoc no la deixen darrere. Intenta el relax i
la tranquil·litat, però hi ha temes que la enerven i es lleva la
carassa i ataca. Si, dona, vaja vosté a totes les processons, a veure si
li baixa l'esperit o alguna santa.
Quant
al tema més sagnant, el regal de l'Ajuntament a la Universitat
Catòlica. Un regal indecent, quan hi ha tantes mancances, però amb el
poder que els donen els vots, fan i desfan i no cal donar explicacions
amb una mica de trellat. És indecent regalar a una Universitat Privada
solars i edificis perquè faça el seu negoci i ajude a fer negoci als
demés. Si, ja sé que no és regal sinó deixat per una caterva d'anys, a
canvi de res.
Per acabar aquest
repàs, que he començat en el tren de bon matí i acabe ara també a bord
de tren, però més modern, recorde el que pensava quan anava amb la bici a
l'estació: quina cosa amb tant de Senyor No-sé-Qui, Senyora No-sé-Quina, Moltes Gràcies, Sra. Alcaldessa, Moltes més gràcies senyor No-sé.Més...
No sé si estarà en el Reglament, però és una mica coent i mel·liflu . I
no és “cortesia parlamentària” ni res semblant. Cortesia seria saber
els presents i els oients què es vota o de què van alguns temes, que en
allò del “dictamen de la Comissió” en tenen prou. Però el personal no ha
estat en la Comissió!!
Això si,
quatre hores són moltes hores, però estigué animadet, amb marmolons i
tot de la Sra. Alcaldessa al Sr. Masià. No, no vaig seguir molt més i no
sé si al final li acabà de fer totes les amonestacions i el despatxà
del Ple. Ja m'ho contaran. Bona nit.
Eduard Hervàs
Eduard Hervàs
