dijous, 31 de juliol de 2008

HO JURE PER LA CASA DEL REI, QUE NO HO SABIA

Ho jure per la Casa del Rei i la Font del Garrofer, dalt del Pato de la Font del poble de ma mare: que jo no ho sabia.
En baixar del tren a les 7 i mitja els ulls se m'han fet llumentes i al cervell m'han tocat campanes de concert de Llorenç Barber.
Les antiestètiques i antiestàtiques tanques que han impedit mes rera mes l'utilització del Passeig de l'Estació ja no ho impedien, almenys des de la banda de l'estació.

M'he atrevit a internar-me en l'incert passatge i només girar he diviat allà al fons algunes persones i taules i algunes coses més.
Les tanques de la vora de la carretera del camí de l'estació tampoc no estaven i damunt les taules hi havia una col·lecció de gots ben col·locats, estovalles a les taules, xics mudats, banderes a punt de ser col·locades, un equip de veu, un amplificador, micròfons, altaveus...

Això és que van a inaugurar-ho!!! em digué una veueta a l'interior del cervell...
Evidentment, no m'havien convidat, ni tan sols informat, i això que s'ha demostrat el meu interés pel tema. I siga coincidència, encert de bono-loto de 3 o que ja els ha donat vergonya, alguna cosa tenia que veure la inauguració amb el que vaig escriure esta setmana. (De vegades cal tindre una mica de gentilesa i galanteria político-social)


Hi havia tot excepte les persones inauguradores, i uns pannells explicatius que estaven acabant de col·locar. I més altaveus i micròfons. També, la placa commemorativa que espere que diga que açò va ser inaugurat estant d'alcaldessa la Senyora Elena; però tapada amb un drau blau, perquè no la inauguraren abans els pardalets.
Molt content de la casual casualitat. Ja veuran vostés com és un passeig ben agradable. Ja li trobarem els defectes més avant, sobre tot si no hi ha un acurat manteniment.



(Per cert, la bandera de la gallina/àguila franquista continua onejant al vent. I el concurs segueix en peu)

dimecres, 30 de juliol de 2008

COM LES PERSONES CIUTADANES NORMALS I CORRENTS


Pensant en baixar del tren, quan la veueta ens avisava que la pròxima estació seria Alzira em vingué la revelació i ho vaig entendre tot. El tancament o, millor, no obertura del pas/passeig de l'Estació es devia a la manca d'experiència directa amb el problema de la Senyora Elena i col·laboradores.

En un any de tren a Valè
ncia -amunt i avall- no he vist ni un sol dia a la Sra. Alcaldessa Bastidas o ninguna de les seues regidores -Lillo, Martínez, Ortega, Berenguer- o regidors. Ara només en recorde dos, però ja ex:
  • Un ex-regidor -de lamentable record- que pujava alguna estació més enllà, l'inimitable Senyor Mascarell Don David. Que, després d'aconseguir que li crearen una plaça i el col·locaren a uns quilòmetres d'ací, se n'anà -per discussió o buscant millors horitzons econòmics- i seguidament estigué a punt d'aconseguir una plaça fixa a l'Ajuntament d'Alzira -que s'havia creat quan ell era regidor de Recursos Humans o similar; que no aconseguí perquè no van poder fer prou força contra un membre del tribunal que no volguétragar ... Ell ara hagués pogut parlar del tren però no del passeig, que pujava i baixava en un poble veí. Ja fa uns mesos que no se'l veu.
  • Un ex-alcalde, Alfredo Garés, que puntualment va i torna en tren però sol desplaçar-se a l'estació en automòvil. Sé que si hi haguera el passeig i el provara no dubtaria en utilitzar-lo quotidianament.
Segur que hi haurà algun més, però no a les hores que jo vaig. Fins i tot, potser Donya Elena o algun/a dels/de les seus/seues regidors/es...

El que deia aquell, que qui no ho tasta no pot saber el gust que fa o qui no es rasca serà que no li pica...

Des de la revelació de la veu del tren, un consell (de) ciutadà: que de quan en quan els qui manen (alcaldes7ses, regidors/res... ho facen tot com els ciutadans normals:
  • anar a peu a l'estació
  • agafar el bus per anar a l'Hospital
  • anar a l'Hospital sense influències
  • passejar per les voreres d'Alzira amb un carret de bebé o assegut/da en una cadira de rodes
  • voler eixir de un cantó on hi ha a l'esquerra una fila de contenidors
  • anar a estudiar a la biblioteca municipal. (o a llegir, encara que siga)
  • desplaçar-se per Alzira en bicicleta
Els canvis serien reals i ràpids si les persones humanes responsables polítiques sofriren el que sofreixen les persones ciutadanes normals i corrents.

A que si?

dilluns, 28 de juliol de 2008

DEL BOOK DE DOÑA ELENA AL PASSEIG DE L'ESTACIÓ

Del book de Donya Elena Bastidas, llibret on entre lletres laudatòries ens mostra el seu ampli vestuari, i que ha estat repartit per totes les bústies de la ciutat perquè les alzirenyes prenguen exemple, vull ara mateix fer esment d'una de les localitzacions que, per a mi, paga la pena de tot el llibret.
Es tracta de la notícia del passeig que han fet per anar des dels dos ponts a l'estació, entre gespa, jocs infantils i vistes al Xúquer.
Podeu veure a les fotos que és un passeig molt bonic i agradable. El que no sé és per què ix a l'Hola d'Elena si no es pot utilitzar encara per a res. Hi ha tanques per tots els costats, escales, entrades i eixides, que impedeixen que ningú entre o isca.

Era una obra necessària, diuen i jo també ho dic. Hi ha molta gent que ve a peu a l tren però des de tota la vida que no es sap per on creuar. És un camí perillós enmig la redona, el pont cap a Benimulem, les pujades i baixades a l'autovia... No h ha lloc on passar cap a l'estació amb una mínima seguretat. Perquè el passeig tan polit i verd està tancat, encara que ja s'ha retratat l'alcaldessa per a eixir a les fotos.

Des dels balconets miradors es veuria el Xúquer i s'escoltarien els pardalets, s'oblidaria dels cotxes i camions per uns minuts mentre s'aniria a l'Estació... Però està tancat i barrat amb tanques de totes les maneres.

Ja sé que hi haurà una raó important i decisiva, però el veïnat no hauria de sofrir eixes raons tan justes i necessàries. Només que els/ens deixaren utilitzar-lo, encara que no l'inauguren. O que l'inauguren setmana si/setmana no. O que posen una foto tamany natural de l'equip de govern en ple enmig dels jocs infantils... Però que d'una vegada l'òbriguen...


A banda de servir per a anar a l'Estació, el dia que els pegue per deixar que s'utilitze, serà un lloc bonic de passeig per a majors i menuts.

EL BOOK... Finalment, la Senyora Bastidas ha aprés de qui ha d'aprendre. Corria pels carrers de la ciutat un clam que, finalment, ha estat atés. No podia ser que l'alcaldessa de Carlet fora l'única de la comarca que tinguera un recopilatori fotogràfic... Ja en són dos, a l'empara del Pare Bernat i les germanetes, les alcaldesses amb book fotogràfic personal. ¿Serà que en deixar açò de la política voldran provar sort en el Cine? Bé, sempre ens quedarà Vilella i el seu futur Museu, o l'Alzinema, quan isca de l'amagatall..