dissabte, 20 d’octubre del 2007

TORNA L'ESMOLADOR A ALZIRA RÀDIO PERÒ JA VA ESMOLAT DES DEL CARRER DE SANT ROC

He llegit que torna l'Esmolador a Alzira Radio. És clar que poc esmolarà, perquè ve esmolat des de l'Ajuntament pels esmoladors del PP.

Donen com a notícia que ho presentarà la senyoreta Dasí Maria Teresa, molt bona xica quan treballava a RiberaTelevisió i no necessitava ser la Veu de l'Amo (o de l'Ama) retallant i apegant notícies o pseudonotícies en tots els programes de la ràdio municipal Aquest programa el conduïa Beatriu Tortosa, que ha demostrat la seua professionalitat al llarg dels anys. Però no és ni vo ser de cap corda, només periodista.

Aquestos dies, Miquel Oviedo, secretari del Bloc d'Alzira, ha denunciat la manipulació política a que està sotmesa la radio municipal Alzira Ràdio, la censura prèvia que exerceix la cap del departament de comunicació de l'Alcaldessa i la pressió que pateixen els seus empleats.

Que no ho neguen, perquè és veritat i quan més ho vulguen desmentir més s'enfonsaran en el seu fang. Ja fa anys que s'ha anat eliminant la pluralitat i la llibertat a Alzira Ràdio. Recorde que, sense ni ella saber per què, la senyora regidora d'Educació, Rosa Maria Sanchis, eliminà de la nit al dia l'únic programa sobre Educació (Temps d'Escola) que ha hagut i que jo vaig inventar, escriure i presentar uns anys. Supose que foren ordres superiors, perquè es parlava de tot i parlaven tots, es llegia poesia i s'escoltaven cançons en valencià... (Després, ja ho sabem, m'eliminaren a mi de l'Ajuntament. I més després, l'eliminaren també a ella).

Molta por és el que hi ha a Alzira Ràdio i a tot l'Ajuntament. Entre els treballadors, vull dir. Ja sabeu, la Por, allò que fa Nusos i crema la Gola i fa baixar els Ulls i enfosquir el Pensament.

L'Esmolador eixirà sense Beatriu Tortosa i amb la senyoreta Dasí. Una metàfora més. Com el programa setmanal de l'Alcaldesa Donya Elena, que diuen que Respon. I és que no sap que això no és ni Informació ni opinió, només Propaganda. I que ella no és l'Ama de res sinó, només, l'Alcaldessa de totes les alzirenyes i els alzirenys. (Sabrà què vol dir això d'Alcaldessa"?)

dijous, 4 d’octubre del 2007

L'ALCALDESSA BASTIDAS, COM NO TÉ IDEES DEMANA "CONSENSO"


Perquè quan parla de "CONSENSO" em fa la impressió que vol dir "IDEES". Si, que ara que té la majoria absoluta es demostra que li falta projecte polític, objectius polítics, idees per a posar a la pràctica al llarg dels quatre anys que queden.

I com no va a dir que no té idees, crida a l'oposició perquè li les donen, però a això li diu la "legislatura del consenso".

I què farà l'oposició? Li les donarà, com un servei a la ciutat (i al PP)? O li dirà que faça el que puga amb el que té: un equip amb mínima imaginació, on només cal fer el que s'ha fet abans i no s'ha oblidat. Allò que s'oblida ja desapareix per a sempre més.

Un equip de govern, un partit polític ha de tindre un programa electoral clar i a punt de posar-se a la pràctica. Redactat des d'una anàlisi de la realitat i amb objectius clars i avaluables.

La senyora Bastidas, alcaldessa d'Alzira, ni té idees ni té programa ni té objectius. I el seu equip tampoc no es que li n'aporte massa, que ha de preguntar als altres, a allò que diuen oposició. (Oposició a què?)

dimecres, 3 d’octubre del 2007

LA PROCESSÓ DE LA PATRONA, UNA METÀFORA D'ALZIRA

Vaig anar a veure la Processó. Pel mig de les parades de les fires Alternativa i Medieval -(caldrà parlar un dia de les fires?) anaven passant...

Davant de la Creu, processoneta cívicotradicional amb els ballets, els gegants, el carro de la murta dut per bous.

Darrere de la Creu, la processó-processó religiosa. amb la banda de dolçaines i tabals, seguida una allau de falleres amuntegades i ben desordenades entre elles mateixes. Fidels amb el ciri encés mesclats amb els visitants de la fira, en dues files paral·leles elàsticament asimètriques i poc endreçades. Estendards amb brodats lluents, clavaris i clavàries, clero revestit, bisbe embaculat... I les autoritats presidides per la senyora alcaldessa Bastidas, precedida per la seua cort de regidors, del govern i de l'oposició.

Enmig de tot, la Mare de Déu, damunt de l'anda-dosser de flors ben endreçada, però poc d'acord amb la realitat que l'envoltava: tocava a vora i vora de les parades de les fires, i havia de superar els diferents esgraons i altres obstacles del terra. Després, el terra complicaria la marxa de totes i de tots (més d'elles que d'ells, per les sabates de tacó fester) en passar pels bastos quodols punxeguts del carrer de Santa Caterina. Al final, embotida en ella mateixa, passà tocant la Banda.

Evidentment, encara que hI havia alguns homes mudats que intentaven posar una mica d'ordre, la procesó era, ben bé, un desastre. Mancava allò que diuen un "arreglador de processons". Però dels bons, dels qui saben arreglar i fer que la processó sone i llua ben sonada i ben lluida.

L'alcaldessa Bastidas, com si la processó no anara amb ella, com la ciutat. Allà darrere, sense saber el que passava per davant. Els tradicionals gegants i cabuts, amb els dansadors i dansadores, allà davant, allunyats dels qui manen, que no els importa res allò de les tradicions i de la història, al menys ací a Alzira. Vaja o no vaja bé allò per allà davant, ella ben digna i devota escoltada pels seus (fins i tot, pels regidors de l'oposició.

El clero i el bisbe, ben disfressats com sempre i com si pensaren en les musaranyes, fora de la realitat del món real.

Passà la Banda tocant tocant i el poble tornà a ocupar del tot el carrer, entre parada i parada d'artesania industrial... (parlarem algun dia de les fires?)

Una bona estona després, es sentiren els coets i suposàrem que la Mare de Déu havia entrat ja a l'església. Amén.

I Alzira seguí allà fora, sempre al·lucinada pels comportaments dels qui viuen de manar: Tan al·lucinada que ja ha oblidat que viuen perquè els paguen amb els impostos, encara que no sàpiguen massa bé com es guanyen el jornal, perquè la processó de la vida local està ben desarreglada (dia a dia, carrer a carrer, escola a escola) i no hi ha qui pare un minut per pensar com arreglar-la.