"La
vida no ens fa putades. Les putades les fan les persones unes a
altres, o a si mateix, per acció, omissió o delegació. Fins i tot,
el greix a la panxa o als malucs i les anques són fruit de mals
hàbits alimentaris combinats amb la nostra programació genètica. O
els cabells blancs, que s'empenyen en seguir sent blancs dies
després de ser tintades, perquè la seua essència ja és ser blancs,
es rebel·len quotidianament contra el desig antinatural de
tintar-los. La putada no és que isquen sinó el desig d'amagar-los."
Comencí
aquesta reflexió mentre anava amb la bici
a agafar el tren i pensava en anar o no a la Nit-Estellés
a
Real
aquesta nit de vint-i-tres de setembre. I pensant en Vicent, el
poeta, imaginant-me les putades que li van fer. I com, en un moment
de la meua vida en que estava acabant d'assumir les putades que
m'havien acabat de fer, vaig haver d'escriure alguns poemes per
treure'm de dins l'angoixa i que no em fera més mal. I en un d'ells
acabí d'entendre l'amic Vicent. L'he buscat i el tenia
a mà a l'ordinadoret. Compartisc:
T'imagine,
bon Vicent
al
Diari,
escrivint
la
veu del poble assumint
vaja
si et comprenc, Vicent
Quan
aquells benpensants corbs
tons
ulls volien picar.
Per
obrir-los, per mirar,
per
pensar, per no ser orb
Per
cercar els justos mots
et
volien mort o mut
per
no oblidar-te dels morts
per
aguantar assegut,
ara
et comprenc, Vicent
fins
i tot, la solitud.
Les
putades no ens les fa la vida, sinó les persones, per acció,
omissió o delegació, he dit. I hi ha males persones, persones que
ni fu ni fa -d'eixes que, com deia mon pare, no mosseguen. i altres
que s'entossudeixen en passar la rosa de paper perquè no es perda. A
més, a més, alguns s'atreveixen a copiar-la, contar-la,
retratar-la, explicar-la o inventar altres models de roses
papiroflèxiques, elements fonamentals que vertebren el món i
uneixen passat i futur en cada present.
Que
visca cada rosa de paper!
Eduard Hervàs
Eduard Hervàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada