Una mica per casualitat vaig arribar al FolkAlzira que organitzà la Falla Pintor Andreu la nit de disabte 17, quan anaven a començar a tocar, a cantar i a ballar. Vaig deixar la bici al carreró, lligada per si de cas, i em vaig asseure en la primera cadira buida a vora l'escenari.
Els sons de la rondalla i les veus dels cantadors i cantadores començaren a animar la nit i fer present en aquell escenari molts segles d'història i tradició del País Valencià.
La Colla Brials, els Fandanguers d'Algesesí, Teresa Segarra, Lola Ledesma, Empar Sanchis, Toni Guzmàn y Toni Violí, Alex Torres i Eva Dénia, tocaren i cantaren, i espontanis balladors i balladores dansaren com en un antic bureo, una nit de festa valenciana d'amics que xerren, beuen, canten i ballen.
Després de l'evidència de les possibilitats i necessitat d'actualitzar i fer viva la tradició en la veu d'Eva Dénia -amb la col·laboració d'Àlex Torres- amb el necessari regal del toc de nit-Estellés, quan ja semblava que ja ens n'anàvem, aparegueren Josep Aparisi -Apa- i Josemi, el versador, que ens demostraren la força del cant i de la paraula. I, com a culminació, Pep el Botifarra i els seus músics.
Ho vaig passar molt bé i n'estic segur que les més de 500 persones que anaren a sopar i a escoltar aquests cants tradicionals, també.
En tornar a casa, i mentre guardava la bici, em preguntava per què ha de ser tan extraordinari, i no una cosa més habitual, on hi haguera també escoltant i ballant xiquets, adolescents i jóvens. Que caldria una Tele i una Ràdio on la nostra lletra i música estiguera present (recordava Toni Mestre, també, en De Dalt a Baix, altres èpoques i altres presents però idèntics futurs).
I pensava que no es pot perdre tant d'origen perquè finalment ens quedarem sense cada identitat. Però, també, que hi ha tot el futur, que haurem de fer entre tots, amb tota l'esperança que ens cal, comptant amb el que tenim. I la falla Pintor Andreu ens demostra que les falles també poden assumir el seu paper de motors de canvi i catalitzadors de bons futurs.
Fins una altra nit de bureo i, mentrestant, que els U, U i-Dos, U-i-Dotze, Riberenques, Boleros, Seguidilles, Granadines, Malaguenyes, Valencianes, Boleros, Havaneres, Albades o Fandangos vagen esmicolant
la desídia i el desori que han amerat
massa temps la quotidianitat
al País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada