dimarts, 27 de maig de 2014

VERGONYA D'ALZIRA, QUE VOLEN QUE DIGUEN QUE ÉS AMIGA DE LA INFÀNCIA


Hem pogut llegir els darrers dies a la premsa comarcal que el Ple de l’Ajuntament aprovà el passat 30 d’abril sol·licitar la renovació del reconeixement d’Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància, i que els dies 5 i 6 de maig es reuniren en paral·lel les dues seccions del Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes, els d’Especial i Primària i els de Secundària.
Dues notícies esperades, com s’espera el pas de les estacions o que vinga Nadal en desembre i les Falles per Sant Josep. Com ja vaig comentar fa uns mesos, l’Ajuntament trau quatre vegades a l’any el florero del Consell de Xiquets i Xiquetes, renta les flors de plàstic i el posa a la taula del saló de plens, per fer-li una foto amb algun regidor o regidora, perquè l’alcaldessa ni va.
No cal repetir que aquest Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes no té res a veure amb el que s’entén com a Consell de Participació Infantil, que es defineix com a órgan formal on els i les menors de 18 anys fan valdre el seu dret de participar, de ser escoltats i poder comunicar-se directament amb els autoritats municipals. Un lloc  per a aprendre a conviure i aprendre la democràcia participativa, en contínua relació amb el conjunt de xiquetes i adolescents de la ciutat i dels adults i els seus governants.
I açò, des de la reflexió personal i social del “bé comú”, per aconseguir que infants i adolescents, en general i en petit comité, tinguen la possibilitat de manifestar i decidir com volen que siga la seua ciutat, de la que en són part ara al present i en seran en el futur. I els adults, especialment els governants, els reconeguen els seus drets i tinguen en compte la seua opinió.

És clar que açò no és, ni de molt lluny, el que, trimestralment, es fa quan es trauen els floreros dels Consell de Xiquets i Xiquetes d’Alzira. Ni se’ls fa cas ni se’ls té en compte més enllà de dir que demanen i tornen a demanar, com si foren vassalls d’uns senyors i senyores que només els volen per a la foto. En allò que des de l'Ajuntament segueixen anomenant “Observatori Infantil” (unes fitxes amb suggeriments, propostes o denúncies) es repeteixen com una lletania les mateixes propostes, denúncies i suggeriments, sense que hi haja una aplicació real a les polítiques ni als pressupostos municipals. I no es coneix  cap avaluació ni acarament entre les necessitats i les demandes i els resultats que poden veure's als carrers i als programes de les regidories.
Per a aspirar una ciutat a ser reconeguda com a Amiga de la Infància” és necessari que hi haja un Consell de Participació Infantil però calen mes coses com, per exemple, tindre un Pla Local d'Infància i Adolescència, uns informes sobre la situació de la infància i l’adolescència al municipi, uns Pressupostos previstos i reals aplicats, una avaluació de l’impacte que estan produint les polítiques que s’apliquen i una coordinació interna i externa dels tècnics i polítics responsables. Però, a més i també, una difusió al municipi de la Convenció dels Drets de la Infància i Adolescència a la ciutat, una sensibilització de la població quant a les necessitats i drets d’infants i adolescents i una col·laboració amb altres entitats locals que treballen per al infància a diferents nivells.
Quan al Ple de 2003 l'Ajuntament d'Alzira acordà iniciar el procés de reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància es recolzava en uns plantejaments polítics municipals d'interés en la participació, recursos pressupostaris i personals aplicats i activitats en marxa o programades. La primera sol·licitud de reconeixement fou un inici de compromís de que la Infància fora una prioritat per a Alzira i, a poc a poc, anaren augmentant els programes i les realitats, amb la participació ciutadana, alternatives d'oci saludable, programes a la ràdio municipal, integració de menors estrangers, etc.
Més de 10 anys després, allò que s'explicà a UNICEF que s'estava fent i començant a fer no ha crescut ni ha amerat la política municipal alzirenya col·locant a infants i adolescents com a elements centrals. Al contrari i pitjor encara, han anat desmuntant a poc a poc allò que es començava aleshores a fer, sense afegir alternatives ni plantejar noves activitats o programes de participació, oci, sensibilització sobre els Drets de Xiquets i Xiquetes, mitjans de comunicació locals, mobilitat urbana, etc.  Fins i tot, ni s'ha protegit com teòricament caldria als menors perquè no els afecten tant de prop els efectes negatius d'aquesta crisi econòmica amb més beques i ajudes de llibres o de menjador, d'activitats esportives o extraescolars o alternatives als menjadors escolars en les vacances escolars, per exemple, que a l'estiu les xiquetes i els xiquets també mengen.
És una llàstima, però Alzira no es una ciutat que es comporte ni estiga en camí de comportar-se com a “Amiga de la Infància” i per això em fa vergonya veure com tornen a sol·licitar el reconeixement. Perquè ara no es moment de futuribles i possibilitats, sinó d'avaluar la realitat actual i la lamentable evolució de la política municipal quant als infants i adolescents en els últims anys. I no és només qüestió de manca de diners i pressupostos sinó de sensibilitat del govern municipal i de les persones que el conformen. I eixa sensibilitat de cara a infants i adolescents fa molts anys que ni està ni se l'espera.

Eduard Hervàs
Psicòleg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada