Per una sèrie de casualitats -que al final no ho són tant- he hagut de llegir públicament aquesta vesprada el Manifest en Homenatge a les persones dependents que han mort abans de que foren declarades legalment dependents i reberen les ajudes legals, i als seus familiars cuidadors i cuidadores.Ha estat a la plaça de l'Ajuntament d'Alzira, com a tantes altres ciutats del País Valencià, amb l'assistència d'un bon grapat de dependents i familiars, professionals amb relació a la discapacitat i la dependència, representants de sindicats i partits (excepte el PP, evident i vergonyós).
El manifest de la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència de la província de València que vaig llegir megàfon penjat i micro a la mà, recordava la realitat de les 6.300 (ara ja 6.400, han dit a València) persones dependents que sol·licitaren a la Generalitat Valenciana ser reconegudes com a tals i poder rebre les ajudes públiques que per llei tindrien dret. Una llei que votà al seu dia el PP al Parlament i que la Generalitat Valenciana es nega a aplicar com caldria.
I recordava el patiment dels dependents que ja no estan i de la força que iada dia empenyé els seus cuidadors i cuidadores familiars. malgrat el cansament quotidià i la manca d'ajudes. I la vergonya d'unes estadístiques oficials que no apareixen perquè la Conselleria no té vergonya... I es denunciava el paper de la Conselleria de Benestar Social i del seu conseller (Cotino) i del president (Camps) del Govern Valencià (per cert, hui a Boston amb FontDeMora, per a buscar un GranEvent i fugir de les Corts Valencianes...), que traeix l'esperit de la Llei de la Dependència en aplicar-la ací i ser una nova excusa per a negocis privats.
En llegir el manifest vaig haver de pensar en el que s'hi deia, coses que ja sabia però que no les havia pensades seguides, una a una. En parlar després amb familiars, professionals i antics coneguts relacionats amb la qüestió ens venia a tots a la boca la paraula vergonya. Vergonya de polítics, d'Institucions, de Govern Valencià... que es gasta els diners que no té en GransEvents on es repareixen guanys per a les amistats, com s'està mostrant i demostrant.
Vergonya dels votants que voten els governants? Vergonya de pertanyer a aquesta Comunitat sense País? Hi ha Canal9, diem, i allà s'inventen realitats repetint mentides i s'amaguen veritats censurant notícies i esdeveniments reals i vertaders.
No es pot girar el cap cap un altre costat i ara és hora de recolzar aquestes persones: els dependents i les seues famílies cuidadores. I denunciar el que calga denunciar, fent la força que calga fer: ciutadania, classe política, sindicats, associacions...
Ens han anat esclafant tan a poc a poc i mirant a un altre lloc com si no feren res que, sense notar-ho, estem totes i tots apegats a l'asfalt calent com si forem un xiclet, o una merda... Ens fan creure -individualment, com a poble i com a País- que som el màstil de la senyera, però en realitat ens tracten com a pal de galliner on caguen i s'esmolen els seus esperons...Elles i ells, persones dependents, tenien el dret que els atorgava la Llei, i moriren abans de poder exercir-lo i beneficiar-se'n. I hagueren de patir més del que calia, elles, ells i les seues famílies. Quants més valencians i valencianes depensçdents moriran sense rebre cap ajuda a la que tindrien dret si no fora per la maldat i la cobdícia d'aquests anomenats polítics?
Per cert, les polítiques i polítics governants locals, a aquesta hora de les 7 de la vesprada, s'estaven mudant i pintant per acodir a la inauguració d'una exposició d'una bona pintora a la Casa de la Cultura. Fins i tot, la d'Acció Social...
(S'havieu adonat que a l'Ajuntament d'Alzira no hi ha Regidoria de Benestar sinó d'Acció?)
Eduard Hervàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada