L'Hospital de la Ribera va ser el primer hospital de la xarxa pública que s'havia de regir amb un nou model, el de concessió administrativa a la iniciativa (empresa) privada. Calia fer l'Hospital i no hi havia massa diners. Per això, a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana se li va ocórrer provar allò de l'Hospital Públic amb Gestió Privada.
L'Hospital el construiria una empresa (o unes empreses) amb els seus diners (o els que els deixaren els bancs o les caixes) i la Generalitat els aniria pagant cada any un tant per cada habitant de la zona de l'Hospital als qui s'hauria d'atendre debades en tots els serveis sanitaris. En aquest pagament anual entraria tot: serveis sanitaris, construcció de l'Hospital i manteniment. En passar els anys convinguts, que en principi eren 10, l'Hospital tornaria a la Conselleria.
L'Hospital el construiria una empresa (o unes empreses) amb els seus diners (o els que els deixaren els bancs o les caixes) i la Generalitat els aniria pagant cada any un tant per cada habitant de la zona de l'Hospital als qui s'hauria d'atendre debades en tots els serveis sanitaris. En aquest pagament anual entraria tot: serveis sanitaris, construcció de l'Hospital i manteniment. En passar els anys convinguts, que en principi eren 10, l'Hospital tornaria a la Conselleria.
La concessió per a la construcció i l'explotació, al 1997, va ser per a un grup d'empreses privades que s'anomenà UTE (Unió Temporal d'Empreses) Ribera Salud. La UTE estava formada per una empresa de l'àmbit sanitari, ADESLAS (51%), de l'ambit de la construcció, ACS-dragados i Lubasa (cadascuna amb el 2%) i les que tenien els diners: CAIXACARLET, BANCAIXA i la CAM (45%). Diuen que van haver en aquell moment serioses presions de la Generalitat front a les Caixes, que no tenien massa gana de l'experiment però van haver de cedir i embarcar-se en allò.
Els carletins poden recordar com la fussió entre la BANCAIXA i CAIXACARLET i els negocis de l'Hospital de la Ribera es van fussionar també. D'ací que persones afins per família o consanguinitat ideològico-político-econòmica d'un dels artífex de la pujada al poder de la Sra. Alcaldessa Crespo, l'exalcalde psocialista José Suey, aconseguiren llocs de treball a l'Hospital, i encara seguisquen allí, 10 anys després.
Pensaven que la construcció de l'Hospital els costaria 41 milió d'euros, però acabà pujant i pujant fins a 72 milions. (Algú diu que els diners que CaixaCarlet hagué de traure de més van ser part de la puntilla que obligà a la fussió amb Bancaixa)
Des que es posà en marxa, l'any 2009, la UTE Ribera Salud rebria 204 euros per habitant de la zona i any. A més, l'Hospital podia atendre malalts de fora de la zona i pacients de les asseguradores privades, que és clar que haurien de pagar els serveis que se'ls prestaren.
Però el negoci no era tant, o no estava ben enfocat, i després de 4 anys de pèrdues (reconegueren que havien perdut 5,24 milions ) la Conselleria de Sanitat decidí arreglar-los-ho millor. I van decidir extingir el contracte i tornar-los els diners (es pressupostaren en 2003 fins 43,9 milions d'euros) A més, els van indemnitzar amb 25,4 milions d'euros pel que hagueren pogut de guanyar els 6 anys que quedaven fins els 10 que havia d'haver durat. Una indemnització que no estava prevista en cap lloc: un bon regal (A tot açò, la Sindicatura de Comptes informà negativament d'aquesta indemnització, però ací això mai no importa).
Així, als 4 anys, es resolgué el contracte i la Conselleria tornà a ser l'ama total de l'Hospital de la Ribera. però només per a tornar a traure el negoci a concurs, afegint la privatització de tota l'Àrea 10 (amb els 13 Centres de Salut) i pagant la quantitat molt millorada de 379 € per habitant i any. I la concessió s'allargava a 15 anys, ampliable a 20. I el concurs se'l tornà a adjudicar-se a la mateixa UTE Ribera Salut.
El negoci va ser redó. Quan els números eixien mal per a la UTE-Ribera Salut, la Conselleria feu totes les filigranes per arreglar-los-ho bé, i a partir de 2003 ja va quedar tot clar i començaren a guanyar i repartir-se diners. I en 2005 tingueren 1,8 milions d'euros de beneficis; en 2006, 2,5 milions d'euros; i en 2007, 3,1 milions d'euros. (Va com va i reparteixen beneficis?, diuen alguns....)
Hi ha qui pensa que en la Salut Pública no s'haurien de guanyar diners... Però a la nostra Àrea 10, ara Dpto. 11 de Salud els empresaris van repartint-se bona cosa de beneficis.
Sí, la pregunta és: com és possible que guanyen diners? La resposta, a partir del pròxim capítol, però avance que té molt que veure amb els treballadors i treballadores.
Per llegir un poc i fer memòria:
EL PAÍS: Segunda versión, a la baja, del modelo Alzira
LEVANTE-EMV: Colapso en el Hospital de la Ribera
Articles d'abans:
Continuarà amb:
Els carletins poden recordar com la fussió entre la BANCAIXA i CAIXACARLET i els negocis de l'Hospital de la Ribera es van fussionar també. D'ací que persones afins per família o consanguinitat ideològico-político-econòmica d'un dels artífex de la pujada al poder de la Sra. Alcaldessa Crespo, l'exalcalde psocialista José Suey, aconseguiren llocs de treball a l'Hospital, i encara seguisquen allí, 10 anys després.
Pensaven que la construcció de l'Hospital els costaria 41 milió d'euros, però acabà pujant i pujant fins a 72 milions. (Algú diu que els diners que CaixaCarlet hagué de traure de més van ser part de la puntilla que obligà a la fussió amb Bancaixa)
Des que es posà en marxa, l'any 2009, la UTE Ribera Salud rebria 204 euros per habitant de la zona i any. A més, l'Hospital podia atendre malalts de fora de la zona i pacients de les asseguradores privades, que és clar que haurien de pagar els serveis que se'ls prestaren.
Però el negoci no era tant, o no estava ben enfocat, i després de 4 anys de pèrdues (reconegueren que havien perdut 5,24 milions ) la Conselleria de Sanitat decidí arreglar-los-ho millor. I van decidir extingir el contracte i tornar-los els diners (es pressupostaren en 2003 fins 43,9 milions d'euros) A més, els van indemnitzar amb 25,4 milions d'euros pel que hagueren pogut de guanyar els 6 anys que quedaven fins els 10 que havia d'haver durat. Una indemnització que no estava prevista en cap lloc: un bon regal (A tot açò, la Sindicatura de Comptes informà negativament d'aquesta indemnització, però ací això mai no importa).
Així, als 4 anys, es resolgué el contracte i la Conselleria tornà a ser l'ama total de l'Hospital de la Ribera. però només per a tornar a traure el negoci a concurs, afegint la privatització de tota l'Àrea 10 (amb els 13 Centres de Salut) i pagant la quantitat molt millorada de 379 € per habitant i any. I la concessió s'allargava a 15 anys, ampliable a 20. I el concurs se'l tornà a adjudicar-se a la mateixa UTE Ribera Salut.
El negoci va ser redó. Quan els números eixien mal per a la UTE-Ribera Salut, la Conselleria feu totes les filigranes per arreglar-los-ho bé, i a partir de 2003 ja va quedar tot clar i començaren a guanyar i repartir-se diners. I en 2005 tingueren 1,8 milions d'euros de beneficis; en 2006, 2,5 milions d'euros; i en 2007, 3,1 milions d'euros. (Va com va i reparteixen beneficis?, diuen alguns....)
Hi ha qui pensa que en la Salut Pública no s'haurien de guanyar diners... Però a la nostra Àrea 10, ara Dpto. 11 de Salud els empresaris van repartint-se bona cosa de beneficis.
Sí, la pregunta és: com és possible que guanyen diners? La resposta, a partir del pròxim capítol, però avance que té molt que veure amb els treballadors i treballadores.
Per llegir un poc i fer memòria:
EL PAÍS: Segunda versión, a la baja, del modelo Alzira
LEVANTE-EMV: Colapso en el Hospital de la Ribera
Articles d'abans:
Continuarà amb:
- ELS AMOS I ELS ENCARREGATS
- ELS CLIENTS I EL PERSONAL
- L'ATENCIÓ I LES ESTADÍSTIQUES
- LES NOTÍCIES I LA IMATGE
- PASSAT, PRESENT I FUTUR
