Psicólogo
ALZIRA DIA A DIA
Pensar i repensar la ciutat, de vegades provoca mal de cap. Per això cal que es conte tot el que es sap.
dijous, 29 de maig del 2014
2014: ALZIRA NO ES AMIGA DE LA INFANCIA
Psicólogo
dimarts, 27 de maig del 2014
VERGONYA D'ALZIRA, QUE VOLEN QUE DIGUEN QUE ÉS AMIGA DE LA INFÀNCIA
És clar que açò no és, ni de molt lluny, el que, trimestralment, es fa quan es trauen els floreros dels Consell de Xiquets i Xiquetes d’Alzira. Ni se’ls fa cas ni se’ls té en compte més enllà de dir que demanen i tornen a demanar, com si foren vassalls d’uns senyors i senyores que només els volen per a la foto. En allò que des de l'Ajuntament segueixen anomenant “Observatori Infantil” (unes fitxes amb suggeriments, propostes o denúncies) es repeteixen com una lletania les mateixes propostes, denúncies i suggeriments, sense que hi haja una aplicació real a les polítiques ni als pressupostos municipals. I no es coneix cap avaluació ni acarament entre les necessitats i les demandes i els resultats que poden veure's als carrers i als programes de les regidories.
Psicòleg
diumenge, 16 de febrer del 2014
PSICOPATOLOGIA D'UNA ALCALDIA
Ara només vull reflexionar sobre com m'ha impressionat i, fins i tot, afectat la notícia eixida als mitjans escrits i digitals, amb alguns comentaris d'altres lectors, sobre el previsible desnonament per expropiació d'unes persones que ara mateix viuen al Torrejó Alt d'Alzira. Per a enderrocar-les i ubicar-hi un parc, jardinet o similar. Pel que vaig llegir, hi ha algunes persones a les que pagaran una misèria per deixar-los sense casa; en algun cas, 1.500 o 2.000 euros.
Pel que sembla, Elena es sentí entre ofesa, agredida i amenaçada quan un veí del Torrejó li va dir en el programa ‘L’alcaldessa respon’ que si el tiraven de sa casa, amb els diners que li quedaren es compraria una escopeta. La seua resposta institucional fou dir-li al policia que el llançara fora de la sala. Algun comentari en un diari local digital parlava de la manca d'empatia i la gelor de l'alcaldessa davant d'una persona amenaçada de quedar-se sense la seua casa que, suposem pel preu, potser siga xicoteta i miserable, en un barri deprimit i degradat. Però és sa casa, el lloc on viu i pensava viure, on dorm, menja i es resguarda de la pluja i del fred i s'amaga del sol, on té les seues moltes o poques pertinències i records d'una vida.
I, professionalment parlant, vaig pensar que qualsevol Alcaldia, també la d'Alzira, recolzada amb els vots de la seua ampla majoria, que ofereix llançar de sa casa a una persona o una família, té una greu psicopatologia. No parle de malaltia mental d'Elena, que no és el cas ara, ni tampoc no m'importa. Ella pot tindre la seua psique com vulga, puga i li deixen. Em referisc a l'Alcaldia com a concepte i concreció com a centre de poder municipal que, si no tinc mal entès, hauria d'administrar la ciutat amb l'objectiu d'aconseguir el bé comú.
No, no és un bé comú. I si l'Alcaldia només fa que manar que tiren de la sala al senyor que es nega a anar-se'n i diu que comprarà una escopeta amb els pocs diners que li quedaran és que té una certa psicopatologia, potser Psicopatia Institucional. És una manca de sentiments en relació a les persones a les que se'ls pot estar fent mal i seguir fent-los-en. Psicopatia institucional, quan importa només el que la institució programa i fa sense pensar en aquells als qui es pot llastimar.
No parlaria d'Autisme Institucional, perquè la comunicació existeix i és selectiva, i es sap molt bé com i a qui cal afavorir i a qui no. Sempre hi ha persones i institucions més arrimades a qui cal acontentar i procurar no fer sofrir de cap manera.
No és Autisme institucional, encara que ho semble quan l'Alcaldia es nega al diàleg amb una part de la seua ciutadania que, haja-la votat o no, és ciutadania, paga impostos, les despeses i els seus jornals. O quan fa oïdes sordes a la veu dels xiquets, xiquetes i adolescents, any rere any, a qui fan creure que els faran cas algun dia. Al final, els adolescents es fan majors, volen del niu i un problema menys; ja n'entraran uns altres per a les fotos.
Mirant-ho bé, trobaríem també a l'Alcaldia trets que podrien determinar l'existència d'altres trastorns, però no Esquizofrènia Política, que li permetria des-responsabilitzar-se dels efectes de les seues decisions, per acció o omissió. Normalment l'Alcaldia dissimula i simula amb somriures, però segur que quan es mira sola a l'espill municipal, en trobar-se el rictus fred i cínic, tanca els ulls i recorda el recompte dels vots, com si foren l'única font de saviesa i dignitat i l'excusa perfecta per a manar fer i desfer. És aleshores quan s'adona que té dret a tot perquè és reconeix com una perfecta Alcaldia Feudal, i es riu perquè es convenç que es bo per a la ciutat fer un jardí sobre els enderrocs de les cases expropiades dels seus vassalls.
Psicòleg
dimecres, 20 de novembre del 2013
CONSELL DE XIQUETS I XIQUETS D'ALZIRA, EL FLORER DE L'ALCALDESSA
Si el CMXX fora de veresa el Consell de Participació de la Infància i Adolescència d'Alzira sabriem el que pensen sobre la ciutat, la neteja, la policia local, l'atur, la crisi, les festes... Donarien alternatives i es posarien en pràctica, coneixerien la problemàtica de les escoles i l'Educació, però també de l'Alquerieta, de lAaigua, del Xúquer, de l'Hospiotal i la Sanitat o de les palmeres. I dirien quina ciutat volen i quina ciutat no volen, i ho exigirien. Però, en no donar-los veu ni vot els estan allunyant de la lletra i l'esperit dels Consells de Participació Infantil, del concepte de Ciutat Amiga de la Infància. I estan aconseguint que el pont de la participació infantil a Alzira siga un pont que va del saló de plenaris un dia a l'any a cap de lloc. I aprenen que Participar és això en un moment de la vida en que cal aprendre coses positives. Per cert, on estan tots els consellers i conselleres que han passat pel CMXX?? Segueixen participant?
Eduard Hervàs
Psicòleg
dimecres, 5 de desembre del 2012
"Este paciente nunca sabrá.... "(L'estafa de la Sanitat Publica amb Gestió Privada)
L'Hospital de La Ribera és bo per a cobrar a la Conselleria o per atendre als clients de les asseguradores, però no per a la resta de la ciutadania de l'Àrea.
dilluns, 26 de març del 2012
DIFICULTATS EN LA MOBILITAT PER ALZIRA
dimecres, 7 de desembre del 2011
L'AJUNTAMENT D'ALZIRA SUPRIMEIX LA FESTA DE LA CONSTITUCIÓ
Llisc al diari comarcal de hui 7 de desembre que el Plenari de l'Ajuntament d'Alzira no es reuní ahir, Dia de la Mare Constitució, per estalviar.
- és que per anar a celebrar el Dia de la Mare Constitució cobraven tots els anys, a banda de la picadeta i de fer ciutat, comunitat i estat amb el veïnat assistent?
- és que no es poden o saben fer celebracions sense picadeta?
- és que no saben que es pot enviar un targetó virtual a totes les associacions i similars d'ALzira i de la resta de la ciutadania i del món mundial sense que coste ni un cèntim d'euro ni un gallet dels d'abans?
- Quan van a les processons o als acte fallers, setmansanters o festers cobren també, o els va en el jornal?
- Si a) que les cobren, indecent.
- Si b), que no les cobren, pitjor encara: és que és més important qualsevol processó o similar que la celebració de la Mare Constitució?
dijous, 29 de setembre del 2011
NO ÉS UNA CRÒNICA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT D'ALZIRA
Eduard Hervàs
divendres, 23 de setembre del 2011
"T'IMAGINE, BON VICENT..."
Eduard Hervàs
diumenge, 18 de setembre del 2011
NIT DE CANÇÓ I DE FUTUR AL FOLKALZIRA
Una mica per casualitat vaig arribar al FolkAlzira que organitzà la Falla Pintor Andreu la nit de disabte 17, quan anaven a començar a tocar, a cantar i a ballar. Vaig deixar la bici al carreró, lligada per si de cas, i em vaig asseure en la primera cadira buida a vora l'escenari.
Els sons de la rondalla i les veus dels cantadors i cantadores començaren a animar la nit i fer present en aquell escenari molts segles d'història i tradició del País Valencià.
La Colla Brials, els Fandanguers d'Algesesí, Teresa Segarra, Lola Ledesma, Empar Sanchis, Toni Guzmàn y Toni Violí, Alex Torres i Eva Dénia, tocaren i cantaren, i espontanis balladors i balladores dansaren com en un antic bureo, una nit de festa valenciana d'amics que xerren, beuen, canten i ballen.
Després de l'evidència de les possibilitats i necessitat d'actualitzar i fer viva la tradició en la veu d'Eva Dénia -amb la col·laboració d'Àlex Torres- amb el necessari regal del toc de nit-Estellés, quan ja semblava que ja ens n'anàvem, aparegueren Josep Aparisi -Apa- i Josemi, el versador, que ens demostraren la força del cant i de la paraula. I, com a culminació, Pep el Botifarra i els seus músics.
Ho vaig passar molt bé i n'estic segur que les més de 500 persones que anaren a sopar i a escoltar aquests cants tradicionals, també.
En tornar a casa, i mentre guardava la bici, em preguntava per què ha de ser tan extraordinari, i no una cosa més habitual, on hi haguera també escoltant i ballant xiquets, adolescents i jóvens. Que caldria una Tele i una Ràdio on la nostra lletra i música estiguera present (recordava Toni Mestre, també, en De Dalt a Baix, altres èpoques i altres presents però idèntics futurs).
I pensava que no es pot perdre tant d'origen perquè finalment ens quedarem sense cada identitat. Però, també, que hi ha tot el futur, que haurem de fer entre tots, amb tota l'esperança que ens cal, comptant amb el que tenim. I la falla Pintor Andreu ens demostra que les falles també poden assumir el seu paper de motors de canvi i catalitzadors de bons futurs.
Fins una altra nit de bureo i, mentrestant, que els U, U i-Dos, U-i-Dotze, Riberenques, Boleros, Seguidilles, Granadines, Malaguenyes, Valencianes, Boleros, Havaneres, Albades o Fandangos vagen esmicolant
la desídia i el desori que han amerat
massa temps la quotidianitat
al País Valencià.
dimarts, 23 de novembre del 2010
ALZIRA, CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA: QUÈ ÉS AIXÒ?
Ja saben que s'ha tornat a renovar el reconeixement d'Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància, per dos anys més. Aquest guardó que s'aconseguí l'any 2006 suposava el reconeixement de les activitats realitzades aleshores en relació a la Infància. Especialment, tindre un Consell Municipal d'Infància o similar, que assegurara la participació de les xiquetes i xiquets -aleshores, n'hi havia ben pocs- i plantejar l'estratègia d'Infància a
Alzira. Açò vol dir que calia expressar d'una manera organitzada i lògica allò que es fa a la ciutat amb infants i adolescents.
Amb el reconeixement com a Ciutat Amiga, a més de col·locar les plaques informatives a les entrades del poble i els logotips als impresos, s'assumien una sèrie de compromisos, entre els quals estava coordinar les actuacions dels diferents departaments i regidories de l'Ajuntament i altres institucions de la ciutat. I elaborar un Pla d'Infància, que done cohesió a les polítiques que tenen a veure amb els ciutadans i ciutadanes de 0 a 18 anys, i continuar potenciant la participació de les xiquetes i els xiquets /adolescents de la ciutat.
Perquè, a tot açò, què és una Ciutat Amiga de la Infància? És a
quella que es compromet a respectar els drets de la infància i on l'opinió, les necessitats, les prioritats i els drets de la infància formen part integrant de les polítiques, dels programes i de les decisions públiques. Aquella ciutat que, per ser bona per als xiquets i les xiquetes, és bona per a tota la ciutadania.
Per cert, els drets dels xiquets i les xiquetes són els que s'aprovaren fa 21 anys en la Declaració dels Drets de la Infància i als que l'Estat Espanyol s'adherí fa 20, i que una ciutat amiga ha d'aplicar i explicar.
Alzira, Ciutat Amiga de la Infància?
Però quan el Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alzira come
nçava a prendre marxa en les seues reunions mensuals,on es potenciava la
inter-relació entre els consellers i entre el Consell i les àrees municipals, i es plantejaven el present i el futur de la ciutat, sense saber com ni per què qui podia decidir, decidí que les reunions serien trimestrals, dos o tres a l'any. I es perdien quasi totes les possibilitats de treball real.
I quan el programa “Alzira en Xicotet” era interessant, conegut i començava a ser un referent com a mitjà d'informació, desaparegué. Encara que quedara en els papers de l'Àrea d'Educació i, amb això, en la memòria i paraules de l'actual regidora d'Infància. Això, si, és necessari també tindre una Regidoria d'Infància que puga vertebrar la política de l'Àrea. Però necessita tècnics, clar.
I és que una Amiga de la Infància és aquella que garanteix el dret de qualsevol jove ciutadà o ciutadana a influir en les decisions que es prenen al seu municipi; a participar en la vida social i comunitària, a passejar segur pels carrers, a poder trobar-se amb els seua amics i amigues i jugar, a participar en events socials i culturals i a ser un ciutadà igual als demés amb accés a qualsevol servei.
És curiós, a Alzira encara no s'ha posat en pràctica allò que les xiquetes i xiquets li demanaren a l'alcaldessa Bastidas en aquella primera reunió que tingué amb els representants d'ESO al Consell d'Infància. Simplement demanaven un lloc on poder estar, escoltant música, xerrant, jugant a alguna cosa o simplement estant, per no estar pegant voltes o menjant pipes asseguts a les escales dels portals. L’alcaldessa els oferí negociar per obrir algun pub o discoteca a hores d’adolescents.
D'allò ja fa un grapat d'anys i aquells adolescents són jóvens majors d'edat, que no van poder fruir dels seus drets aleshores ni se'ls donà cap explicació del per què no. Una necessitat que han anat exposant generació rera generació de consellers i conselleres, un dret que se'ls ha seguit no reconeixent, el d'ajuntar-se amb d'altres... Aleshores encara no hi havia la Crisi, però tant s'hi val, perquè no és qüestió de diners, sinó de voluntat política. Alzira, Ciutat Amiga de la Infància, senyores Lillo i Bastidas?
Eduard Hervàs
Continuarà: ·.3.- Com hauria de ser Alzira, sis anys després de ser Ciutat Amiga de la Infància?
diumenge, 21 de novembre del 2010
ALZIRA, CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA, 1: LA REGIDORA D’INFÀNCIA NO CONTA EL PLA D’INFÀNCIA A VALÈNCIA
Hem llegit als mitjans de comunicació locals i comarcals que la regidora d'Infància, Carolina Lillo, acompanyada del tècnic d'educació i de la Informadora juvenil foren convidats a presentar el Pla d'Infància d'Alzira en una jornada sobre Participació Infantil que tingué lloc a València, organitzada a València per UNICEF i per la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, de la qual és presidenta la nostra alcaldessa Bastidas.
L'alcaldessa-presidenta presentà l'acte i, només acabà de parlar, se n'anà amb el seu sèquit, com solen fer la major part dels responsables polítics, per si de cas aprenen alguna cosa sobre el tema que es tracte. Per cert, mai no vaig poder parlar amb ella de temes d’Infància quan vaig estar a l’Ajuntament d’Alzira com a responsable d’aquesta àrea i amb el reconeixement de Ciutat Amiga.
Jo us ho contaré: El Pla d'Infància no l'exposaren perquè se l'havien deixat a Alzira, però van exposar la “llarga” sèrie d'activitats que es fan a la ciutat per als xiquets i xiquetes. Parlaren també del Consell de Xiquets i Xiquetes, i explicaren que, després de tants anys, no hi ha manera d'aconseguir que als centres escolars col·laboraren perquè el Consell arribara a funcionara millor. Especialment, van deixar ben clar que les xiquets i les xiquetes no participaven en quasi res a la ciutat. Perquè “participar”, segons UNICEF i la filosofia de Ciutats Amigues de la Infància, és molt més que anar a una festa que t'han organitzat, apuntar-se a una escola d'estiu o assistir al Gran Teatre a alguna representació. O votar els representants al CMXX.
"Alzira en Xicotet".
No vam poder saber com és el Pla d'Infància, però per arrodonir la seua exposició explicà la regidora Lillo que, a més de tot allò, hi havia a l'emissora municipal Alzira Ràdio un programa infantil, fet per als xiquets i les xiquetes, molt interessant, gairebé meravellós, etc. i etc.
Em va resultar una informació ben estranya perquè, pel que jo sabia, aquell programa havia acabat d'emetre's feia uns quants anys. Quatre? Cinc? La veritat siga dita, era un programa interessant per a les xiquetes i xiquets i vaig pensar que, com no hi havia cap necessitat de dir el que no és davant d'aquelles persones especialistes en temes d'Infància de València, de Madrid i d'Astúries, haurien tornat a posar-lo en marxa, i jo no me n'havia assabentat. Per cerciorar-me, vaig preguntar a qui ho podia saber, i em van assegurar que “Alzira en Xicotet” o programa infantil similar no s'estava emetent A Alzira Ràdio des que desaparegué, fa ja uns anys.
D'una banda em vaig quedar decebut -perquè no n'hi havia- i, d'altra, bocabadat, sense entendre la qüestió. Tot allò volia dir que, conscientment, la Sra. Lillo -regidora d'Infància i d'algunes coses més- volgué deixar bé a Alzira, Ciutat Amiga de la Infància, a la seua alcaldessa, o a la seua regidoria -no sé- davant un públic que es suposava que no coneixia massa bé la nostra ciutat.
L'alcaldessa ja no estava, hi havia tècnics i polítics municipals valencians amb responsabilitats en Infància, i responsables de polítiques d'Infància de Madrid i Astúries, que havien vingut com a ponents a la Jornada, a més dels d'UNICEF. I estava jo, que anys enrera havia posat en marxa i dirigit el programa Alzira en Xicotet a Alzira Ràdio, organitzat i acompanyat els primers anys del Consell de Xiquets i Xiquetes, i preparada la documentació per a sol·licitar el primer reconeixement d'Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància.
Total, que no ens contà el Pla d’Infància quan l’havien convidada per a això, ens digueren que el Consell de Xiquets i Xiquetes no funciona, després de tants anys, i que s’emet “Alzira en Xicotet” a la seua ràdio, quan és mentida.
- Continuarà, 2a part: Alzira, Ciutat Amiga de la Infància: què és això?