ALZIRA DIA A DIA

L'AJUNTAMENT D'ALZIRA SUPRIMEIX LA FESTA DE LA CONSTITUCIÓ

2011-12-07T15:15:00.001+01:00

Llisc al diari comarcal de hui 7 de desembre que el Plenari de l'Ajuntament d'Alzira no es reuní ahir, Dia de la Mare Constitució, per estalviar.

Vaja, em dic, estalviar què, seguisc llegint: estalviar percepcions per als regidors, picadeta i targetons per convidar les associacions i similars de la ciutat.

Vaja!, em torne a dir:

és que per anar a celebrar el Dia de la Mare Constitució cobraven tots els anys, a banda de la picadeta i de fer ciutat, comunitat i estat amb el veïnat assistent?
és que no es poden o saben fer celebracions sense picadeta?
és que no saben que es pot enviar un targetó virtual a totes les associacions i similars d'ALzira i de la resta de la ciutadania i del món mundial sense que coste ni un cèntim d'euro ni un gallet dels d'abans?

I, com les neurones no saben parar, m'obliguen a preguntar-me:

Quan van a les processons o als acte fallers, setmansanters o festers cobren també, o els va en el jornal?
Si a) que les cobren, indecent.
Si b), que no les cobren, pitjor encara: és que és més important qualsevol processó o similar que la celebració de la Mare Constitució?

Massa preguntes i no sé si alguna resposta, que ací no les escolte amb el soroll del tren, o perquè haja fet les preguntes equivocades, i la veritat siga que a una part dels regidors els ha importat sempre un pito la Consti, a altres els dóna una mica de fàstic la Magna Carta, per ací o per allà, però si calia anar, i es cobrava, s'anava. I uns altres no hagueren anat, amb totes les conseqüències, i ho hagueren dit públicament, però no els han donat l'oportunitat,

Això si, com qui el qui no va no s'encontra i si no cobres no cal fitxar, enguany han pogut fer aqüeducte, sens remordiment i quedar-se a casa, a València o fer un viatget.

I recorden, per a altra vegada que hi ha correu electrònic, PDF, pàgines web i, fins i tot, facebook i twitter per comunicar els actes. De la picadeta, el quedar bé amb diners del poble, poden anar oblidant-se i, alguna vegada, poden traure algún bitllet i pagar-se'n una. La targeta? No, la targeta no, que seria de l'empresa, i l'empresa som tots.

Eduard Hervàs.

NO ÉS UNA CRÒNICA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT D'ALZIRA

2011-09-29T22:03:00.001+02:00

Ahir van coincidir tots els planetes perquè ho recordara i poguera escoltar per la ràdio el Ple Municipal de l'Ajuntament d'Alzira. En telèfon mòbil -que no es mòbil, sinó que es deixa dur, perquè si és mou sol sol ser per la força de la gravetat, i acabaria espatllant-se contra el terra- el telèfon, dic, ajuda perquè té ràdio i auriculars.

Hi havia alguns punts interessants per veure com anaven argumentant i contra-argumentant unes i altres, perquè el resultat de la contesa ja es sap, el PP s'en du tots els punts.

El que vaig comprovar fou la diferència entre algunes persones que són capaços de donar raons, en discursos clars perquè s'entenguen. I altres, que també s'entenguen encara que siguen espesos i les raons passen sols per l'autoritarisme que prové dels vots populars, però autoritarisme a la fi. I he de confessar que em resulta impossible escoltar alguna de les portaveus, i m'he de llevar els auriculars perquè, total, el resultat ja el sabem i no cal que em ferisca alguna neurona a prop de l'oït.

Sabíem que la Sra. Mare de Déu del Lluch seguiria sent alcaldessa perpètua d'Alzira, perquè així ho votaria el PP, però volia escoltar les raons. Però no puc escoltar a la Sr. Martínez. Potser siga qüestió d'al·lèrgia, d'estètica o de defensa pròpia, però el cinisme que supura li'l deixe als seus votants. I la violència verbal, a algun masoquista que no passe per cap teràpia. Vaig aguantar uns minuts de la seua explicació sobre la bovada que era allò de voler llevar de les plaques del carrer el nom de persones que, per llei, no haurien d'estar. Perquè la Sra. Regidora no sabia que totes aquells noms eren persones que havien estat elevats a l'altar de la placa pels mèrits a favor del franquisme. Manca de cultura, supose, o reglot de cinisme. Com el de l'alcalde d'Algemesí i les persones nascudes el 20N. Per cert, l'Alcaldessa Bastidas, quan agafa carrereta agressiva tampoc no la deixen darrere. Intenta el relax i la tranquil·litat, però hi ha temes que la enerven i es lleva la carassa i ataca. Si, dona, vaja vosté a totes les processons, a veure si li baixa l'esperit o alguna santa.

Quant al tema més sagnant, el regal de l'Ajuntament a la Universitat Catòlica. Un regal indecent, quan hi ha tantes mancances, però amb el poder que els donen els vots, fan i desfan i no cal donar explicacions amb una mica de trellat. És indecent regalar a una Universitat Privada solars i edificis perquè faça el seu negoci i ajude a fer negoci als demés. Si, ja sé que no és regal sinó deixat per una caterva d'anys, a canvi de res.

Per acabar aquest repàs, que he començat en el tren de bon matí i acabe ara també a bord de tren, però més modern, recorde el que pensava quan anava amb la bici a l'estació: quina cosa amb tant de Senyor No-sé-Qui, Senyora No-sé-Quina, Moltes Gràcies, Sra. Alcaldessa, Moltes més gràcies senyor No-sé.Més... No sé si estarà en el Reglament, però és una mica coent i mel·liflu . I no és “cortesia parlamentària” ni res semblant. Cortesia seria saber els presents i els oients què es vota o de què van alguns temes, que en allò del “dictamen de la Comissió” en tenen prou. Però el personal no ha estat en la Comissió!!

Això si, quatre hores són moltes hores, però estigué animadet, amb marmolons i tot de la Sra. Alcaldessa al Sr. Masià. No, no vaig seguir molt més i no sé si al final li acabà de fer totes les amonestacions i el despatxà del Ple. Ja m'ho contaran. Bona nit.

Eduard Hervàs

"T'IMAGINE, BON VICENT..."

2011-09-23T18:40:00.001+02:00

"Lavida no ens fa putades. Les putades les fan les persones unes aaltres, o a si mateix, per acció, omissió o delegació. Fins i tot,el greix a la panxa o als malucs i les anques són fruit de malshàbits alimentaris combinats amb la nostra programació genètica. Oels cabells blancs, que s'empenyen en seguir sent blancs diesdesprés de ser tintades, perquè la seua essència ja és ser blancs,es rebel·len quotidianament contra el desig antinatural detintar-los. La putada no és que isquen sinó el desig d'amagar-los."

Comencíaquesta reflexió mentre anava amb la bicia agafar el tren i pensava en anar o no a la Nit-EstellésaRealaquesta nit de vint-i-tres de setembre. I pensant en Vicent, elpoeta, imaginant-me les putades que li van fer. I com, en un momentde la meua vida en que estava acabant d'assumir les putades quem'havien acabat de fer, vaig haver d'escriure alguns poemes pertreure'm de dins l'angoixa i que no em fera més mal. I en un d'ellsacabí d'entendre l'amic Vicent. L'he buscat i el tenia a mà a l'ordinadoret. Compartisc:

T'imagine,bon Vicent

alDiari,escrivint

laveu del poble assumint

vajasi et comprenc, Vicent

Quanaquells benpensants corbs

tonsulls volien picar.

Perobrir-los, per mirar,

perpensar, per no ser orb

Percercar els justos mots

etvolien mort o mut

perno oblidar-te dels morts

peraguantar assegut,

araet comprenc, Vicent

finsi tot, la solitud.

Lesputades no ens les fa la vida, sinó les persones, per acció,omissió o delegació, he dit. I hi ha males persones, persones queni fu ni fa -d'eixes que, com deia mon pare, no mosseguen. i altresque s'entossudeixen en passar la rosa de paper perquè no es perda. Amés, a més, alguns s'atreveixen a copiar-la, contar-la,retratar-la, explicar-la o inventar altres models de rosespapiroflèxiques, elements fonamentals que vertebren el món iuneixen passat i futur en cada present.

Quevisca cada rosa de paper!

Eduard Hervàs

NIT DE CANÇÓ I DE FUTUR AL FOLKALZIRA

2011-09-18T13:16:00.008+02:00

Una mica per casualitat vaig arribar al FolkAlzira que organitzà la Falla Pintor Andreu la nit de disabte 17, quan anaven a començar a tocar, a cantar i a ballar. Vaig deixar la bici al carreró, lligada per si de cas, i em vaig asseure en la primera cadira buida a vora l'escenari.

Els sons de la rondalla i les veus dels cantadors i cantadores començaren a animar la nit i fer present en aquell escenari molts segles d'història i tradició del País Valencià.

La Colla Brials, els Fandanguers d'Algesesí, Teresa Segarra, Lola Ledesma, Empar Sanchis, Toni Guzmàn y Toni Violí, Alex Torres i Eva Dénia, tocaren i cantaren, i espontanis balladors i balladores dansaren com en un antic bureo, una nit de festa valenciana d'amics que xerren, beuen, canten i ballen.

Després de l'evidència de les possibilitats i necessitat d'actualitzar i fer viva la tradició en la veu d'Eva Dénia -amb la col·laboració d'Àlex Torres- amb el necessari regal del toc de nit-Estellés, quan ja semblava que ja ens n'anàvem, aparegueren Josep Aparisi -Apa- i Josemi, el versador, que ens demostraren la força del cant i de la paraula. I, com a culminació, Pep el Botifarra i els seus músics.

Ho vaig passar molt bé i n'estic segur que les més de 500 persones que anaren a sopar i a escoltar aquests cants tradicionals, també.

En tornar a casa, i mentre guardava la bici, em preguntava per què ha de ser tan extraordinari, i no una cosa més habitual, on hi haguera també escoltant i ballant xiquets, adolescents i jóvens. Que caldria una Tele i una Ràdio on la nostra lletra i música estiguera present (recordava Toni Mestre, també, en De Dalt a Baix, altres èpoques i altres presents però idèntics futurs).

I pensava que no es pot perdre tant d'origen perquè finalment ens quedarem sense cada identitat. Però, també, que hi ha tot el futur, que haurem de fer entre tots, amb tota l'esperança que ens cal, comptant amb el que tenim. I la falla Pintor Andreu ens demostra que les falles també poden assumir el seu paper de motors de canvi i catalitzadors de bons futurs.

Fins una altra nit de bureo i, mentrestant, que els U, U i-Dos, U-i-Dotze, Riberenques, Boleros, Seguidilles, Granadines, Malaguenyes, Valencianes, Boleros, Havaneres, Albades o Fandangos vagen esmicolant
la desídia i el desori que han amerat
massa temps la quotidianitat
al País Valencià.

ALZIRA, CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA: QUÈ ÉS AIXÒ?

2010-11-23T23:51:00.003+01:00

Ja saben que s'ha tornat a renovar el reconeixement d'Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància, per dos anys més. Aquest guardó que s'aconseguí l'any 2006 suposava el reconeixement de les activitats realitzades aleshores en relació a la Infància. Especialment, tindre un Consell Municipal d'Infància o similar, que assegurara la participació de les xiquetes i xiquets -aleshores, n'hi havia ben pocs- i plantejar l'estratègia d'Infància a

Alzira. Açò vol dir que calia expressar d'una manera organitzada i lògica allò que es fa a la ciutat amb infants i adolescents.

Amb el reconeixement com a Ciutat Amiga, a més de col·locar les plaques informatives a les entrades del poble i els logotips als impresos, s'assumien una sèrie de compromisos, entre els quals estava coordinar les actuacions dels diferents departaments i regidories de l'Ajuntament i altres institucions de la ciutat. I elaborar un Pla d'Infància, que done cohesió a les polítiques que tenen a veure amb els ciutadans i ciutadanes de 0 a 18 anys, i continuar potenciant la participació de les xiquetes i els xiquets /adolescents de la ciutat.

Perquè, a tot açò, què és una Ciutat Amiga de la Infància? És a

quella que es compromet a respectar els drets de la infància i on l'opinió, les necessitats, les prioritats i els drets de la infància formen part integrant de les polítiques, dels programes i de les decisions públiques. Aquella ciutat que, per ser bona per als xiquets i les xiquetes, és bona per a tota la ciutadania.

Per cert, els drets dels xiquets i les xiquetes són els que s'aprovaren fa 21 anys en la Declaració dels Drets de la Infància i als que l'Estat Espanyol s'adherí fa 20, i que una ciutat amiga ha d'aplicar i explicar.

Alzira, Ciutat Amiga de la Infància?

Però quan el Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alzira come

nçava a prendre marxa en les seues reunions mensuals,on es potenciava la

inter-relació entre els consellers i entre el Consell i les àrees municipals, i es plantejaven el present i el futur de la ciutat, sense saber com ni per què qui podia decidir, decidí que les reunions serien trimestrals, dos o tres a l'any. I es perdien quasi totes les possibilitats de treball real.

I quan el programa “Alzira en Xicotet” era interessant, conegut i començava a ser un referent com a mitjà d'informació, desaparegué. Encara que quedara en els papers de l'Àrea d'Educació i, amb això, en la memòria i paraules de l'actual regidora d'Infància. Això, si, és necessari també tindre una Regidoria d'Infància que puga vertebrar la política de l'Àrea. Però necessita tècnics, clar.

I és que una Amiga de la Infància és aquella que garanteix el dret de qualsevol jove ciutadà o ciutadana a influir en les decisions que es prenen al seu municipi; a participar en la vida social i comunitària, a passejar segur pels carrers, a poder trobar-se amb els seua amics i amigues i jugar, a participar en events socials i culturals i a ser un ciutadà igual als demés amb accés a qualsevol servei.

És curiós, a Alzira encara no s'ha posat en pràctica allò que les xiquetes i xiquets li demanaren a l'alcaldessa Bastidas en aquella primera reunió que tingué amb els representants d'ESO al Consell d'Infància. Simplement demanaven un lloc on poder estar, escoltant música, xerrant, jugant a alguna cosa o simplement estant, per no estar pegant voltes o menjant pipes asseguts a les escales dels portals. L’alcaldessa els oferí negociar per obrir algun pub o discoteca a hores d’adolescents.

D'allò ja fa un grapat d'anys i aquells adolescents són jóvens majors d'edat, que no van poder fruir dels seus drets aleshores ni se'ls donà cap explicació del per què no. Una necessitat que han anat exposant generació rera generació de consellers i conselleres, un dret que se'ls ha seguit no reconeixent, el d'ajuntar-se amb d'altres... Aleshores encara no hi havia la Crisi, però tant s'hi val, perquè no és qüestió de diners, sinó de voluntat política. Alzira, Ciutat Amiga de la Infància, senyores Lillo i Bastidas?

Eduard Hervàs

Continuarà: ·.3.- Com hauria de ser Alzira, sis anys després de ser Ciutat Amiga de la Infància?

ALZIRA, CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA, 1: LA REGIDORA D’INFÀNCIA NO CONTA EL PLA D’INFÀNCIA A VALÈNCIA

2010-11-21T19:44:00.002+01:00

Hem llegit als mitjans de comunicació locals i comarcals que la regidora d'Infància, Carolina Lillo, acompanyada del tècnic d'educació i de la Informadora juvenil foren convidats a presentar el Pla d'Infància d'Alzira en una jornada sobre Participació Infantil que tingué lloc a València, organitzada a València per UNICEF i per la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, de la qual és presidenta la nostra alcaldessa Bastidas.

L'alcaldessa-presidenta presentà l'acte i, només acabà de parlar, se n'anà amb el seu sèquit, com solen fer la major part dels responsables polítics, per si de cas aprenen alguna cosa sobre el tema que es tracte. Per cert, mai no vaig poder parlar amb ella de temes d’Infància quan vaig estar a l’Ajuntament d’Alzira com a responsable d’aquesta àrea i amb el reconeixement de Ciutat Amiga.

Jo us ho contaré: El Pla d'Infància no l'exposaren perquè se l'havien deixat a Alzira, però van exposar la “llarga” sèrie d'activitats que es fan a la ciutat per als xiquets i xiquetes. Parlaren també del Consell de Xiquets i Xiquetes, i explicaren que, després de tants anys, no hi ha manera d'aconseguir que als centres escolars col·laboraren perquè el Consell arribara a funcionara millor. Especialment, van deixar ben clar que les xiquets i les xiquetes no participaven en quasi res a la ciutat. Perquè “participar”, segons UNICEF i la filosofia de Ciutats Amigues de la Infància, és molt més que anar a una festa que t'han organitzat, apuntar-se a una escola d'estiu o assistir al Gran Teatre a alguna representació. O votar els representants al CMXX.

"Alzira en Xicotet".

No vam poder saber com és el Pla d'Infància, però per arrodonir la seua exposició explicà la regidora Lillo que, a més de tot allò, hi havia a l'emissora municipal Alzira Ràdio un programa infantil, fet per als xiquets i les xiquetes, molt interessant, gairebé meravellós, etc. i etc.

Em va resultar una informació ben estranya perquè, pel que jo sabia, aquell programa havia acabat d'emetre's feia uns quants anys. Quatre? Cinc? La veritat siga dita, era un programa interessant per a les xiquetes i xiquets i vaig pensar que, com no hi havia cap necessitat de dir el que no és davant d'aquelles persones especialistes en temes d'Infància de València, de Madrid i d'Astúries, haurien tornat a posar-lo en marxa, i jo no me n'havia assabentat. Per cerciorar-me, vaig preguntar a qui ho podia saber, i em van assegurar que “Alzira en Xicotet” o programa infantil similar no s'estava emetent A Alzira Ràdio des que desaparegué, fa ja uns anys.

D'una banda em vaig quedar decebut -perquè no n'hi havia- i, d'altra, bocabadat, sense entendre la qüestió. Tot allò volia dir que, conscientment, la Sra. Lillo -regidora d'Infància i d'algunes coses més- volgué deixar bé a Alzira, Ciutat Amiga de la Infància, a la seua alcaldessa, o a la seua regidoria -no sé- davant un públic que es suposava que no coneixia massa bé la nostra ciutat.

L'alcaldessa ja no estava, hi havia tècnics i polítics municipals valencians amb responsabilitats en Infància, i responsables de polítiques d'Infància de Madrid i Astúries, que havien vingut com a ponents a la Jornada, a més dels d'UNICEF. I estava jo, que anys enrera havia posat en marxa i dirigit el programa Alzira en Xicotet a Alzira Ràdio, organitzat i acompanyat els primers anys del Consell de Xiquets i Xiquetes, i preparada la documentació per a sol·licitar el primer reconeixement d'Alzira com a Ciutat Amiga de la Infància.

Total, que no ens contà el Pla d’Infància quan l’havien convidada per a això, ens digueren que el Consell de Xiquets i Xiquetes no funciona, després de tants anys, i que s’emet “Alzira en Xicotet” a la seua ràdio, quan és mentida.

Continuarà, 2a part: Alzira, Ciutat Amiga de la Infància: què és això?

DIA D'ESTELLÉS 2010

2010-09-04T09:48:00.002+02:00

Quatre videos de jóvens, per a la Diada Estellés 2010

ç

FIARE: BANCA ÈTICA

2010-06-13T21:46:00.005+02:00

FIARE és una realitat de Banca Ètica. En aquesta temporada en que estem adonant-nos de les maniobres dels amos de l'economia mundial -bancs i similars- i que tot*s patim aquesta situació a alt i baix nivell, cal conèixer què és la Banca Ètica, què és FIARE i començar a prendre opcions.

PERU SASIA - Entrevista al Presidente de FIARE, Banca Ética y Ciudadana from AttacTV on Vimeo.

UN ESGLAI I UN ADÉU INESPERATS; TONI ZARAGOZÁ

2009-06-24T06:48:00.006+02:00

Deixeu-me que us faça partíceps d'un esdeveniment que m'ocorregué fa uns dies, amb les necessàries informacions complementàries que poden fer-vos entendre la inexplicable qüestió.

Circulava amb la meua bici nova pels voltants del Centre La Ribera de Carcaixent, bici germana de la que tenia fins que me la furtaren del garaig comunitari, amb tot i casc, ulleres de sol i samarreta quasi reflectant. Aleshores divisí a la llunyania per damunt la vorera, corrent a pas de carrera, una persona que em resultava coneguda. Amb la velocitat que de vegades computa el cervell m'adoní que era l'Antonio Zaragozá (alias Toni Zaragozá), aquell a qui aprovaren fa dos anys amb un quasi impossible 8 el primer examen de test de l'oposició a la plaça de tècnic d'Educació de l'Ajuntament d'Alzira que jo, al llarg de 18 anys, havia anat configurant i donant-li cos i contingut. Aquell que en el segon examen -que tingué lloc més d'un mes després del primer, per donar-li temps- aprovà amb les puntuacions unflades d'una part del Tribunal i el suspens de l'altra part, amb constància a l'acta que no estava per aprovar. En aquell procés selectiu on al primer -i únic- examen a mi em van posar un 4,906, i on s'empenyà l'alcaldessa Bastidas en presidir directament. No sé si perquè es presentava Toni, l'home de l'amiga de la seua amiga i col·laboradora Alícia, o perquè em presentava jo. He de confessar que en les poques ocasions en que ens hem creuat en aquests anys no he gosat de dir-li res; supose que no és obligat quedar bé amb qui no tens què.

Com dic, ell corria a peu i jo a bici i ens vam creuar a velocitat de creuer, i jo el vaig mirar, sense dir-nos res. Minuts després, vaig haver d'allargar-me fins la fi d'aquella llarga avinguda, fer una rodona i tornar per l'altre carril de la calçada abans de girar per un caminal. I aleshores el vaig tornar a veure vindre al ritme del seu trot d'entrenament. Ens vam tornar a creuar i, en el moment que coincidirem en temps i espai, un al costat de l'altre, ell damunt la vorera i jo a la carretera, es girà, alçà els braços com un butoni i, amb veu alta i greu em feu “Uuuuu”, com volent assustar-me. I de fet em vaig esglaiar un poc per la sorpresa de l'atac verbogestual. (No sé si des de l'experiència de la carrera pedestre sabrà el Sr. Zaragozà que un corredor en bici és un subjecte emmaquinat amb un cert risc; qualsevol cosa que surta pot provocar un accident, una caiguda, per exemple). Després de la sorpresa del seu crit esgarrifador no vaig poder més que girar-me (ja estava uns metres més enllà, que no vaig frenar i la bici seguí avant com si no res) i cridar-li “quilipolla”, més que res com a mecanisme alliberador de la tensió i exorcitzador, per si de cas.

Tot allò em dugué a unes pregones reflexions que van quallar en dos punts alternatius però complementaris: o és que el Sr. Toni em té molt present i era capaç de reconeixer-me sota el casc i les ulleres i damunt la bici, que no sé per què, que jo no li he fet res, o és que es dedica a asustar tots els ciclistes que es creua en els seus entrenaments: no sé què serà pitjor de les dues coses.

A l'endemà, comprant al supermercat, bon lloc per trobar conegudes i coneguts, vaig coincidir amb un director d'un centre escolar d'Alzira, li vaig preguntar pel Sr. Zaragozà i, de passada, li vaig contar l'anècdota. I m'informà, coses de la vida, que l'Antonio ja no treballava a l'Ajuntament d'Alzira, que havia tornat a la seua plaça que tenia Alberic, on havia demanat excedència per vindre a Alzira. Amén, novetat: ara s'ha quedat el Departament d'Educació al 50% de tècnics perquè el Sr. Antonio Zaragozá ha preferit els Serveis Socials d'Alberic a l'Educació d'Alzira, no sabem per què. Haurà de tornar a eixir la plaça, dic jo, encara que siga per ocuparla algú interinament que, supose, haurà demanat excedència...

Al que anava des d'un principi, que no sé com prendre'm el tema de l'esglai del corredor. El que intentaré és no elaborar cap de fòbia a la bici, a Carcaixent o als corredors de peu pla. Ni tampoc iniciaré un procés de paranoia de persecució, estaré alerta. Encara com em vaig col·locar un retrovisor a la bici! Així podré veure si s'acosta corrent algun correcamins desesperat... Però i si duu la moto? Aleshores no hi haurà res a fer, perquè amb casc és segur que no el reconec. Confiem, doncs, en la sort i en la no-coincidència passiva. Però, sempre ens quedarà canviar d'itinerari. A ell o a mi.

ELLES I ELLS TAMBÉ TENIEN DRET. APLIQUEU LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA!!

2009-05-07T23:55:00.003+02:00

Per una sèrie de casualitats -que al final no ho són tant- he hagut de llegir públicament aquesta vesprada el Manifest en Homenatge a les persones dependents que han mort abans de que foren declarades legalment dependents i reberen les ajudes legals, i als seus familiars cuidadors i cuidadores.

Ha estat a la plaça de l'Ajuntament d'Alzira, com a tantes altres ciutats del País Valencià, amb l'assistència d'un bon grapat de dependents i familiars, professionals amb relació a la discapacitat i la dependència, representants de sindicats i partits (excepte el PP, evident i vergonyós).

El manifest de la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència de la província de València que vaig llegir megàfon penjat i micro a la mà, recordava la realitat de les 6.300 (ara ja 6.400, han dit a València) persones dependents que sol·licitaren a la Generalitat Valenciana ser reconegudes com a tals i poder rebre les ajudes públiques que per llei tindrien dret. Una llei que votà al seu dia el PP al Parlament i que la Generalitat Valenciana es nega a aplicar com caldria.

I recordava el patiment dels dependents que ja no estan i de la força que iada dia empenyé els seus cuidadors i cuidadores familiars. malgrat el cansament quotidià i la manca d'ajudes. I la vergonya d'unes estadístiques oficials que no apareixen perquè la Conselleria no té vergonya...

I es denunciava el paper de la Conselleria de Benestar Social i del seu conseller (Cotino) i del president (Camps) del Govern Valencià (per cert, hui a Boston amb FontDeMora, per a buscar un GranEvent i fugir de les Corts Valencianes...), que traeix l'esperit de la Llei de la Dependència en aplicar-la ací i ser una nova excusa per a negocis privats.

En llegir el manifest vaig haver de pensar en el que s'hi deia, coses que ja sabia però que no les havia pensades seguides, una a una. En parlar després amb familiars, professionals i antics coneguts relacionats amb la qüestió ens venia a tots a la boca la paraula vergonya. Vergonya de polítics, d'Institucions, de Govern Valencià... que es gasta els diners que no té en GransEvents on es repareixen guanys per a les amistats, com s'està mostrant i demostrant.

Vergonya dels votants que voten els governants? Vergonya de pertanyer a aquesta Comunitat sense País? Hi ha Canal9, diem, i allà s'inventen realitats repetint mentides i s'amaguen veritats censurant notícies i esdeveniments reals i vertaders.

No es pot girar el cap cap un altre costat i ara és hora de recolzar aquestes persones: els dependents i les seues famílies cuidadores. I denunciar el que calga denunciar, fent la força que calga fer: ciutadania, classe política, sindicats, associacions...

Ens han anat esclafant tan a poc a poc i mirant a un altre lloc com si no feren res que, sense notar-ho, estem totes i tots apegats a l'asfalt calent com si forem un xiclet, o una merda... Ens fan creure -individualment, com a poble i com a País- que som el màstil de la senyera, però en realitat ens tracten com a pal de galliner on caguen i s'esmolen els seus esperons...

Elles i ells, persones dependents, tenien el dret que els atorgava la Llei, i moriren abans de poder exercir-lo i beneficiar-se'n. I hagueren de patir més del que calia, elles, ells i les seues famílies. Quants més valencians i valencianes depensçdents moriran sense rebre cap ajuda a la que tindrien dret si no fora per la maldat i la cobdícia d'aquests anomenats polítics?

Per cert, les polítiques i polítics governants locals, a aquesta hora de les 7 de la vesprada, s'estaven mudant i pintant per acodir a la inauguració d'una exposició d'una bona pintora a la Casa de la Cultura. Fins i tot, la d'Acció Social...

(S'havieu adonat que a l'Ajuntament d'Alzira no hi ha Regidoria de Benestar sinó d'Acció?)

Eduard Hervàs

HOMENATGE A PATERNA

2009-04-19T19:18:00.004+02:00

Ahir vam assistir al cementeri de Paterna a la inauguració del monòlit den homenatge als republicans i republicanes als que afussellaren i soterraren als fossars comuns. Un dibuix d'Antoni Miró, amb poemes de Vicent Andrés Estellés en un rectangle de ferro cru.

A les tombes comunes hi ha més de 2.200 cossos soterrats de més de 200 pobles i ciutats d'arreu l'estat.

Podeu veure seguidament unes fotos de l'acte i del cementeri, i llegir l'explicació de la notícia als diaris, per exemple al LEVANTE-EMV: PATERNA CICATRITZA LES SEUES FERIDES

És l'hora de desfer-nos com a poble de l'amnèsia i, per dignitat pròpia i nacional, posar en el present aquella realitat que s'ha soterrat al llarg de tants anys.
Per a mi que ahir, a Paterna, mancava molteça gent, especialment aquelles i aquells que volen assumir la representativitat dels ciutadans i ciutadanes als Ajuntaments, Corts, Diputacions, Congrés... També haurien de buscar-se la dignitat per algun racó del record o de l'amnèsia, encara que siga al cementeri de cada poble o ciutat, o als paretons coneguts i oblidats.

VILELLA I EL PAI: ADOLESCENTS I COMERÇ LOCAL

2009-04-01T07:02:00.004+02:00

Ara resulta que el PAI de Vilella no està clar. Perquè no es passà a informació publica? Això sembla, encara que la regidora Martínez ens ho ha volgut enredar un poc en fer com si ho explicara. Aixì sembla ser, perquè la dèria autocràtica de la corporació municipal del PP-PSD(PSI) no passa per la informació pública, si és possible. Però no passarà res, ja ho arreglaran burocràticament quan ho hagen de fer, que per això està la burocràcia.

Dies abans ens assabentaren que l'ICO havia facilitat un sac d'euros perquè pugueren remprendre les obres que s'havien parat per manca de finançament, i sembla també que han canviat de constructora. La crisi i això, diuen.

Supose que serà això de la crisi, i supose la crisi que tindrà el comerç local si algun dia s'obrin les portes de les (120?) botigues que s'hi encabiran. Però tampoc no passarà res, perquè la crisi i el pas dels mesos ha augmentat el nombre de llocs de treball que prometien els impulsors del temple del comerç i la diversió comarcal. Si abans hi hauria 1000 llocs de treball ara ja diuen que en seran 2000. El que mai no s'ha dit és quin tipus de lloc de treball i de quina qualitat. 2000 treballadores i treballadors amb tots els drets i deures, contractes més o menys decents (no vull dir legals, que segur que ho seran) que puguen compensar la pèrdua del llocs de treball actuals de les botigues que aniran tancant a Alzira. Diuen que no serà problema, que el comerç local ja està comprometent-se a reubicar-se a Vilella.

Si fora de veres (cosa que dubte) això de la reubicació del comerç local en Vilella tampoc no resoldriem massa, perquè en una Ciutat Educadora i Amiga de la Infància no s'entén que les botigues i els llocs de reunió i distracció s'allunyen del lloc on viuen les persones. A més, on està això de potenciar el comerç local, i Alzira com a centre comercial obert i ciutadà?

Encara com tindrem Vilella, encara que siga uns mesos més tard! Perquè, si no, què faran l'adolescència i la joventut d'Alzira? És necessari que s'òbriga aviat perquè no quede mal l'alcaldessa Bastidas amb els representants de les xiquets i xiquets del Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes. Ja sabeu que quan aquell grup de xavales i xavals de 13 a 15 anys, en nom de totes les seues companyes i companys, li plantejaren la seua necessitat de tindre un lloc per a elles i ells, un Pub per a menors, un Club, un Local on poder estar, escoltar música jugar, compartir... La seua alcaldessa els va dir aleshores que no patiren, que en poc de temps tindrien a Vilella un Centre Comercial on podrien comprar roba de totes les marques i anar al cine. Aleshores encara no sabia que hi hauria el Museu del Cinema i el Circuït de Karts que, si no, l'oferta hagués sigut minsa! El que no digué és si hi hauria subvencions municipals per a comprar a Zara o Stradivarius i per al cinema de dissabtes i diumenges. Si ho haguera dit, potser la cara dels consellers i conselleres no hagués derivat cap a l'estupefacció, que a ella li degué paréixer cara de meravellosa esperança i satisfacció. Vaja!

Què farien els xiquets, xiquetes i adolescents d'Alzira si no s'acabara de construir el Centre Comercial Vilella?

Què farà el comerç local quan acabe de construir-se i es pose en funcionament el Centre Comercial Vilella?

Per cert, Alzira, Ciutat Educadora, Amiga de la Infància, que aposta pel Comerç Local i els convenis amb els constructors resulta, i és cosa d'altre comentari, que continua sense una Biblioteca Municipal digna i suficient.

EMERGÈNCIES I EMERGÈNCIA REAL

2009-03-05T06:56:00.007+01:00

Dissabte passat es van concentrar bombers, policia i un fum d'ambulàncies i de embres de protecció civil i Creu Roja en un simulacre d'emergència que paralitzà els voltants de la Plaça del Regne d'Alzira i alarmà a multitud de veïnat, que no sabien que anava a assajar-se el funcionament de tots aquests mecanismes d'intervenció immediata. Bona part del veïnat estava una mica indignat amb el soroll, el tancament de carrers, els aparcaments... .

A menys de vint metres del guirigall de sirenes i lluminària efervescent, el següent dimecres, dia de mercat, una dona major va caure al terra amb l'anca trencada i va estar una hora gitada i atesa pel veïnat perquè l'ambulància no arribava. I quan arribà només era una ambulància sense assistència médica ni acompanyant del conductor.

Sobren paraules. Alguna cosa falla en l'122, en els plans d'emergència, en la sanitat pública...

PARÈNTESI EN LA SÈRIE HOSPITAL DE LA RIBERA

2009-03-05T00:45:00.004+01:00

Preparant el tercer dels capítols de la sèrie de l'Hospital de la Ribera trobe a les primeres pàgines de l'edició nacional del Levante-EMV (opinió?) un escrit del Sr. Manuel Martín, Gerent del "Departamento de Salud de Alzira. Hospital Universitario de La Ribera-Alzira", Alzira, «diez años contigo» la qual cosa m'obliga a posar un parèntesi, ajornar el capítol dedicat a contestar a la pregunta de "com és possible que guanyen diners?" amb ELS AMOS I ELS ENCARREGATS, i glosar aquesta col·laboració.

El Sr. Gerent ens recorda que el passat 1 de gener l'Hospital de la Ribera complí 10 anys de funcionament, compartint la seua infinita alegria perquè sembla que han abastat la seua maduresa com a professionals i com a institució plenament integrada en la vida de la comarca de la Ribera. Això si, l'Hospital de La Ribera serveix per vertebrar la comarca, fins i tot trencant la divisió d'Alta i Baixa, encara que les comunicacions que hagueren servit per vertebrar-la veritablement i poder accedir-hi ràpidament i amb seguretat encara estan ben lluny. Però això és una cosa d'altres anàlisis.

No sé per què s'empenyen els senyors que ens parlen de les meravelles de l'Hospital i del Departament de La Ribera en demostrar-nos l'esforç en prestar uns serveis de qualitat, l'esforç per tornar la salut als pacients i en l'esforç per fer que no es posaren malalts. No caldria tant de convenciment si fora de veres realitat. Els reconeixements i les certificacions de qualitat, la qualificació dels serveis en l'avantguarda de la sanitat valenciana no sembla als usuaris i usuàries que valguen per a molt quan quotidianament pateixen les mancances reals de l'hospital i no reconeixen en la realitat activitats de prevenció més enllà de les revistes o insercions publicitàries en ràdio i premsa. Té raó en allò de la globalitat de la Salut dels habitants de La Ribera, però no que des de l'Hospital o el Departament faça massa per evitar que emmalaltisquen. Programes preventius, seriosos i eficaços, on estan? En els racons de la història ja fa massa anys, que no en els tebeos que encarten als diaris.

Quant que els agraden les xifres!!! Tantsmils ingressos, tantesmils urgències o intervencions quirúrgiques, o proves de radiodiagnòstic; o migmilió llarg d'urgències externes. Ja en parlarem de tanta xifra, però es suposa que això és el que ha de fer un Hospital i un Departament o una Àrea de Salut, no? Potser no tants i millor acabats, però hauran d'atendre urgències i especialitats, fer anàlisi i ressonàncies, radiografies i altres proves. Quantes? Les que siguen necessàries, ni més ni menys. Les quantesmil que calga.

Una pregunta: quantes urgències són necessàries per atendre una urgència? Una altra: quantes urgències són per causa de les modernes operacions ambulatòries, o de les agendes tancades? Serien necessàries també aquestes si altres xifres semblants. I saber quantes en són a usuaris del Departament (que entren en el cupo) i quantes per als de fora, que paguen per acte mèdic. I quin tipus d'atenció. Quants diners paga la sanitat pública perquè els seus pacients siguen atesos en "l'Hospital Privat de La Ribera". Ja saben, és privat quan atén a pacients de fora del Departament.

Segueix parlant de la por que feia la nova experiència de la UTE per a gestionar un hospital. I segueix fent-ne, de por. La diferència entre el que costa una cosa i el que es cobra per ella és el benefici per a la empresa gestora, no? Fa por, ja en parlarem. I diu que el ModeloAlzira és una realitat plenament consolidada... A la Comunitat Valenciana i a la Madrilenya... I poc més. Fa por? I que no em diguen que a Canadà copien aquest model així com ens funciona ací, que no m'ho vaig a creure.

Els llits, ens diu dels llits, que l'Hospital té ara 300 llits, que ha crescut en tamany. I què? Hemodiàlisi nova i ampliada, hospital de dia oncològic... Tot inversions, 5 milions en inversions, regalets que fa l'Hospital al veïnat riberenc? No, obligació contreta i contractual per la UTE amb la Conselleria. De risa, ens volen fer veure que les obligacions són regals!! A banda de la seua obligació, beneficis industrials. I un centre de referència en diferents tècniques punteres i epatants.

Excel·lències, ISO, Tops20, gestió de qualitat en diverses àrees... índex de satisfacció del 90% i una valoració de 9!! A qui li pregunten i sobre què? A les dones que acaben de parir i tot ha eixit bé? A les persones que estan esperant que els familiars dels malalts que estan asseguts a la planta d'urgències siguen atesos? Als qui fan esperar i esperar, anar i tornar? Si em deixen preguntar a qui jo vull puc saber, fins i tot, quina serà la resposta. Això també ho saben el gerent i el cap de màrqueting. Fins i tot quan convenien i contracten la formació i la investigació. Que no dubte que siga bona i puntera, també. Com el de Màrqueting, un dels millors departament de l'Hospital.

Continua alabant els treballadors, 1.844 hòmens y dones -de l'hospital i dels centres de salut-. Una plantilla amb molts valors, els veritables protagonistes de la dècada prodigiosa de la Salut a la Ribera. Cal que reconega l'esforç i la dedicació de totes i tots i cadascuns i cadascunes, amb professionals a l'avantguarda del tractament de qualsevol patologia. Però també caldrà que la reraguarda estiga ben coberta, que és molt gran encara que siga un conjunt de malalties insignificants -o no tant- i repetides i avorrides... Per què serà que els treballadors i treballadores de la UTE de la Ribera diuen que cobren prou menys i treballen tantes més hores que els companys i companyes de la sanitat pública?

Els treballadors i treballadores són els qui ara mateix estan sofrint i sostenint el sistema de La Ribera amb el seu esforç i necessitat de tindre un jornal, amb uns contractes tan perfiladets, minimitzats, retalladets i acurats a favor de l'empresa. (O a casa, que no és obligat que estigues contractat a la Ribera.) I la plantilla, que en massa casos ha de deixar els criteris profesionals per seguir els objectius de l'empresa, pot aconseguir incentius si aconsegueix objectius que, massa vegades, ni sap quins són. Una plantilla jove, molt jove, que ha d'aconseguir amb el vigor juvenil dur endavant tota la tasca que se li posa per davant. Saben quants metges han abandonat l'hospital en l'últim any? Per això canvien tant en alguns serveis, clar, i no acaben d'aterrar mai. I les diferències entre treballadors de la UTE i de la Sanitat Pública, o com els de la Sanitat Pública han perdut tantes possibilitats al Departament.

Ens parla el Sr. Martín, Gerent, de passats i de futurs i de que continuaran estant amb tots els ciutadans de La Ribera amb l'objectiu de vetlar per la nostra Salut, la Salut del Departament 10. Malgrat tot i gràcies a la complicitat de la Sanitat pública valenciana. Que en lloc de contolar paga i deixa que facen el negoci...

Tanca parèntesi i continuarà la sèrie.

Eduard Hervàs

Hospital de la Ribera 2: EL QUÈ I EL PER QUÈ: EL QUANT

2009-02-10T12:02:00.004+01:00

L'Hospital de la Ribera va ser el primer hospital de la xarxa pública que s'havia de regir amb un nou model, el de concessió administrativa a la iniciativa (empresa) privada. Calia fer l'Hospital i no hi havia massa diners. Per això, a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana se li va ocórrer provar allò de l'Hospital Públic amb Gestió Privada.
L'Hospital el construiria una empresa (o unes empreses) amb els seus diners (o els que els deixaren els bancs o les caixes) i la Generalitat els aniria pagant cada any un tant per cada habitant de la zona de l'Hospital als qui s'hauria d'atendre debades en tots els serveis sanitaris. En aquest pagament anual entraria tot: serveis sanitaris, construcció de l'Hospital i manteniment. En passar els anys convinguts, que en principi eren 10, l'Hospital tornaria a la Conselleria.

La concessió per a la construcció i l'explotació, al 1997, va ser per a un grup d'empreses privades que s'anomenà UTE (Unió Temporal d'Empreses) Ribera Salud. La UTE estava formada per una empresa de l'àmbit sanitari, ADESLAS (51%), de l'ambit de la construcció, ACS-dragados i Lubasa (cadascuna amb el 2%) i les que tenien els diners: CAIXACARLET, BANCAIXA i la CAM (45%). Diuen que van haver en aquell moment serioses presions de la Generalitat front a les Caixes, que no tenien massa gana de l'experiment però van haver de cedir i embarcar-se en allò.
Els carletins poden recordar com la fussió entre la BANCAIXA i CAIXACARLET i els negocis de l'Hospital de la Ribera es van fussionar també. D'ací que persones afins per família o consanguinitat ideològico-político-econòmica d'un dels artífex de la pujada al poder de la Sra. Alcaldessa Crespo, l'exalcalde psocialista José Suey, aconseguiren llocs de treball a l'Hospital, i encara seguisquen allí, 10 anys després.
Pensaven que la construcció de l'Hospital els costaria 41 milió d'euros, però acabà pujant i pujant fins a 72 milions. (Algú diu que els diners que CaixaCarlet hagué de traure de més van ser part de la puntilla que obligà a la fussió amb Bancaixa)

Des que es posà en marxa, l'any 2009, la UTE Ribera Salud rebria 204 euros per habitant de la zona i any. A més, l'Hospital podia atendre malalts de fora de la zona i pacients de les asseguradores privades, que és clar que haurien de pagar els serveis que se'ls prestaren.
Però el negoci no era tant, o no estava ben enfocat, i després de 4 anys de pèrdues (reconegueren que havien perdut 5,24 milions ) la Conselleria de Sanitat decidí arreglar-los-ho millor. I van decidir extingir el contracte i tornar-los els diners (es pressupostaren en 2003 fins 43,9 milions d'euros) A més, els van indemnitzar amb 25,4 milions d'euros pel que hagueren pogut de guanyar els 6 anys que quedaven fins els 10 que havia d'haver durat. Una indemnització que no estava prevista en cap lloc: un bon regal (A tot açò, la Sindicatura de Comptes informà negativament d'aquesta indemnització, però ací això mai no importa).

Així, als 4 anys, es resolgué el contracte i la Conselleria tornà a ser l'ama total de l'Hospital de la Ribera. però només per a tornar a traure el negoci a concurs, afegint la privatització de tota l'Àrea 10 (amb els 13 Centres de Salut) i pagant la quantitat molt millorada de 379 € per habitant i any. I la concessió s'allargava a 15 anys, ampliable a 20. I el concurs se'l tornà a adjudicar-se a la mateixa UTE Ribera Salut.
El negoci va ser redó. Quan els números eixien mal per a la UTE-Ribera Salut, la Conselleria feu totes les filigranes per arreglar-los-ho bé, i a partir de 2003 ja va quedar tot clar i començaren a guanyar i repartir-se diners. I en 2005 tingueren 1,8 milions d'euros de beneficis; en 2006, 2,5 milions d'euros; i en 2007, 3,1 milions d'euros. (Va com va i reparteixen beneficis?, diuen alguns....)

Hi ha qui pensa que en la Salut Pública no s'haurien de guanyar diners... Però a la nostra Àrea 10, ara Dpto. 11 de Salud els empresaris van repartint-se bona cosa de beneficis.

Sí, la pregunta és: com és possible que guanyen diners? La resposta, a partir del pròxim capítol, però avance que té molt que veure amb els treballadors i treballadores.

Per llegir un poc i fer memòria:

EL PAÍS: Segunda versión, a la baja, del modelo Alzira

LEVANTE-EMV: Colapso en el Hospital de la Ribera

Articles d'abans:

10 anys de l'HOSPITAL DE LA RIBERA, 1: INTRODUCCIÓ

Continuarà amb:

ELS AMOS I ELS ENCARREGATS
ELS CLIENTS I EL PERSONAL
L'ATENCIÓ I LES ESTADÍSTIQUES
LES NOTÍCIES I LA IMATGE
PASSAT, PRESENT I FUTUR

10 ANYS DE L'HOSPITAL DE LA RIBERA D'ALZIRA, 1: INTRODUCCIÓ

2009-01-20T12:28:00.002+01:00

Ja fa 10 anys que s'inaugurà l'Hospital de la Ribera. Ens ho han recordat molt activament en diferents mitjans de comunicació, a nivell comarcal o de país. Des de l'empresa que gestiona l'Hospital han aprofitat per contar-ho a la premsa, ràdio i televisió, i què bé el tipus de gestió privada del servei públic de la sanitat

Són 10 anys d'un servei ben necessari per a una comarca com la de Ribera, des de la Salut com un dret de les persones, i de la Sanitat com a "conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública"

Allò que ens diuen aquestos dies els responsables de que l'Hospital de la Ribera i els serveis sanitaris que presta la UTE a l'Àrea 10 són la meravella de les meravelles ens fa riure. Són dades numèriques que volen fer-nos creure que la meravella és realitat: "El Hospital Universitario de La Ribera, en Alzira (Valencia), ha cumplido diez años de funcionamiento en los que ha realizado más de 187.000 operaciones y ha atendido más de un millón de urgencias y 22.400 partos."

Deixeu-me que pregunte:

És que en un Hospital amb gestió pública "normal" no hi ha atenció a Urgències,
És que en un Hospital amb gestió pública "normal"no es fan proves, anàlisis o radiografies i similars?
Un Hospital amb gestió pública "normal"no està també per atendre a la població de la millor manera possible?
Per què la prensa no ha contat massa coses de la realitat real de l'Hospital i l'Àrea 10, fora de premis i meravelles?

I ara resulta que publiquen a la premsa que una jove de 18 anys va 5 vegades a urgències de la Ribera i finalment l'operen d'Urgència al Lluís Alcanyís de Xàtiva...ÉS MOLT INTERESSANT LLEGIR LES OPINIONS DELS LECTORS A LA NOTÍCIA. AÇÒ TAMBÉ SÓN ENQUESTES AUTOPROCLAMADES

PER ANAR FENT BOCA, encara que no hi ha massa informació, A LA PREMSA I A INTERNET PODEM LLEGIR EN RELACIÓ A L'HOSPITAL...

LEVANTE-EMV: Colapso en el Hospital de la Ribera
DINERO Y SALUD: ADESLAS 10 AÑOS COLABORANDO CON LA SANIDAD PÚBLICA. X ANIVERSARIO DEL HOSPITAL DE LA RIBERA
UNA WEB ANTIGA PERÒ ACTUAL: HOSPITAL DE LA RIBERA DE ALZIRA, LA VERGÜENZA. MOLT INTERESSANTS I ESCLARIDORS ELS COMENTARIS A CADA POST
EL PAÍS: EL MODELO DE ALZIRA SE EXPANDE .La gestión privada de la sanidad pública se amplía a otros hospitales 10 años después

Després d'aquesta Introducció mínima, veurem en pròxims lliuraments si li peguem un repàs, a poc a poc i en lletres clares, a les quatre o cinc coses que cal dir del què i per què de l'Hospital de la Ribera i l'Àrea 10:

EL QUÈ I EL PER QUÈ: EL QUANT
ELS AMOS I ELS ENCARREGATS
ELS CLIENTS I EL PERSONAL
L'ATENCIÓ I LES ESTADÍSTIQUES
LES NOTÍCIES I LA IMATGE
PASSAT, PRESENT I FUTUR

Continuarà

UNA CONVERSA AL MIG DEL CARRER SOBRE LES LLUMENETES

2008-12-05T22:59:00.009+01:00

L'altre dia, un vell conegut em va mamprendre pel carrer, dient que amb el que havia escrit -jo- estava fent molt de mal.
En principi no sabia de què em parlava, però l'interlocutor em va acabar d'il·lustrar: es referia al meu escrit sobre les llumenetes de Nadal als carrers el que estava fent molt de mal als comerciants.
Us promet que em va sorprendre l'abordatge i els raonaments emprats. Sembla ser que si no hi ha llumenetes pels carrers el personal compra menys i els comerciants -alzirenys en aquest cas- vénen menys, i són greument afectats per la crisi. Em va retraure l'interlocutor que si jo deia aquestes coses era només pel que tenia contra l'Ajuntament...

La conversa no acabava d'acabar sinó que, alçant els dos la veu, ens vam repetir els arguments. Semblava ser que o jo tenia molt de poder, tant com per a fer que l'Ajuntament no manara penjar les guirlandes nadalenques pel carrer, o hi havia persones que parlaven per no callar i, mentrestant, buscaven un boc emissari (allò que en castellà diuen "chivo expiatorio") a qui abocar-li els seus mals, i que semblava que era jo.

Després de defensar la llibertat d'expressió -pròpia i aliena- acabí dient que si l'Ajuntament volia defensar el comerç local podia fer altres coses més serioses com, per exemple, no potenciar els centres comercials i, especialment, no haver promogut el meravellós Centre Comercial Vilella (però què faran els pobres jóvens alzirenys si no poden anar a Vilella al cine i a comprar roba de totes les marques, com recomanà i prometé la Sra. Alcaldesa als representants al Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alzira en una memorable reunió, com a alternativa d'oci juvenil?).

Vaig alenar tranquil en veure uns dies després que ja estaven penjant els llums nadalencs a les avingudes, i ahir ja estaven tots penjats. Ja no seria culpa meua que a alguns comerciants alzirenys no els isquen ells comptes. Amb tots els respectes a totes i a tots els qui intenten viure del seu treball i dels seus negocis, el problema del comerç local alzireny -i d'altres ciutats- no ve de la Crisi actual ni de les llumenetes que pengen dels fils pel Nadal. La crisi bancària, els acomiadaments laborals i la por que es fa des de cada racó de la ciutat i de la premsa ha agreujat una realitat ben evident.
Ja fa uns quants mesos, comerciants alzirenys em comentaven el poc recolzament que tenien de l'Ajuntament. En aquells mesos, Vilella regalava a l'Associació de Comerciants sis mil euros per tal que feren no-sé-què amb ells. I, aleshores, els comerciants locals no els els tiraren a la cara, cèntim a cèntim, als factòtums vilellencs ni al regidor que, per activa o per passiva, segur que estava pel mig en el fet de l'almoina.

La situació econòmica actual és la conseqüència lógica d'un sistema pervers que ha anat desenvolupant-se des d'uns anys enrera, basat en el consum compulsiu, en fer-nos creure que no podem ser feliços si no consumim i que el món no pot girar si no consumim compulsivament i sense esme. Que és el que hem fet els darrers anys, podent o sense poder, amb la complicitat del sistema bancari i el control del joc per part dels grans especuladors. (recomane la lectura del que profèticament escrigué Arturo Pérez-Reverte en un article de l'any 1998 en El Semanal). Una perversitat economico-consumista que s'arrossega per tots els nivells de l'economia i ara esdevé en recessió, acomiadaments, comerciants locals que no vénen i centres comercials amb ofertes impossibles.

Tornant a l'amic de les llumenetes, deixeu-me dir-li que sent que tant ell com aquells comerciants locals s'ofengueren pel meu escrit. Però sent molt més encara que tinguen posada la bena als ulls i peguen trompades sense saber on ni per què. Haurien de llevar-se la bena dels ulls i posar-se les ulleres per poder esbrinar les raons i els perqués de la situació actual. I quins camins prendre per arribar a un futur millor. Perquè les crisis també tenen futur, si s'entenen com a moments de canvi, i s'enceten nous camins.

(Per assabentar-se'n de la Crisi i l'Economia Global, llegiu ATTAC)

ELS LLUMS NADALENCS QUE EM TOQUEN QUE ELS DEIXEN APAGATS

2008-11-18T16:53:00.006+01:00

Llegim a la premsa que l'Ajuntament d'Alzira es gastarà enguany uns 59.000 € en il·luminació nadalenca. No sé si finalment serà eixa la quantitat o haurà baixat perquè els 59.141’86 € (IVA inclòs) era la quantitat màxima per la que podien presentar-se proposicions. Supose que, si ho diu la premsa, serà que ja s'ha adjudicat i abans del dia 5 de desembre tindrem la il·luminació nadalenca ben a punt.

Segons es llig al Plec Tècnic (consulta'l picant a "PLEC TÈCNIC IL·LUMINACIÓ DE NADAL") cal posar uns 140 arcs, 6 motius, l lletrero, 10 cortines i 4 garlandes (deixeu-me que ho diga en valencià en l'aniversari de la Llei d'Ús) repartides per un grapat de carrers, places i parcs de la ciutat. Podeu veure al Plec els punts concrets on s'han de col·locar; supose que com els darrers anys. A tot açò, en aquest preu no entra el consum elèctric ni tampoc un bon grapat d'elements propietat de l'Ajuntament que l'empresa adjudicatària podrà utilitzar (estrelles, papanoels, neu, cortines, palmeres, avets, rètols...)

¿Que a l'Ajuntamentd'Alzira no sabien que havia d'haver crisi quan aprovaren el pressupost d'enguany? Potser quan aprovaren el pressupost encara no, però si quan els 18 de setembre i 8 d'octubre passats s'aprovà el Plec de Clàusules Administratives i el 16 d'octubre la Sra. Alcaldessa Dª Elena convoca el procediment de licitació y, seguidament, es publica al BOP nº 253 de 23/10/2008.

¿El Govern Local vol veure els carrers, les places i parcs alzirenys plens de llum i color, perquè l'esperit nadalenc no s'apague des del 5 de desembre al 5 de gener? Amén, Aleluia.

¿Que hi ha qui pensa que aquest meravellós esperit nadalenc actual és simplement l'exaltació lluminosa del consum desaforat? Si, jo mateix, i és una trista lliçó que estem ensenyant als nostres fills i néts aquella del Consumisme Meravellós Insostenible i Injust. Models de vida i de futur ben desadaptats i desadaptants...

D'un Ajuntament com el que tenim (amb totes les benediccions democràtiques possibles, no ho dubte, al·leluia, amen) no podem esperar molt més. Cadascú educa des dels seus objectius de vida i de futur, i els del PP/PSD-PSIC.CV d'Alzira són els que són.

Però deixeu-me almenys que demane que les peretes acolorides que em toquen en el repartiment (dic jo que, almenys uns 6 euros d'il·luminació en la meua mitjana familiar) no les posen o, encara que siga, que no les encenguen. Així s'estalviarà algun cèntim, dic jo, d'energia. D'eixa que cal estalviar.

Que la gràcia del déu del consum, disfressat ara de vermell amb barbes blanques i després de camell amb reis al damunt, es vesse damunt els vostres cors i pugueu trobar el temps i els espais per comprar tot el que no necessiteu!!

O, si no, que senzillament visqueu aquests dies com una perfecta excusa per fer festa familiar i pugueu fruïr dels vells i dels menuts i dels qui us assemblen més en l'edat. fins i tot, de vosaltres mateixos.

Bona campanya de Nadal i Reis!!

Eduard Hervàs

MASCARELL NO PODIA SER INSTRUCTOR DE L'EXPEDIEN, PERÒ ELS DINERS ELS POSA L'AJUNTAMENT

2008-11-06T20:18:00.005+01:00

Ara resulta que tot allò que començà Mr. Mascarell (D. David), la Sra. Alcaldessa Dª Elena i la resta de equiPP de govern municiPPal, i que no van poder acabar perquè abans aconseguiren suspendre'm en el primer examen de l'oposició i que ja no fora funcionari de l'Ajuntament d'Alzira -ni tan sols interí- estava mal fet des del principi.

Això diu l'Audiència de València: el Sr. Mascarell, D. David, com a regidor no podia ser instructor de l'expedient sancionador que em van obrir. Jo ja els ho havia dit en diferents escrits i, com no feren cas i anaren a la seua, vam haver de presentar un recurs contenciós-admninistratiu.

En la primera sentència van acceptar les meues pretensions: que el Sr. David, Don Mascarell, com a regidor no podia ser instructor de l'expedient sancionador.

La Sra Bastidas, Dª Elena i l'equiPP de govern decidí apel·lar. Amb diners de totes i tota la ciutadania alzirenya, això és, sense costar-los a ells ni mig cèntim, clar.

Ara ve allò i resulta que diu la Sala del Contenciós Administratiu de la Comunitat Valenciana que no tenien raó, que el Sr. Mascarell, com a regidor no pot ser instructor d'un expedient contra un funcionari (encara que siga interi). Que ha de ser un altre funcionari del mateix grup, en aquest cas del grup A.

No he vist cap nota de premsa de l'Ajuntament, ni tan sols a la SuperWeb municipal explicant-ho a la ciutadania. Per això, i amb tota la modèstia per contar una cosa pròpia i persona m'atrevisc a contar-ho.

Per cert, que s'ha perdut la sentència amb costes i tot. Això vol dir que han de pagar les despeses del judici. les de la seua part i les de la meua. Ho sent pels cabdals municipals en època de crisi, però l'Ajuntament haurà de pagar les costes... No Dª Elena Bastidas -que encara és alcaldessa- ni D. David Mascarell -que ja no és regidor, viu a Algemesí i va i ve tots els dies des d'Algemesí a València més o menys a les 7 del matí i a les 3 de la vesprada, respectivament. No és just això de que en lloc de pagar ells i la resta de l'equiPP de govern pague Alzira sencera, però no pretendran després de tot que també ho pague jo...

i és que ja vaig pagar prou sense saber massa bé el perquè. Ara, en llegir la sentència, se m'ha vingut al cap altra vegada tot allò de l'expedient, i l'examen d'oposicions... (si no saps de què va, o vols fer memòria pot spicar en el següent enllaç: EXPEDIENTS I OPOSICIONS D'EDUARD HERVÀS.)

I com encara no sé d'on vingué tot aquell procés inquisitorial he pensat que pot ser ja un bon moment per començar a investigar i a lligar caps. Amb l'ajuda de totes i tos els qui sé que -almenys- em respecteu com a persona i algú/alguna m'estima un poc i moltes/molts reconeixen el treball que vaig fer amb l'Educació i la Infància de l'Ajuntament d'Alzira al llarg de 18 anys.

Seguiré informant i explicant com podem, entre tots, anar seguint el fil. I arribar al cap.

AL PRINICIPI I AL FINAL ÉS UNA MANCA DE RESPECTE

2008-10-11T20:51:00.028+02:00

Al principi i al final, el que els passa a molts/moltes responsables polítics municipals és que tenen tan poc de respecte a la ciutadania -ciutadanes i ciutadans- que no es pot entendre. Per exemple, als responsables polítics alzirenys els importa quasi res la major part d'alzirenyes i alzirenys. Perquè, com l'amor, el respecte es manifesta amb actes. I si els actes no són o són contraris a les necessitats i dignitat de les ciutadanes i els ciutadans és que no hi ha gens de respecte.

I com a exemples només en posaré tres:
1.- RESPECTE A AL GENT QUE CAMINA, ESPECIALMENT SI TÉ PROBLEMES DE MOBILITAT: ANCIANS, DISCAPACITATS FÍSICS, CARROS DE XIQUETS O DE COMPRAR...

Açò que es veu a l'esquerra és una vorera com les que hi ha moltes a Alzira. A cada carrer solen haver dues voreres, la una a la dreta i l'altra a l'esquerra . Aquesta que es veu ací ja fa llargs mesos -pense que més d'un any- que està clausurada per la columna que dóna llum d'obra a una finca de nova construcció: Al·leluia, els constructors poden més que la dignitat de les persones!! Hi ha més possibilitats com, per exemple, que la caixa de la llum estiga dins la casa. Però això es coneix que és una pèrdua màxima per al negoci, dic jo, i des de l'Ajuntament la senyora alcaldessa -o el seu regidor delegat, que tant s'hi val- dóna el permis perquè tallen la vorera. Total, si per la vorera no passen cotxes!!!

Continuem pel mateix carrer i girem a mà esquerra -mala cosa-.Ve un carrer estret amb unes voreres més estretes encara i, si no n'hi havia prou, retalladetes perquè no puguen passar les persones, ni humanes ni divines.
I després, de regal, una paperera...

Solucions arquitectòniques i urbanístiques les hi ha, us ho jure per la memòria del Garrofer de l'Eixavegó. El que no hauria d'haver és un carrer amb una vorera així. (Si cal, fora voreres o que tot el carrer siga una vorera.)

És un de tants exemples de manca de respecte urbà a la població dintre d'Alzira, Ciutat Educadora. (Per als responsables educadors municipals: l'urbanisme és una de les coses que més educa en una ciutat.)

b) RESPECTE, EN LES OBRES DE L'APARCAMENT DE L'ESTACIÓ.
Quan estiguen acabades esperem que l'estació i els seus voltants siguen ben funcionals i les persones que s'acosten cada dia en automòbil ho tinguen fàcil i cómode. Però mentre es fan les obres no s'hauria de tancar el pas al caminet/passeig nou que acaben d'inaugurar i que segueix sent un encant.
No és difícil deixar un pas que permeta l'accés a l'estació des del final del camí, a l'altra banda del pont. El que passa és que els importa entre un pito i un pito i mig que les persones que van a peu puguen accedir-hi correctament.
Les obres, aquestes i qualsevulles altres que es facen, han de respectar els ciutadans. Però d'això, massa vegades no se'n saben els polítics... i has de rodar per on van els cotxes en doble direcció enfedats del caos de l'aparcament... o buscar una escletxa entre les tanques i buscar el caminet del riu.

c) RESPECTE A LA VISTA I A L'ESTÈTICA CIUTADANA.
Sembla ser que qualsevol constructor d'ieois que tenia diners podia regalar qualsevol cosa a l'Ajuntament, entre ells grans escultures, monumentals desficacis que teòricament valen uns milers d'euros. o això diuen.
Al lamentable calendari de l'Ajuntament d'enguany (en altre lloc el comentí; de vegades els artistes claven al pata també, però en dura un any a la paret) hi ha el mes de novembre amb la millor imatge possible d'un dels monuments desficaciats: quan els ulls i el cervell es fixa en tot menys en el gan Míssil: el cel el color, la boqueta nit... i el míssil es perd als ulls.

Deixem-nos de fulles ni de tonteries, és un míssil camuflat. I com ell, els SantsPatrons (millor eren polivalents per utilitzar-los cada època de l'any).
Manca de respecte a l'estètica, la ciutat i a la història. Com deia aquell, amb diners, torrons... o poc de gust. O enganys. O ni diners ni torrosns, poc trellat i amagar realitats. Manca de respecte.

Podem fer un catàleg d'exemples de manca de respecte a Alzira i els seus ciutadans si m'envies a educalzira@gmail.com les teues propostes.

SETEMBRE DE 1975: DARRERES EXECUCIONS DEL FRANQUISME

2008-10-03T18:11:00.004+02:00

Un muntatge fotogràfic amb la cançó Al Alba, de Luis Eduardo Aute,
composada dies abans i escoltada i cantada amb ràbia
recordant uns fets irremediables a les acaballes de la dictadura franquista.
No es pot perdre la memòria ni amagar-la sota un cudol.
Un poble desmemoriat és un poble perdut entre les síncopes del temps
en l'espai del mai-més i sempre vençut.
Per la memòria de la història,
la Memòria Històrica és un element indispensable
per poder gaudir de futur.

CONSUELO BERENGUER JA NO SERÀ REGIDORA DE CULTURA

2008-09-28T20:11:00.012+02:00

Es van complint els terminis perquè la regidora del PP de l'Ajuntament d'Alzira Consuelo Berenguer deixe de ser-ho. Hui és diumenge 28 i la regidora deixarà de ser-ho dimarts dia 30, segons hem llegit que ha dit. També hem llegit a la premsa local i comarcal diferents escrits de lloança a la que se'n va; com a persona i com a regidora de Cultura. Fins i tot des de l'oposició, i no sé si açò és bo, dolent o li manca el trellat per tots els costats.

Deixeu-me que em referisca primer al seu rol de Regidora de Cultura que, si més no, el que ha fet és continuar allò que feren els d'abans, ni més ni menys. amb una digne exercici anual de continuisme cultural. Que ja és prou. No ha desbaratat el que hi havi ai ha anat resolent allò que anava presentant-se al tall dels dies i mesos. Si la política cultural no era abans ni nacionalista ni socialista, tam,poc ha estat ara massa Ppopular. Simplement, ha estat.

Això si, cal lloar el fet que haja seguit tractant des de l'Ajuntament a la llengua (català, valencià...) un tracte correcte, seguint en allò que es podia el REGLAMENT D’ÚS I NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÀ A LA CIUTAT D’ALZIRA, publicat al BOP el 16 de gener de 2002, a la legislatura anterior a la pujada del PP a l'Ajuntament. Un fet, el tractament del valencià a l'Ajuntament, que de normal que ens pareix, ni ens n'adonem. Llevat del tema de la llengua (benvolgut continuïsme) no considere el continuisme cultural a Alzira cap cosa extraordinària, ho sent. Ni en les coses de cada dia (allò que està a l'abast d ela població de dilluns a diumenge i de gener a desembre) ni en les extraordinàries. Ni les que es prometen i s'anuncien i desapareixen o mai no acaben d'eixir. Com a Regidora de la Dona, no cal parlar-ne.

Quant a la vessant personal de la Sra. Berenguer, he de dir només que recorde una anècdota: quan van acabar d'orquestrar allò que acabà en el meu acomiadament laboral de l'Ajuntament, anant del gran teatre a la Casa de la Cultura en una nit de juny em digué que ho sentia molt. Jo m'ho vaig creure perquè em feia la impressió que ho deia de cor. Però posteriorment va aprovar i signar totes les actes que calgueren per acomiadar-me amb tanta legalitat, però. I seguí còmplice de tot el fet, i ja no ha tingut necessitat o valor per a dir-me res, d'allò. Potser fora la pressió política... Una bona xica, supose. (perquè no mossega? haguera dit mon pare).

De les raons per a la renuncia o dimissió, jo no en sé. Supose que seran importants, però en ser les seues n'hi ha prou. Tampoc vam saber les raons del seu canvi d'opinió de quan no anava a acabar la legislatura passada i finalment es presentà a les eleccions. Això si, sembla que aconseguí eliminar algú, perquè no anara a la llista. I ara ni aquell ni ella, que també s'ho deixa.

Com a final, només caldria dir que ha deixat l'Ajuntament aquella de qui des del primer dia digueren que a quin sant estava al PP. I es notà, perquè si hagués estat PePera de veritat la cultura a Alzira (i la llengua) hagués estat bastant pitjor... L'equip de govern municipal perd i, segons diuen, els de l'oposició també. Coses de la política.

HO JURE PER LA CASA DEL REI, QUE NO HO SABIA

2008-07-31T20:14:00.010+02:00

Ho jure per la Casa del Rei i la Font del Garrofer, dalt del Pato de la Font del poble de ma mare: que jo no ho sabia.

En baixar del tren a les 7 i mitja els ulls se m'han fet llumentes i al cervell m'han tocat campanes de concert de Llorenç Barber.
Les antiestètiques i antiestàtiques tanques que han impedit mes rera mes l'utilització del Passeig de l'Estació ja no ho impedien, almenys des de la banda de l'estació.

M'he atrevit a internar-me en l'incert passatge i només girar he diviat allà al fons algunes persones i taules i algunes coses més.
Les tanques de la vora de la carretera del camí de l'estació tampoc no estaven i damunt les taules hi havia una col·lecció de gots ben col·locats, estovalles a les taules, xics mudats, banderes a punt de ser col·locades, un equip de veu, un amplificador, micròfons, altaveus...

Això és que van a inaugurar-ho!!! em digué una veueta a l'interior del cervell...
Evidentment, no m'havien convidat, ni tan sols informat, i això que s'ha demostrat el meu interés pel tema. I siga coincidència, encert de bono-loto de 3 o que ja els ha donat vergonya, alguna cosa tenia que veure la inauguració amb el que vaig escriure esta setmana. (De vegades cal tindre una mica de gentilesa i galanteria político-social)

Hi havia tot excepte les persones inauguradores, i uns pannells explicatius que estaven acabant de col·locar. I més altaveus i micròfons. També, la placa commemorativa que espere que diga que açò va ser inaugurat estant d'alcaldessa la Senyora Elena; però tapada amb un drau blau, perquè no la inauguraren abans els pardalets.
Molt content de la casual casualitat. Ja veuran vostés com és un passeig ben agradable. Ja li trobarem els defectes més avant, sobre tot si no hi ha un acurat manteniment.

(Per cert, la bandera de la gallina/àguila franquista continua onejant al vent. I el concurs segueix en peu)

COM LES PERSONES CIUTADANES NORMALS I CORRENTS

2008-07-30T18:06:00.005+02:00

Pensant en baixar del tren, quan la veueta ens avisava que la pròxima estació seria Alzira em vingué la revelació i ho vaig entendre tot. El tancament o, millor, no obertura del pas/passeig de l'Estació es devia a la manca d'experiència directa amb el problema de la Senyora Elena i col·laboradores.

En un any de tren a València -amunt i avall- no he vist ni un sol dia a la Sra. Alcaldessa Bastidas o ninguna de les seues regidores -Lillo, Martínez, Ortega, Berenguer- o regidors. Ara només en recorde dos, però ja ex:

Un ex-regidor -de lamentable record- que pujava alguna estació més enllà, l'inimitable Senyor Mascarell Don David. Que, després d'aconseguir que li crearen una plaça i el col·locaren a uns quilòmetres d'ací, se n'anà -per discussió o buscant millors horitzons econòmics- i seguidament estigué a punt d'aconseguir una plaça fixa a l'Ajuntament d'Alzira -que s'havia creat quan ell era regidor de Recursos Humans o similar; que no aconseguí perquè no van poder fer prou força contra un membre del tribunal que no volguétragar ... Ell ara hagués pogut parlar del tren però no del passeig, que pujava i baixava en un poble veí. Ja fa uns mesos que no se'l veu.
Un ex-alcalde, Alfredo Garés, que puntualment va i torna en tren però sol desplaçar-se a l'estació en automòvil. Sé que si hi haguera el passeig i el provara no dubtaria en utilitzar-lo quotidianament.

Segur que hi haurà algun més, però no a les hores que jo vaig. Fins i tot, potser Donya Elena o algun/a dels/de les seus/seues regidors/es...

El que deia aquell, que qui no ho tasta no pot saber el gust que fa o qui no es rasca serà que no li pica...

Des de la revelació de la veu del tren, un consell (de) ciutadà: que de quan en quan els qui manen (alcaldes7ses, regidors/res... ho facen tot com els ciutadans normals:

anar a peu a l'estació
agafar el bus per anar a l'Hospital
anar a l'Hospital sense influències
passejar per les voreres d'Alzira amb un carret de bebé o assegut/da en una cadira de rodes
voler eixir de un cantó on hi ha a l'esquerra una fila de contenidors
anar a estudiar a la biblioteca municipal. (o a llegir, encara que siga)
desplaçar-se per Alzira en bicicleta

Els canvis serien reals i ràpids si les persones humanes responsables polítiques sofriren el que sofreixen les persones ciutadanes normals i corrents.

A que si?

DEL BOOK DE DOÑA ELENA AL PASSEIG DE L'ESTACIÓ

2008-07-28T17:09:00.007+02:00

Del book de Donya Elena Bastidas, llibret on entre lletres laudatòries ens mostra el seu ampli vestuari, i que ha estat repartit per totes les bústies de la ciutat perquè les alzirenyes prenguen exemple, vull ara mateix fer esment d'una de les localitzacions que, per a mi, paga la pena de tot el llibret.
Es tracta de la notícia del passeig que han fet per anar des dels dos ponts a l'estació, entre gespa, jocs infantils i vistes al Xúquer.
Podeu veure a les fotos que és un passeig molt bonic i agradable. El que no sé és per què ix a l'Hola d'Elena si no es pot utilitzar encara per a res. Hi ha tanques per tots els costats, escales, entrades i eixides, que impedeixen que ningú entre o isca.

Era una obra necessària, diuen i jo també ho dic. Hi ha molta gent que ve a peu a l tren però des de tota la vida que no es sap per on creuar. És un camí perillós enmig la redona, el pont cap a Benimulem, les pujades i baixades a l'autovia... No h ha lloc on passar cap a l'estació amb una mínima seguretat. Perquè el passeig tan polit i verd està tancat, encara que ja s'ha retratat l'alcaldessa per a eixir a les fotos.

Des dels balconets miradors es veuria el Xúquer i s'escoltarien els pardalets, s'oblidaria dels cotxes i camions per uns minuts mentre s'aniria a l'Estació... Però està tancat i barrat amb tanques de totes les maneres.

Ja sé que hi haurà una raó important i decisiva, però el veïnat no hauria de sofrir eixes raons tan justes i necessàries. Només que els/ens deixaren utilitzar-lo, encara que no l'inauguren. O que l'inauguren setmana si/setmana no. O que posen una foto tamany natural de l'equip de govern en ple enmig dels jocs infantils... Però que d'una vegada l'òbriguen...

A banda de servir per a anar a l'Estació, el dia que els pegue per deixar que s'utilitze, serà un lloc bonic de passeig per a majors i menuts.

EL BOOK... Finalment, la Senyora Bastidas ha aprés de qui ha d'aprendre. Corria pels carrers de la ciutat un clam que, finalment, ha estat atés. No podia ser que l'alcaldessa de Carlet fora l'única de la comarca que tinguera un recopilatori fotogràfic... Ja en són dos, a l'empara del Pare Bernat i les germanetes, les alcaldesses amb book fotogràfic personal. ¿Serà que en deixar açò de la política voldran provar sort en el Cine? Bé, sempre ens quedarà Vilella i el seu futur Museu, o l'Alzinema, quan isca de l'amagatall..

ENTRE ALGUNA PROPOSTA I LA LLARGA TRADICIÓ HI HA UNS QUANTS EUROS O NOMÉS UNA PREGUNTA

2008-06-01T11:18:00.007+02:00

Carles Aranda, regidor del BLOC, va fer una proposta de baixar el sou dels càrrecs públics i del personal de confiança de l'Ajuntament d’Alzira -alcaldessa, regidors i assessors- entre un 10% un 20%, per solidaritat amb els ciutadans que estan patint l'actual crisi econòmica.

Amb un moviment de Regina d'Escacs empeltada de Regina de Cors del País de les Meravelles d'Alícia, creuant tota la diagonal del tauler municipal, l'alcaldessa Bastidas li parà els peus amb una contraproposta que duria a que el BLOC es quedara sense secretari ja que, de fet, es quedaria sense grup.

No digué Bastidas allò de "que le corten la cabeza", que no és massa democràtic, però si que retrucà i directament guanyà la falta, perquè ella pot, i recordà que la proposta d'Aranda trencava un pacte municipal de feia dos anys, llarga tradició democràtica. Amb tot açò, Aranda retirà formalment la seua proposta, ja que era l'únic que podria perdre-ho quasi tot sense que Alzira i els alzirenys i alzirenyes guanyaren cap cosa.

Tot açò em feu recordar el que ja fa molts anys escoltí a un pensador compromés ( aquell home, com a bon teòleg, pensava més en les persones que en Déu). Deia que els polítics podrien servir millor a la societat si es complia una condició senzilla: que el minsitre d'Educació hagués de dur els seus fills i filles al pitjor col·legi que hi haguera al seu país; el ministre de Sanitat hauria de ser atés al pitjor hospital, el d'Habitatge viure a la pitjor casa que hi haguera... Aquell home parlava de l'Administració Central però es podria assumir perfectament per a la Local i per a l'Autonòmica o per a l'UE.

Si s'haguera tingut en compte la proposta inicial del regidor Aranda, l'alcaldessa Bastidas haguera passat de guanyar uns 86.000€ a 68.800€ anuals. Però no sols li afectava directament a ella que, per exemple, a la regidora Lola Ortega li suposaria passar de 59.000€ a 47.200€ anuals, i això no podia ser. Sembla que contravenia la llarga tradició del pacte municipal, per la cual cosa havia de desestimar-se o aconseguir que es retirara, com fóra, la proposta.

Tot està molt clar, però ja he dit amunt que de vegades cal escoltar els pensadors que, com a bons teòlegs, pensen més en les persones que en Déu. O si no volen teòlegs, que estem en un estat aconfessional, que els ho pregunten als membres del Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes que, amb el que els queda d'innocència i bona fe encara donarien una resposta addient al dilema ètic. Sempre, clar, que se'ls fera la pregunta adequada ja que, com diu el poeta i cantant, "qui pregunta, ja respon". I, també, "qui respon, també pregunta".

I ací, o manquen preguntes o sobren respostes.

Eduard Hervàs

eduardhervas@gmail.com

MANU RIOS, LA MANIPULADORA DE CANAL 9, PREGONERA DE

2008-03-09T14:56:00.005+01:00

Vergonya em donaria ser confrare de qualsevol confraria alzirenya de la Setmana Santa i escoltar el Pregó en la veu de la locutora de Canal 9 Manu Ríos.

Si Canal 9 és quant a informació un caixó ple d'exageracions, mentides i veritats a mitges, la senyoreta Manu Ríos està sent als seus programes de "debat" la veu de l'engany, la veu dels manipuladors dels seus caps, braç armat mediàtic del PP de la Generalitat Valenciana.

Potser faça temps que no l'escolteu, perquè heu deixat de veure els informatius i debats de Canal 9. Però podeu vore un video de dos minuts i mig d'un inici del Debat a Parlem Clar, el seu programa. Fixeu-vos en què i com diu quines coses...

Quins mèrits té la periodista per a ser Pregonera?

La Veritat Cristiana? El fariseisme confés dels fariseus bíblics? El rentament de mans de Pilat? La negació de Pere? L'orella de Malco?
Em faria vergonya escoltar un dona com aquesta parlar de qualsevol cosa en directe que tinguera a veure amb allò que jo puga estimar. A les Germandats i Confraries alzirenyes també els hauria de donar vergonya, perquè col·locaran al punt més alt a una professional ben poc professional. És simplement la veu dels seus amos. Que necessita treballar? Si, a canvi de la veritat i de la seua dignitat com a persona i com a periodista.
Cert és que qui haja proposat i aprovat el nomenament de la Pregonera, o no sabia de qui es tractava o ho sabia massa. Però d'algú és la responsabilitat.

¿Que va retransmetre molt bé la processó de Divendres Sant? És la seua feina, per la que li paguen i, a més, duia un guió i tenia altres comentaristes d'Alzira que s'ho sabien molt bé.

Malgrat tot, bon inici de la Setmana Santa Alzirenya!!!

Eduard Hervàs

A ESPATLLES DEL POBLE, A PROP DEL PSI-PSD, ENTRE PAIs i PAIs i el CONSELLER BLASCO

2008-03-04T05:54:00.001+01:00

La majoria absoluta i la minoria innecessària s'ajunten a l'Ajuntament d'Alzira. Com deia un vell amic, "açò és per a que es conte", i quan ho contes a fora d'Alzira no arriben a creure-s'ho.

En quin cap cap que un govern amb majoria absoluta pacte amb una minoria perquè entre a manar? Noms en el cap de la Sra. Elena Bastidas, alcaldesa d'Alzira.

En el cap de la Sra. Gisela Blasco, del PSI-PSD (el partit al que ara s'ha apuntat Tamayo el Trànsfuga de Madrid) no cal que càpia. Ella ho tenia clar, el poder. La família té arrels i branques ben esteses pel País. I pels PAIs.

S'adoneu que només fer-se la nova coalició s'ha représ el tema del PAI de l'ex-Medievo en la finca de SOS?

Ja veiem com la crida al "CONSENSO" que reclamava l'Alcaldesa era, a banda de signe de manca de projectes que vagen més enllà de la Construcció (construir el que siga, encara que tarde) era un avanç del que anava a passar.

PAI i més PAI, lligams llançats a València al conseller Blasco (què passà realment en aquel asalt al xalet de la Barraca del conseller? Només anar la policia autonòmica es deixà de parlar. Silencia absolut. Valdria la pena rellegir els articles de LEVANTE-EMV. O més LEVANTE)

CONSUELO BERENGUER, REGIDORA DE LA DONA D’ALZIRA NO VOL EIXIR EN LA FOTO.

2008-03-01T11:57:00.000+01:00

Consuelo Berenguer, regidora de Cultura i de la Dona d’Alzira, eixia divendres dia 29 de febrer, a punt de tocar les vuit de la vesprada, de l’aparcament que els regidors i regidores de l’Ajuntament tenen als soterranis dels jutjats de la plaça del Sufragi. Duia el bolso i una gran bossa que deixava endevinar un vestit dut de la tintoreria.

Des de la segona setmana del 2008 es celebra cada divendres a les 8 de la vesprada, a la porta dels jutjats de la Plaça del Sufragi d’Alzira, una concentració silenciosa en protesta i record de les dones que han estat assassinades per la violència masclista. Ho organitza l’Associació de Juristes Dones d’Alzira.

La senyora Berenguer es va trobar de cara amb les persones que estaven acabant de col·locar els marcs amb el nom i la data de la mort de cada dona, i les que estaven esperant que tocaren les vuit. Hi havia més gent de l’acostumada perquè fou el divendres de la setmana en que foren assassinades quatre dones, una d’elles a Cullera: Virma, Laura, Mª Victoria y Mª Jesús.

Amb un somrís nerviós als llavis i evitant la mirada dels presents, va anar fugint de la plaça, supose que a sa casa a penjar el vestit a punt per a qualsevol festa, amb representació institucional. Potser no relacionara la violència contra la dona, amb la seues responsabilitats polítiques.

A les concentracions dels divendres en contra la violència exercida contra les dones no ha hagut cap representació institucional de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alzira. Si que han vingut acudint regidores, regidors i responsables de partits en l’oposició d’Alzira i de la comarca, mesclats amb altres dones i hòmens.

És curiós, acabe de rebre per correu electrònic una nota informativa (no sabria dir si és una invitació) amb les activitats programades per a la setmana pels drets de les dones que organitza la Regidoria de la Dona l’Ajuntament d’Alzira, del 3 al 7 de març. Em pregunte si el vestit que duia embolicat divendres la Sra. Regidora Consuelo Berenguer seria per acudir a algun dels actes.

Només em cal donar-li un consell que espere que reba també amb un somrís als llavis. Senyora Regidora, de vegades val més deixar el cotxe uns minuts en zona blava que deixar-se vore i després tindre por –o vergonya- d’eixir en la foto.

LES MENTIRES DE VILELLA I LA CIUTAT D'ALZIRA:COMERCIANTS, XIQUETS I CIUTADANS

2008-01-09T09:23:00.000+01:00

Després d'una llarga desconnexió de la realitat sociopolítica local i comarcal per qüestions de treball i de vacances mentals, m'enfronte al que la premsa ha vingut contant d'Alzira i la comarca.

La darrera cosa que veig és la lloança pública de les meravelles de Vilella. A Las Provincias de hui dimecres es torna a explicar allò de bo que tindrà aquest segon centre lúdic d'Alzira, a pam i mig del de Carcaixent.

(Recorde, i així ho conte, com m'ho contaren, que la Sra. Alcaldessa Bastidas va oferir als representants dels xiquets i xiquetes alzirenys aquest centre comercial com a la solució per al temps lliure juvenil: allà podrien anar a comprar roba de totes les marques i al cine. Ara els diria, almenys i també, que podran córrer al circuit de karts de Carlos Sainz i Martínez Aspar i anar al museu del cinema Making of World (Fabricant el Mon?). Els xiquets i les xiquetes només li demanaven un lloc on poder reunir-se per escoltar música, jugar, estar... Ella els oferí un allau de miratges consumistes. Els xiquets i les xiquetes callaren per vergonya, i no han tonat a parlar.

Però a banda del que representa d'alternativa lúdico-festiva-consumista, ens volen fer creure que serà bo per a l'economia local. Al mateix temps, l'alcaldessa i regidors del PP diuen que recolzen els comerciants locals donant-los molletes del gran pastís econòmic que es repartirà. Llegiu aquesta frase en veu alta: No hi ha recolzament del comerç local quan es potencia un centre comercial. Els diners dels ciutadans alzirenys (i carcaixentins, xativins, o de cada poble o ciutat) no es multiplica per poder-se repartir entre els comerciants tradicionals. Diners hi ha els que hi ha, i els comerços tradicionals aniran tancant (com ja ho estan fent cada vegada que s'obre un dels meravellosos centres comercials). Fa vergonya recordar com Vilella regalà fa uns mesos 6000 euros a l'Associació de comerciants d'Alzira. (perquè callaren o només per eixir als diaris?). Els interessos dels responsables municipals del PP van per les grans firmes i empreses i no pels comerciants locals. Ni pels consumidores locals o forasters. És una opció política com una altra, però que no ens diguen mentides.

I açò sense parlar del model de ciutat que tenen: una ciutat on se separa el treball de la cultura, de l'oci, de les compres, on s'obliga a agafar el cotxe per anar al cine, a comprar, a passejar o a ajuntar-se amb els amics; on la cultura o la joventut són simplement excuses per retribuir a unes regidores, i l'urbanisme per afavorir a amistats.

Que quede clar: Vilella serà un colp ben fort als comerciants locals i a la ciutat com a lloc de relació entre les persones. Però almenys que no se'ls òmpliga la boca amb paraules buides, encara que tinguen dret peru`q per això els han votat i el poble ja fa molts anys que, resignat, s'ha callat. I tot açò sense parlar dels PAIs, de la Residencia Municipal de Majors... quina vergonya!!

UNA NOVA AGENDA EDUCATIVA QUE NO ÉS GENS NOVA. COM QUASI RES

2007-11-19T19:38:00.000+01:00

Vaig llegir a la pàgina web de l’Ajuntament d’Alzira i en diferents mitjans informatius locals que s’ha presentat l’Agenda Educativa Ciutat d’Alzira, de la qual es diu que és “una agenda que naix per primera vegada en la ciutat…”. Després d’uns dies de reflexió, després de contemplar la fotografia oficial de la presentació, no puc deixar de fer algunes necessàries puntualitzacions.

Aquesta Guia ja fa uns anys que ve editant-se i distribuint-se entre els centres educatius de la ciutat, encara que no era una edició d’impremta i a tot color, sinó fulls col·locats en carpetes de anelles que es facilitaren als centres, que anaven reposant-se cada curs i completant-se al llarg dels mesos si calia afegir-ne alguna; sense cost econòmic afegit al del treball quotidià del tècnic que l’elaborava, un servidor. Per a la nova/vella Guia, ara editada, calen segons la informació consultada dos tècnics d’Educació i un assessor extern.

Per cert, quan llisc que la Sra. Alcaldessa ha felicitat a tots els que han fet possible que puguem fruir de l’agenda (“referent en la comarca i que farà que Alzira siga pionera...”) no sé si també es refereix a mi com a primer redactor, encara que crec que no. Perquè en el temps que vam coincidir a l’Ajuntament, ella amb responsabilitats d’alcaldessa i jo de tècnic d’Educació, no vaig tindre la satisfacció professional de em reconeguera cap cosa positiva. Per no tindre, ni una reunió on poguera assabentar-me de les polítiques que la Sra. Alcaldessa volia aplicar quant a Infància, en ser anomenada Alzira Ciutat Amiga de la Infància. Ni amb l’Alcaldessa ni amb la resta de regidores i regidors que, en tota l’anterior legislatura, foren incapaços d’impartir directrius als seus tècnics i departaments per tal de dur poder dissenyar de manera transversal el Pla d’Infància, com el compromís municipal. Aleshores la Infància no era una prioritat i espere, pel bé del present dels xiquets i xiquetes i del futur de la ciutat, que en algun moment puga arribar a ser-ho.

A més, continue llegint a la nota o notícia que la Sra. Juàrez, regidora d’Educació, que l’Agenda s’uneix a altres iniciatives d’inversió en Foment de l’Educació...” i n’enumera unes quantes, totes les quals ja es duien a terme quan jo era el responsable del tema i algunes les vaig haver de dissenyar i iniciar jo mateix. Després de l’experiència en els vora 18 anys de tècnic d’Educació i dels darrers mesos del meu treball en l’Ajuntament no puc esperar personalment gran cosa dels actuals dirigents. Però, almenys, que s’adonen que els directors i directores, el professorat, treballadors municipals i alguns pares i mares coneixen què, com i qui ha dut endavant projectes i realitats en Educació a la ciutat. I han de mirar a un costat o fer com si no escoltaren quan se’ls volen presentar eines de treball o simples activitats com a novetats innovadores quan les coneixen i/o utilitzen anys enrera.

Per cert, bo seria que els tècnics d’Educació, la regidora o l’alcaldessa reinventaren o reeditaren el Calendari d’Activitats que, editat en PDF, es distribuia als centres educatius alzirenys al principi de cada curs. Només és una proposta, però els facilitaria la programació i el treball quotidià.

TORNA L'ESMOLADOR A ALZIRA RÀDIO PERÒ JA VA ESMOLAT DES DEL CARRER DE SANT ROC

2007-10-20T09:28:00.000+02:00

He llegit que torna l'Esmolador a Alzira Radio. És clar que poc esmolarà, perquè ve esmolat des de l'Ajuntament pels esmoladors del PP.

Donen com a notícia que ho presentarà la senyoreta Dasí Maria Teresa, molt bona xica quan treballava a RiberaTelevisió i no necessitava ser la Veu de l'Amo (o de l'Ama) retallant i apegant notícies o pseudonotícies en tots els programes de la ràdio municipal Aquest programa el conduïa Beatriu Tortosa, que ha demostrat la seua professionalitat al llarg dels anys. Però no és ni vo ser de cap corda, només periodista.

Aquestos dies, Miquel Oviedo, secretari del Bloc d'Alzira, ha denunciat la manipulació política a que està sotmesa la radio municipal Alzira Ràdio, la censura prèvia que exerceix la cap del departament de comunicació de l'Alcaldessa i la pressió que pateixen els seus empleats.

Que no ho neguen, perquè és veritat i quan més ho vulguen desmentir més s'enfonsaran en el seu fang. Ja fa anys que s'ha anat eliminant la pluralitat i la llibertat a Alzira Ràdio. Recorde que, sense ni ella saber per què, la senyora regidora d'Educació, Rosa Maria Sanchis, eliminà de la nit al dia l'únic programa sobre Educació (Temps d'Escola) que ha hagut i que jo vaig inventar, escriure i presentar uns anys. Supose que foren ordres superiors, perquè es parlava de tot i parlaven tots, es llegia poesia i s'escoltaven cançons en valencià... (Després, ja ho sabem, m'eliminaren a mi de l'Ajuntament. I més després, l'eliminaren també a ella).

Molta por és el que hi ha a Alzira Ràdio i a tot l'Ajuntament. Entre els treballadors, vull dir. Ja sabeu, la Por, allò que fa Nusos i crema la Gola i fa baixar els Ulls i enfosquir el Pensament.

L'Esmolador eixirà sense Beatriu Tortosa i amb la senyoreta Dasí. Una metàfora més. Com el programa setmanal de l'Alcaldesa Donya Elena, que diuen que Respon. I és que no sap que això no és ni Informació ni opinió, només Propaganda. I que ella no és l'Ama de res sinó, només, l'Alcaldessa de totes les alzirenyes i els alzirenys. (Sabrà què vol dir això d'Alcaldessa"?)

L'ALCALDESSA BASTIDAS, COM NO TÉ IDEES DEMANA "CONSENSO"

2007-10-04T17:00:00.002+02:00

Perquè quan parla de "CONSENSO" em fa la impressió que vol dir "IDEES". Si, que ara que té la majoria absoluta es demostra que li falta projecte polític, objectius polítics, idees per a posar a la pràctica al llarg dels quatre anys que queden.

I com no va a dir que no té idees, crida a l'oposició perquè li les donen, però a això li diu la "legislatura del consenso".

I què farà l'oposició? Li les donarà, com un servei a la ciutat (i al PP)? O li dirà que faça el que puga amb el que té: un equip amb mínima imaginació, on només cal fer el que s'ha fet abans i no s'ha oblidat. Allò que s'oblida ja desapareix per a sempre més.

Un equip de govern, un partit polític ha de tindre un programa electoral clar i a punt de posar-se a la pràctica. Redactat des d'una anàlisi de la realitat i amb objectius clars i avaluables.

La senyora Bastidas, alcaldessa d'Alzira, ni té idees ni té programa ni té objectius. I el seu equip tampoc no es que li n'aporte massa, que ha de preguntar als altres, a allò que diuen oposició. (Oposició a què?)

LA PROCESSÓ DE LA PATRONA, UNA METÀFORA D'ALZIRA

2007-10-03T02:33:00.000+02:00

Vaig anar a veure la Processó. Pel mig de les parades de les fires Alternativa i Medieval -(caldrà parlar un dia de les fires?) anaven passant...

Davant de la Creu, processoneta cívicotradicional amb els ballets, els gegants, el carro de la murta dut per bous.

Darrere de la Creu, la processó-processó religiosa. amb la banda de dolçaines i tabals, seguida una allau de falleres amuntegades i ben desordenades entre elles mateixes. Fidels amb el ciri encés mesclats amb els visitants de la fira, en dues files paral·leles elàsticament asimètriques i poc endreçades. Estendards amb brodats lluents, clavaris i clavàries, clero revestit, bisbe embaculat... I les autoritats presidides per la senyora alcaldessa Bastidas, precedida per la seua cort de regidors, del govern i de l'oposició.

Enmig de tot, la Mare de Déu, damunt de l'anda-dosser de flors ben endreçada, però poc d'acord amb la realitat que l'envoltava: tocava a vora i vora de les parades de les fires, i havia de superar els diferents esgraons i altres obstacles del terra. Després, el terra complicaria la marxa de totes i de tots (més d'elles que d'ells, per les sabates de tacó fester) en passar pels bastos quodols punxeguts del carrer de Santa Caterina. Al final, embotida en ella mateixa, passà tocant la Banda.

Evidentment, encara que hI havia alguns homes mudats que intentaven posar una mica d'ordre, la procesó era, ben bé, un desastre. Mancava allò que diuen un "arreglador de processons". Però dels bons, dels qui saben arreglar i fer que la processó sone i llua ben sonada i ben lluida.

L'alcaldessa Bastidas, com si la processó no anara amb ella, com la ciutat. Allà darrere, sense saber el que passava per davant. Els tradicionals gegants i cabuts, amb els dansadors i dansadores, allà davant, allunyats dels qui manen, que no els importa res allò de les tradicions i de la història, al menys ací a Alzira. Vaja o no vaja bé allò per allà davant, ella ben digna i devota escoltada pels seus (fins i tot, pels regidors de l'oposició.

El clero i el bisbe, ben disfressats com sempre i com si pensaren en les musaranyes, fora de la realitat del món real.

Passà la Banda tocant tocant i el poble tornà a ocupar del tot el carrer, entre parada i parada d'artesania industrial... (parlarem algun dia de les fires?)

Una bona estona després, es sentiren els coets i suposàrem que la Mare de Déu havia entrat ja a l'església. Amén.

I Alzira seguí allà fora, sempre al·lucinada pels comportaments dels qui viuen de manar: Tan al·lucinada que ja ha oblidat que viuen perquè els paguen amb els impostos, encara que no sàpiguen massa bé com es guanyen el jornal, perquè la processó de la vida local està ben desarreglada (dia a dia, carrer a carrer, escola a escola) i no hi ha qui pare un minut per pensar com arreglar-la.